La Marianne i el Conelle de Normal People dinen a Itàlia i ella se'n va a la cuina a buscar una altra ampolla de vi. L'Olivia Pope de Scandal arriba a casa seva esgotada després d'un dia estressant de feina i s'omple una copa darrera l'altra de la mida d'una peixera mentre engoleix crispetes. El Hot Priest de Fleabag busca desesperat amb l'ajuda de Déu unes llaunes de gintònic amagades dalt un armari de la seva rectoria. A la taula on seuen Pol Rubio i els seus amics de Merlí al pati de l'edifici central de la UB no hi caben més ampolles buides de cervesa.

No hi ha cap episodi d'Scandal en el que Olivia Pope no tasti la seva beguda preferdia .

Segons dades del Ministeri de Sanitat, el 75,1% d'adolescents d'entre 14 i 18 anys han consumit algun cop a la vida, 6 de cada 10 reconeixen haver-se emborratxat i 1 de cada tres ho ha fet durant els darrers 30 dies. A més, l'alcohol és la droga legal més consumida avui a Espanya: un 62% dels espanyols hauria begut alcohol el darrer mes.

Aquestes dades ens demostren fins a quin punt el consum d'alcohol està present a la nostra societat. I això es reflecteix a la ficció, ja que és un recurs utilitzat amb molta freqüència per exemple a les sèries que els joves miren a través de plataformes de streaming. Però, com pot afectar aquesta presència continuada de l'alcohol a la ficció a les persones que tenen o estan desenvolupant un problema d'addicció a l'alcohol? Hi juguen un paper important?

Una normalització del consum que banalitza les seves conseqüències
Tot i que el principal perill de l'alcohol es troba a aquelles ficcions on es banalitza i naturalitza el seu consum, també hi ha hagut sèries que han servit per evidenciar els problemes de les addiccions. Un exemple és el de HIT, sèrie de RTVE en la que el protagonista és un professor que en el passat va tenir addicció al alcohol. El seu guionista, Joaquim Oristrell, explica que ha volgut posar l'alcoholisme en un primer pla, cosa que no passa gaire sovint. "Me n'he adonat que a moltes ficcions l'alcohol és un teló de fons, però el protagonisme recau per exemple en aventures amoroses, i això a vegades pot fer que se li tregui importància", explica.

Hit tracta l’alcoholisme i les seves conseqüències.

Per la seva part, Elisabet Céspedes, psicòloga experta en addiccions, argumenta que molt sovint a les ficcions apareixen personatges amb una relació problemàtica amb l'alcohol però que no es sol aprofundir gaire amb el que això implica. "O es treu importància dels efectes de l'alcohol o apareixen només els moments catastròfics. Tant poden aparèixer escenes amb persones amb ressaca o que tenen comes etílics, però des d'una perspectiva del "no passa res" com persones alcohòliques en el pitjor moment de la malaltia, però sense parlar del procés".

En aquest sentit, la sèrie How to get away with murder ens presenta a una dona advocada i molt exitosa però que té un greu problema d'addicció amb l'alcohol, i es veu com gradualment discuteix més, es torna més agressiva, perd a les seves amistats, el seu prestigi...

Annalise Keating en una de les seves recaigudes en l’alcoholisme.

Unes associacions perilloses
Com hem comentat, l'alcohol, tot i ser legal, és considerat una droga i és la més consumida per la societat espanyola. Per això mateix, està molt present en tots els àmbits de la vida. I la ficció no podria ser menys. Així, quan ens mirem una sèrie o una pel·lícula i veiem a gent jove consumint alcohol, encara normalitzem més aquesta presència. Per Céspedes això és una espècie de cercle viciós: "Com que la ficció vol representar la realitat, apareix alcohol, però d'aquesta manera encara es normalitza més el seu consum".

A més, Céspedes apunta que moltes persones que veuen aquests continguts reben la informació que l'alcohol és necessari per desinhibir-se i ser més divertit. "Se m'acut el cas de Cites, una sèrie de TV3 en què en cada episodi es bevia. Així, el que ens fan associar és que no estic desenvolupant les capacitats per a poder lligar, sinó que estic aprenent a què per lligar necessito beure. O que per ballar quan surto de festa he d'haver begut, ja que d'altra manera em farà vergonya."

Cap cita sense alcohol a la sèrie de TV3.

En aquest sentit, Céspedes denuncia que la normalització de l'alcohol és tan alta que fins i tot l'alcohol apareix en programes d'entrevistes a la televisió: "Quan es fa un sopar, el vi sempre hi és present. I al cap i a la fi, estan treballant! On queda la prevenció de riscos laborals?", es demana la psicòloga que al mateix temps apunta que es podria fer exactament el mateix contingut amb les copes plenes d'aigua en lloc de vi.

Els personatges, un model a seguir
La seva col·lega, Silvia Noguero, també psicòloga experta en addiccions, està d'acord amb el que exposa Cespedes. "No crec que les sèries facin apologia del consum d'alcohol, sinó que el normalitzen i banalitzen, sobretot les seves conseqüències negatives". En el seu cas, Noguero apunta que sovint, no només es relaciona el consum amb coses positives sinó que també és important quins personatges són els que consumeixen. "Solen beure alcohol aquells personatges amb una identitat més rebel, més líders, més protagonistes, sobretot en els personatges joves. Això suposa un atractiu afegit als ulls dels adolescents que miren les sèries, ja que els pot semblar atractiu i voler-ho imitar.

En una edat tan fràgil com és l'adolescència el que facin els teus ídols et pot marcar molt la teva personalitat i manera de comportar-te. "Igual que hi ha influencers que fan apologia de l'alcohol a les seves històries d'Instagram, també hi ha personatges que ho fan amb la seva vida perfecta on beuen una copeta de vi cada dia", explica Noguero.

