- entrevistes -
"Miren porno entre 5 i 12 minuts, com una canalització de l'avorriment, i després amb la seva parella tenen una ejaculació súper ràpida"
Publicat el 08 d’abril 2021

"Tú, pa' darme like en el Insta, eres veloz. Pero se rumora por ahí que eres precoz", canta Karol G en la seva cançó Bichota. Ataca així la cantautora de Medellín un dels talons d’Aquiles de la masculinitat: les disfuncions sexuals. "Molts pacients que arriben a la consulta veuen porno entre 5 i 12 minuts, ho fan molt ràpid, com una canalització de l'avorriment. Després, quan tenen una relació amb la seva parella, tenen una ejaculació súper ràpida", explica Alejandro Villena, Psicòleg General Sanitari especialitzat en l'addicció a la pornografia.

La majoria dels seus pacients són homes d’entre 25 i 40 anys, tot i que en els dos últims anys Villena ha notat que a la consulta també comencen a acudir-hi dones. Diu que els psicòlegs es troben en la necessitat de donar una resposta professional als "problemes del porno" i critica que el cine per a adults "mostra un sexe basat només en el plaer biològic, en el qual no hi ha respecte, ni cura, ni enteniment, ni vinculació entre les persones". Parla amb el Diari de Barcelona de les seves investigacions centrades en “les conseqüències que pot tenir el consum de pornografia en les relacions personals i sexuals”.  

Per què vas decidir especialitzar-te en l’addicció al porno?  
Ho vaig començar a investigar després de veure el documental Hot Girls Wanted, de Netflix, que parla de tota la indústria pornogràfica. Arran d’això em va sorgir la inquietud, perquè és un tema demandat, socialment i sobretot clínicament. Cada vegada a la consulta arriben més persones amb un problema amb la pornografia, fa deu o vint anys això era una cosa impensable. Jo no busco els problemes del porno, són els problemes del porno els que venen a buscar-me a la consulta. Ens trobem en la necessitat de donar una resposta i ajuda professional, científica i clínica a aquestes persones que estan sofrint. D'aquí sorgeix també la plataforma ciutadana d'ajuda de Dale una vuelta, una ONG que tracta de conscienciar i fer divulgació científica sobre les conseqüències del consum de pornografia.

Quin és el públic principal d’aquests cursos?  
Generalment són homes d’entre 25 i 40 anys, tot i que durant els últims dos anys han començat a acudir més dones, que abans no demanaven ajuda per a aquest tema.


"És quan la gent comença a madurar que s'adona que el porno ha influït en la seves relacions"


No és un públic molt jove…  
Durant l'adolescència predomina la curiositat sexual i mirar pornografia és habitual, està normalitzat i no se li dona tanta importància. És quan la gent comença a madurar, quan té les seves primeres relacions sexuals, o quan porta molt temps consumint-ne, que s'adona que el porno ha influït en la seves relacions, en la resposta sexual, que no poden parar de consumir-ne o que està interferint en la seva feina. És quan toquen fons, diguem-ne, quan acudeixen a consulta.  

Quines són les conseqüències de l'addicció a la pornografia?  
Hi ha un gradient, però en general el consum influeix en la visió que es té sobre homes i dones, crea una formació sexual i unes expectatives davant del sexe. I conforme augmenta aquest consum, més s’internalitza i més afecta també.  

I, a la pràctica, en què es tradueix?  
Tinc pacients que no tenen desig sexual, que no aconsegueixen ejacular perquè no senten el plaer que els proporciona la pornografia amb una persona real. O fins i tot amb problemes d'erecció perquè no els excita la relació sexual, s’han acostumat al superestímul del porno, més excitant i més plaent que la vida real.  

Què tenen a veure les neurones mirall amb la teva feina?  
Les neurones mirall són uns centres cerebrals, una part del cervell, que s’encarrega de l'aprenentatge per imitació. Quan ets petit, per exemple, i algú badalla, se't contagia el badall. Aquí les neurones mirall s'activen. De la mateixa manera aprens a parlar, a comunicar-te, a beure, a menjar, etc. Gràcies a les funcions de imitació i de modelatge de les neurones mirall es van incorporant coses que en principi són sanes per a la teva supervivència, per al teu desenvolupament. Què passa? Que la pornografia té un impacte molt directe en aquests lòbuls cerebrals d'imitació i de model de relacions sexuals, de tal manera que pot interferir en la construcció de la narrativa que jo em faig sobre el sexe, incorporant com una cosa normal la violència i objetificació, per exemple.  


