Aldarulls a La Mercè: per què sorgeix el descontrol? - Diari de Barcelona
ESPAI PÚBLIC
Aldarulls a La Mercè: per què sorgeix el descontrol?
L'antropòleg Jose Mansilla ens proposa algunes claus per a reflexionar sobre els incidents durant les festes al carrer

Una gran festa al carrer en la segona nit de les festes de la Mercè ha acabat amb aldarulls. El tinent d'alcaldia de Seguretat de l'Ajuntament de Barcelona, Albert Batlle, ha explicat aquest dissabte que s'han detingut 20 persones en el gran botellot de l'avinguda Maria Cristina, que va congregar fins a 40.000 persones. El Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) va fer 43 assistències, tres de les quals per lesions greus. Batlle ha dit que l'esdeveniment no és un "problema d'ocupació massiva de l'espai públic", sinó que s'ha convertit en un "problema d'ordre públic" molt greu. En aquest sentit ha assegurat que molts dels assistents "anaven a fer activitats incíviques", com va passar a Bellaterra la setmana passada, i que entre els 43 ferits durant els aldarulls, n'hi ha 13 que han patit lesions per arma blanca, cosa que ha considerat que és "molt preocupant".
Els incidents han acabat amb el "trencament de la façana de la planta baixa del Palau de Congressos", mitja dotzena de motos de lloguer cremades i dos xiprers i diversos contenidors calcinats. Alguns grups de joves també han llençat ampolles de vidre contra els agents de la Guàrdia Urbana que els intentaven dispersar, segons es pot veure en vídeos penjats a Twitter per la periodista Elisenda Colell del diari El Periódico.
Plouen cendres a l\u2019avinguda Maria Cristina mentre els joves, des de la plaça Espanya, no deixen de llençar ampolles de vidre i insultar els agents de la @GUBBarcelona que intenten avançar i desallotjar el lloc. Hi ha almenys un detingut, nombroses destrosses i ferits. pic.twitter.com/9A6GA28gwh
— Elisenda Colell (@ElisendaColell) September 25, 2021
Batlle ha reconegut que aquest botellot "era un dels escenaris" que contemplava l'ajuntament i ha recordat que divendres van tenir un dia "complicat" arran de la detenció de l'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont. "Una cosa és preveure i l'altre és evitar", ha justificat tot fent un símil amb l'erupció del volcà de la Palma. De cara a la pròxima matinada, Batlle ha fet una crida a la ciutadania a què no "acudeixi a l'espai públic" de manera massiva.
Un fenomen a l'alça
Que l'adeu del virus donaria la benvinguda a una època de diversió per compensar el trauma patit per la pandèmia era inevitable. De fet, alguns pronòstics ja van preveure que, amb la població vacunada, els joves sortirien al carrer en massa. El fenomen s'està donant a múltiples ciutats: 8.000 joves es van reunir el passat dia 18 al campus de la Universitat Autònoma de Barcelona mentre que 25.000 persones van omplir la Universitat Complutense de Madrid per a celebrar l'inici de curs. Són només un parell d'exemples de recents festes espontànies.
L'antropòleg Jose Mansilla (@antroperplejo) considera que els aldarulls són l'expressió de "la ràbia continguda" que arrosseguen els joves amb la gestió pandèmica dels últims anys. Els botellots, o festes al carrer improvitzades, s'han erigit en punts de trobada de la llibertat juvenil.
Mansilla critica la resposta institucional, la qual considera "ineficient" davant el descontrol i creu que "la ràpida intervenció policial" no hauria de ser l'única opció, ja que "no ha funcionat mai", esclareix a Diari de Barcelona. D'altra banda, proposa solucions socials com les "alternatives d'oci" i exigeix la inversió en solucions educatives.
Malgrat les circumstàncies, Mansilla entén el sector més alarmista de la població que condemna les trobades a carrer dels joves, però també transmet un missatge de calma al·legant la trajectòria històrica dels botellots: "Han existit, existeixen i existiran sempre; és una cosa absolutament normal".
Mansilla proposa centrar el debat en la "urgent remodelació de les ciutats" que permeti acollir aquests comportaments urbans, com els botellots, que, avui dia, no tenen lloc a gairebé cap espai, o cada cop en tenen menys.
Una cosa más sobre los #botellones: si algo caracteriza al periodo vital que se conoce como "juventud" es la existencia de un decalaje entre el desarrollo físico y mental de los jóvenes, y la contexto social en el que se desarrolla (falta de independencia económica, etc.) (1)
— Jose Mansilla (@antroperplejo) September 21, 2021
La privatització de l'espai públic
L'estudiant d'antropologia David Ortiz (@davidortizzg) coincideix amb Jose Mansilla a l'article ¿Cuál es el futuro de las fiestas y botellones?, publicat a Playz. Ortiz també reclama habilitar "espais públics pensats per a formes de socialització col·lectiva, veïnal i juvenil" on es puguin desenvolupar "dinàmiques pròpies sense les pautes de l'oci privat i de consum". L'espai públic viu un procés de privatització que hostilitza i dificulta encara més l'ús que poden fer els joves d'aquestes zones.
Al seu article, Ortiz també lamenta que els dispositius policials envaeixin espais per evitar que la gent begui a places i carrers mentre recorda que a pubs i discoteques se celebren "festes totalment immerses en el model de l'oci de consum" i on han estat "menys estrictes en el compliment de les normes sanitàries".