A les sèries pàtries també hi ha espai per l’alcohol, com ara a les festes de Física o Química.

Per altra banda, considera que una persona amb problemes d'addiccions no hauria de mirar sèries on el consum d'alcohol fos reiterat, ja que això pot tenir unes conseqüències devastadores damunt la seva salut mental, encara que això depèn de la persona i del seu moment vital.

"Quan algú vol deixar de beure una de les recomanacions que fem és que deixin d'anar o evitin a les persones i llocs on solia beure, fer plans que no incloguin l'alcohol, no tenir-ne a casa. Allunyar-lo de la seva vida, encara que és una substància molt accessible. I si en ple procés de recuperació es miren una sèrie on estan fent un botellón pot ser que se'ls hi activi una mica les ganes de beure", explica l'experta.

Fins i tot un sant com el Hot Priest de Fleabag té els seus vicis.

Per altra banda, també existeix la possibilitat que vegin a personatges que mostrin una addició a l'alcohol i les conseqüències negatives que li comporta a la persona tenir aquest problema potser el farà empatitzar i identificar-se amb la seva realitat. Això, però segons Noguero, és molt poc freqüent.

Banalització sí, addicció no
De totes maneres, aquesta psicòloga vol deixar clar que perquè els adolescents admirin a un personatge que beu no significa que hagin de desenvolupar una addicció a l'alcohol: "Hi ha molts d'altres factors de risc, com ara tenir persones properes amb actituds positives o banalitzadores cap al consum o les seves conseqüències. Però el cert és que veure persones referents com poden ser influencers o personatges que ens agradin o admirin ajudarà a normalitzar el consum". Per Noguero això no suposaria crear una addicció, però sí que pot ser un primer pas.

Quantes ampolles d’alcohol beuen els protagonistes de Normal People durant la sèrie?

El guionista Joaquim Orisrtell coincideix amb l'opinió de l'experta: "Estic d'acord amb el fet que la ficció pot ajudar o pot influir de mala manera, però no crec que el fet que aparegui l'alcohol a la ficció faci que la gent desenvolupi malalties", assegura. Amb tot, és conscient del poder que té la ficció sobre el seu públic, especialment quan aquest és adolescent i, per tant, encara més influenciable.

"La ficció ha de ser entreteniment i això no ho podem oblidar, però el que fem, si va dirigit a gent jove, afecta", explica, encara que creu que no és la seva feina fer pedagogia: "Amb la sèrie de Hit no pretenem fer pedagogia, senzillament exposar un problema que existeix i que no ha tingut massa espai a la pantalla".

Les protagonistes de Big Little Lies ofeguen les seves penes en copes de vi.

El consum d'alcohol, un reflex de la realitat
Des de ben petits, l'alcohol ha estat present a les nostres vides encara que no el prenguéssim. A dinars familiars sempre hi ha una ampolla de vi damunt de la taula, per Nadal i Cap d'any brindem amb cava, quan sortim amb amics, els especials són els que no beuen alcohol i per festa major, molts els hi comprem una cervesa als nostres pares. I això, la ficció, si vol ser propera a la realitat, ho ha de transmetre.

"Segurament la gent ni es fixa que els personatges beuen alcohol, però en canvi, si fem una pel·lícula de Nadal i avis, pares i fills brinden amb gasosa sí que ens n'adonarem", exposa Oristrell, qui també diu però, que pots decidir no ensenyar el brindis per evitar que aparegui l'alcohol.

Les dones de Mad Men beuen tant com els protagonistes masculins

De totes maneres, explica el guionista, en el cas de HIT l'alcohol apareix com un motiu dramàtic, ja que el seu protagonista ha tingut problemes d'addiccions: "Tu saps que ell és un alcohòlic i bona part de la tensió rau en la por que tingui una recaiguda i torni a beure. Nosaltres com a espectadors no volem que això passi, perquè hi empatitzem i patirem si ho fa".

La solució és prohibir-ho?
Tot plegat posa sobre la taula la possibilitat d'una regulació estricta de la presència de l'alcohol en pantalla. Això afectaria el contingut patrocinat, és a dir, a les cerveses de marques concretes que apareixen a les sèries i que l'estan esponsoritzant, com al contingut de les sèries en si, com ja va passar en el seu moment amb la llei del tabac. Però, realment aquesta és la solució?

Elisabet Céspedes considera que si es prohibís l'alcohol a les pantalla, a no ser que es prenguessin altres mesures, la ficció ja no seria representativa de la realitat. En el cas del tabac, explica la psicològa, tot plegat va funcionar ja que hi havia un protocol social real i aquest va ajudar que el canvi fos real. En canvi, aposta per minvar de mica en mica la seva presència i sobretot utilitzar-la per fer arribar als espectadors les conseqüències reals que pot arribar a tenir l'alcohol sobre la salut.

Sí hi ha una altre element protagonista a Peaky Blinders a banda de la violència aquest és el whisky

Per la seva part, Orisrtell opina que la situació és bastant complexa perquè, a vegades, l'interès dramàtic de la ficció passa per l'alcohol. "Si es prohibís, jo no podria fer una sèrie sobre un celler de Sant Sadurní ambientada en el 1903. Hi ha gent que demana que es prohibeixi la violència a les pel·lícules, però llavors no podries fer cinema bèl·lic històric, per exemple", argumenta el guionista.

Per tot plegat, considera que tot el que té a veure amb la prevenció del consum de substàncies nocives per a la salut ha de venir per part de l'educació a casa i a les escoles, i treure-li importància a la ficció: "No crec que ningú s'hagi tornat alcohòlic per què veu a la televisió".