"La pornografia té un impacte molt directe en aquests lòbuls cerebrals d'imitació i de modelatge"


Quina és l’empremta psicològica del porno?  
Mostra un sexe basat només en el plaer biològic, en el qual no hi ha respecte, ni cura, ni enteniment, ni vinculació entre les persones. Independentment del tipus de relació sexual que tingui cadascú, som dos éssers humans que es relacionen. I tot això en pornografia no apareix, es dissocia el plaer purament biològic i primitiu del vincular o el relacional.  

Seria com una forma d'educació?  
Si tots els dies llegeixo sobre esport, aprenc d'esport. Si jo tots els dies veig material pornogràfic on hi ha un contacte superficial sense respecte, on no hi ha consentiment, on moltes vegades hi ha agressivitat, tot això també es va incorporant. Fins i tot hi ha vídeos de violacions explícites, ara fa poc s’ha destapat una gran trama amb la campanya de Trafficking Hub. Igual que quan llegim un llibre, tot el que veiem ens va construint una narrativa.  

Però un vídeo porno és més estimulant que qualsevol altra forma de cultura…  
La pornografia té la potència d'actuar sobre el sistema sexual perquè va associada a la masturbació i genera un orgasme. L'aprenentatge i la dopamina que provoca és molt més gran que si estic veient una pel·lícula en el sofà de casa meva, no? Té un impacte molt més gran.  

Es pot desaprendre? Sempre es diu que un addicte sempre és un ex addicte.
Hi ha diferents teories, a mi m'agrada tenir esperança, il·lusió i optimisme i confiar en la meva professió, perquè si no estaria perdut. Però sí que és cert que a vegades és molt difícil, que hi ha tractaments que es fan molt llargs, i hi ha moltes recaigudes. Però la realitat és que les persones poden sortir de l'addicció a la pornografia. Poden reaprendre. Veig pacients que diuen “porto tres mesos o porto cinc mesos sense veure pornografia, i torno a veure les dones com a persones”. Perquè hi ha pacients que et reconeixen: “ja només veig genitals, només veig cossos, soc incapaç de veure més enllà cada cop que tinc un una interacció amb una tia, encara que sigui una amiga, que no sigui en un context sexual o de flirteig”. En això sí que es nota quan algú reaprèn, com recupera el desig cap a la parella o com es reactiva la resposta sexual. Hi ha esperança en aquest sentit.


"Veig pacients que diuen 'porto tres mesos sense veure pornografia, i torno a veure les dones com a persones'"


Quan afirmes que el porno és un problema et refereixes a un tipus concret de porno, o al porno en general?  
Hi ha molts factors. Com més violent, més degradant, més humiliant i més dissociat de la persona sigui el contingut, més perjudicial serà. A més, hi ha una problema del porno en si mateix, que la pròpia indústria porta implícita la objectivació de les persones, el masclisme i una formació sobre sexualitat que si no es compensa amb una bona educació sexual pot danyar els menors. Però per descomptat, no tota persona que veu porno és un addicte ni desenvoluparà problemes en la seva resposta sexual. I el porno pot ser una via d'entreteniment per a persones que el facin de manera lliure, però tot el mal que fa et posa en un dilema ètic. Compensa el plaer i l'entreteniment d'X persones pel mal que fan als menors, els continguts violents, la indústria de tràfic que hi ha darrere? És un dilema ètic.    


"Compensa el plaer d'X persones pel mal que fan als menors, els continguts violents i la indústria de tràfic que hi ha darrere?"


Prohibim el porno?  
Tampoc cal demonitzar la pornografia. La meva visió és buscar una mica el bé i la salut. Almenys als menors cal restringir-los-en l'accés, igual que se li fa per jugar a una partida de pòquer en línia, i el contingut violent i de violació hauria de regular-se.  

Si estiguéssim més sans miraríem menys porno?  
Probablement, i faríem coses menys insanes també. Cada societat té els seus reptes, i la nostra té el repte de la cultura de la comparació, de l'èxit, de l'ansietat, de la pressa, del voler-ho tot ràpid i amb molts estímuls. També el "no mirar-me dins" present en la cultura occidental, potser en contraposició amb la oriental. Cal incorporar programes d'intel·ligència emocional i de psicologia bàsica als col·legis. Als EUA porten anys fent-ho i prevé moltes conductes de risc, el suïcidi, els trastorns d'ansietat, la depressió i i les addiccions.   


