Les gestions migratòries a nivell mundial sembla que responen cada vegada més a estratègies geopolítiques i cada vegada menys a raons humanitàries. Per al Dia Internacional del Migrant, el 16 de desembre, el CIDOB va realitzar un diàleg al seu canal de Youtube sobre les migracions en temps de covid-19. Les fronteres, l'accés a l'habitatge i el mercat de treball van ser els temes principals de la xerrada.

Un dels analistes que va participar en la conferència és Albert Sales, investigador de l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB). El també sociòleg i politòleg, parla amb el Diari de Barcelona sobre la realitat i situació dels migrants a Espanya.

A dia d'avui, què creus que suposa ser un migrant a Espanya?
La diversitat de situacions que viuen les persones migrants és molt gran, no totes tenen el mateix origen, tampoc coincideixen totes en una mateixa situació personal o en la seva relació amb l'administració. Hi ha migrants que tenen permís de residència o de treball, uns altres que tenen visa d'estudiant, uns altres que sol·liciten asil, d'altres que no tenen documentació o que adquireixen les targetes vermelles. Així i tot, existeixen certs punts en comú en el procés migratori perquè, indistintament de la situació personal de cadascú, la mobilitat comporta establir-se en un nou país on les xarxes de relació social són més difuses.

I existeixen molts estigmes en torn a la idea de migrant.
Si, només n'hi ha prou amb adonar-nos que quan es parla d'immigrants en els mitjans de comunicació o en els actes polítics, es fa referència a que venen del Senegal o de l'Equador. I, en canvi, quan es tracta d'un alemany que està treballant d'executiu, no li diuen migrant sinó estranger o expatriat. És il·lògic, perquè es parla d'una mateixa realitat: una persona que deixa el seu país natiu per buscar noves oportunitats.

Per què creus que es fa aquesta distinció tan discriminatòria?
Perquè existeix una voluntat d'escalada social que marca l'immigrant com aquell que ve d'un entorn més empobrit.

És a dir, que aquestes connotacions diferencials es deuen a un cert elitisme.
Per descomptat, és una combinació de classisme i racisme. Perquè en el llenguatge col·loquial no es considera igual a una persona que ve del Perú i té trets indígenes, que a un porteny descendent d'espanyols. En la societat no se'ls tracta igual, ni se'ls ofereixen les mateixes oportunitats. Hi ha migrants als quals se'ls exigeix més segons el seu país d'origen perquè puguin disposar d'un permís de treball o de residència.

Aquestes desigualtats converteixen els immigrants en el grup més vulnerable?
Absolutament, les dades ho demostren. Durant el primer confinament, l'Ajuntament de Barcelona va habilitar allotjament per a persones sense llar i en total oferien 700 places. A mesura que van passar les setmanes, aquestes places van ser ocupades per 1.600 persones. Analitzant les dades dels usuaris, es veu que la majoria d'aquestes persones eren immigrants. El que evidencia que eren les persones en situacions més vulnerables al principi de la pandèmia.

Això es deu a la falta de treball?
Clar, sobretot ha afectat les persones migrants que vivien de l'economia irregular. Des de dones que cuiden persones majors, o que netegen cases, fins a vigilants de pàrquings o persones que es dediquen a l'hostaleria i tot sense contracte. Hi ha moltes persones que, sense permís de treball o de residència, de cop es van veure sense ingressos. I si a això li afegeixes la situació d'habitatge inapropiat o d'habitatge insegur, més vulnerables encara.

"Existeix una voluntat d'escalada social que marca a l'immigrant com aquell que ve d'un entorn més empobrit"

Amb el tancament de fronteres a molts països a causa de la covid-19, consideres que enguany ha baixat el flux de migrants o, en cas contrari, s'ha disparat?
Això ho definirem en els pròxims mesos, encara que és clar que la mobilitat s'ha reduït, no obstant això, la regió sud comença a estar cada vegada més tensionada i situacions com les de Canàries ens acabaran esclatant a la cara. Però encara que disminueixin, els fluxos migratoris no es paren ni per una pandèmia, ni perquè il·luminats com el senyor Trump posin els murs més impermeables, perquè al final la gent es mou i es busca la vida.

Com afecten les polítiques actuals d'habitatge, de garantia de rendes i del mercat laboral als migrants que arriben a Espanya?
Existeixen quatre grans factors que provoquen que la gent es quedi sense habitatge i sense llar. El primer és la precarietat laboral que va en augment, any rere any, des de fa una dècada. En segon lloc, la pujada dels preus de l'habitatge, sobretot, de les solucions residencials per a la gent amb menor poder adquisitiu, com el lloguer d'habitacions. El tercer factor és una protecció social insuficient i molt feble, on no hi ha un sistema de garantia de rendes que estigui desvinculat del mercat laboral. Finalment, existeix l'exclusió administrativa eterna, que es tracta de la impossibilitat de regular la situació de moltes persones migrants.

Es podria dir que aquesta pandèmia no sols és de coronavirus, sinó també de desigualtat?
Amb aquesta pandèmia s'han reforçat totes les estructures que generen desigualtats. Al principi era irònic escoltar que el virus no entén de classes socials, perquè igual el virus no, però les mesures que s'han dut a terme a causa del virus, sí. És clar que qualsevol catàstrofe natural impacta més en les persones amb situació de vulnerabilitat que a aquelles amb majors recursos.

"Hi ha migrants als quals se'ls exigeix més segons el seu país d'origen perquè puguin disposar d'un permís de treball o de residència"

Per què creus que moltes vegades es comet l'error de deshumanitzar els migrants? Quines són les conseqüències d'aquesta falta d'empatia?
Crear un “altre” amb característiques diferents a la societat majoritària és molt útil per desresponsabilizar-la. Una mínima empatia fa que la gent sigui conscient de les injustícies, s'incomodi i es manifesti en contra d'elles. I encara que la majoria de les injustícies que afecten els migrants són estructurals i, per tant, difícils de solucionar, almenys la sensibilitat ajudaria al fet que les persones facin canvis en el que sí que poden controlar.

Per exemple?
Si tens a una persona a casa teva netejant, no és complicat entendre que aquesta persona hauria de gaudir d'una protecció social com en qualsevol altra ocupació, encara que a tu et suposi un sobrecost. Són petites decisions que ens permetrien situar-nos en un escenari una mica més just.

Autodefinir-se a través de la culpabilització de l'“altre” és una cosa molt antiga.
Tan antic com el propi capitalisme, on les persones que es queden fora del mercat laboral, o d'una estabilitat d'habitatge, són objecte de compassió o objecte de rebuig. En aquest context, la societat es fa a la idea que aquesta alteritat és exclosa perquè és culpable d'alguna cosa, perquè se'ls fa creure que el sistema està creat per compensar l'esforç. Però, en realitat, hi ha molta gent que encara que s'esforci, no té les mateixes oportunitats i les estructures els condemnen a una exclusió eterna.

Debat realitzat al Cidob sobre migracions en temps de pandèmia. 

I, a continuació?
Després del rebuig, arriba la suposada compassió. Dels de dalt, perquè la compassió és sempre mirant cap avall. El que molts no entenen és que no hauria de tractar-se com una qüestió de compassió, sinó com el que és, una qüestió de drets. 

Això és perquè les polítiques es continuen fent sobre la base de la creació d'una identitat nacional?
Sí, la nostra societat continua estant molt centrada en l'estat nació i en les identitats nacionals. Amb la qual cosa, entenen que hi ha una jerarquia de drets en què els autòctons, d'una nacionalitat concreta, tenen més drets que la resta de la ciutadania. Hem construït un món a manera de trencaclosques on les peces són els estats nació i en el qual és complicat entendre que tothom té drets amb independència d'on hagi nascut.

Consideres que els migrants travessen fronteres invisibles més enllà de les territorials?
Una persona en situació irregular traspassa fronteres cada dia de la seva vida. Imagina't què és anar pel carrer pensant que, en qualsevol moment, pot parar-te la policia, poden obrir-te un expedient d'expulsió o acabar deportat en un avió. Una altra frontera quotidiana són els treballs irregulars per aconseguir ingressos econòmics. Moltes vegades no es tracta d'una activitat delictiva, però tot i així suposa una infracció administrativa. Aquests són exemples de fronteres formals, després hi ha les informals.

Quines són les informals?
Depenent del teu origen o del teu aspecte, els migrants poden sentir-se inferiors o minimitzats en tot moment. No és el mateix ser un estudiant procedent de Mèxic, que ser un home de 30 anys procedent del Senegal que recull ferralla. La vida quotidiana no transcorre de la mateixa forma, hi ha molts estigmes.

"Al principi era irònic escoltar que el virus no entén de classes socials, perquè igual el virus no, però les mesures que s'han dut a terme a causa del virus, sí"

Creus que el 2021 es caracteritzarà per la mateixa mala gestió migratòria que el 2020?
Em sap greu no poder ser optimista, però crec que en els pròxims anys la gestió serà pitjor i ens portarà a una vulneració de drets encara més important. Els països occidentals i la Unió Europea seguiran amb la política de fronteres tancades, i continuaran generant aquestes fronteres interiors a través de les dificultats per regularitzar la situació.

Què cal que passi per veure un canvi?
Qualsevol canvi neix de la mobilització social. Estem en un moment d'atomització i individualització i haurien de bastir-se ponts entre les comunitats migrants i les autòctones en situació de precarietat. Aquestes haurien de deixar de competir per recursos escassos i unir forces exigint més i millors per a tots.

Com descrius i valores la gestió actual de la immmigració a Canàries?
Amb Canàries correm el risc de trobar-nos amb una altra situació com la de Lesbos. Hi continuarà arribant gent, la qüestió és si l'Estat espanyol ho pot permetre. Parlem d'un sistema d'acollida que encara no té sortida, per això, el govern hauria de començar a pensar en el futur d'aquests migrants i a negociar amb Europa.

"Crear un “altre” amb característiques diferents a la societat majoritària és molt útil per a desresponsabilizar-la"

Hi ha moltes pressions polítiques pel mig.
Moltes, hi ha uns interessos geoestratègics que res tenen a veure amb els drets humans o el benestar de les persones. Això és evident, cosa que tensiona molt a un govern que intenta mostrar-se a la ciutadania com a progressista.

Quins interessos geoestratègics?
Doncs que mentre les persones que arribin a Canàries no es moguin d'allí, no hi ha possibilitat que traspassin les fronteres i arribin a França i Alemanya. En el moment en què l'Estat espanyol redistribueixi a aquestes persones per la península, no es quedaran a les ciutats que els corresponen. La por al fet que això passi és el que mou a la Unió Europea al fet que els migrants es quedin a Canàries.

Quins riscos hi ha en el món si no es canvien les gestions migratòries?
Un dels grans riscos és que la insensibilitat cap a les realitats migratòries és matèria primera per a posicions totalitàries. Si les polítiques migratòries no canvien, la ciutadania es deixarà d'indignar per la violació de drets i podria desembocar en un desinterès, fins al punt es creguin que el millor és que cadascú ha d'estar al seu país.

Ja afloren discursos de rebuig.
Hi ha molts discursos de rebuig al moviment migratori camuflats de compassió, sota el missatge de “és millor per a ells quedar-se on estan”. Com si no tendir-los la mà fos fer-los un favor per evitar un futur incert o fracassat.