"Sembla que ens hagin imposat una única manera de gaudir"


Durant la pandèmia el porno s’ha convertit en un boc expiatori per a moltes persones confinades a casa seva, a les quals s’exigia continuar produint a través del teletreball.
Clar, pots tenir un moment eròtic amb tu mateix, però també pots desenvolupar la imaginació, pots potenciar la creativitat. Sembla que ens hagin imposat una única manera de gaudir. És com la diferència entre veure una peli i llegir un llibre. Desenvolupa més la imaginació i la creativitat, i això potencia molt més el cervell i la teva sexualitat.


"Hi ha molta més ansietat, molt més estrès, i també més disfuncions sexuals. Som incapaços de parar-nos, de gaudir, de connectar amb el nostre cos"


Molts pacients que arriben a consulta veuen porno entre 5 i 12 minuts, ho fan molt ràpid, com una canalització de l'avorriment. I després quan tenen una relació amb la seva parella, tenen una ejaculació súper ràpida, perquè aquests hàbits que han desenvolupat no han estat un moment plaent d'autoconeixement, de relax, sinó que ha estat com una acció-reacció, per compensar altres coses. I jo crec que aquí està el problema.  

El ritme de vida que portem afecta també la nostra vida sexual?  
Sí, hi ha molta més ansietat, molt més estrès, i també més disfuncions sexuals cada vegada. Som incapaços de parar-nos, de gaudir, de connectar amb el nostre cos. I tot això és necessari per viure una sexualitat calmada, serena, plaent.  

El sexe s'està convertint en una competició més?  
Sí, es fa com una cosa heroica, com si es tractés de posar-se medalles. Independentment del nombre d’homes o de dones amb els quals et vulguis ficar al llit, es tracta de connectar amb l’altra persona, per conèixer, per aprofundir. Al final el desig sexual és una emoció que ens motiva a vincular-nos amb els altres. Crec que ho convertim en un fuck n’go. Poso el check en la meva llista i ja està. Aquest tipus de sexualitat és menys plaent i menys satisfactòria que una que uneixi, on hi hagi més connexió, independentment del model de parella que vulgui tenir cadascú. Que hi hagi un component més vincular.   


"Ho convertim en un 'fuck n’go". Poso el check en la meva llista i ja està. Aquest tipus de sexualitat és menys plaent i menys satisfactòria que una que uneixi"


Has inventat un concepte, la dismorfòbia eròtica.  
Fa referència a que la imatge idealitzada o utòpica, tant dels cossos com dels genitals i de la resposta sexual creada pel consum de pornografia, que altera i distorsiona l'autoestima sexual i l’autoconcepte sexual. Vam fer un estudi on entrevistàrem diverses dones i els preguntàrem si la pornografia els afectava a la seva relació amb el seu cos.

Entre un 40 i un 50 % deien que se sentien més frustrades, que es comparaven amb els pits de les actrius i que pensaven que no serien suficient per a les seves parelles. És a dir, tot això distorsiona l’autoestima.  

Distorsiona també la noció de consentiment? A Instagram tens una frase crítica que diu: “On la dona diu no la pornografia diu sí”.  
Hi ha missatges ambivalents en el porno que poden ser un perill real de cara al consentiment i a les agressions reals. Hi ha estudis que mostren que com més gran és el consum pornografia entre dones, més difícils per a elles és adonar-se de quan les estan agredint sexualment, perquè s’han normalitzat i legitimat certs tipus de violència.  

És dur per a tu treballar amb aquesta part tan tèrbola de l’ésser humà?  
És difícil, a vegades és difícil. També és bonic quan aconsegueixes ajudar les persones, quan aconsegueixes que siguin més felices o visquin millor. Però també veus la misèria humana i el dolor i, com a persona, això a vegades és complicat. És important que els psicòlegs fem la nostra pròpia teràpia. Per conèixer les nostres pròpies misèries i que no ens interfereixin en la feina, per tenir més força per gestionar i fer-te càrrec dels problemes d'una altra persona. 

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —