L’Àlex Roca Campillo (Barcelona, 1991) va fer història el 19 de març en ser la primera persona amb una discapacitat física del 76% en acabar la Marató de Barcelona en 5 hores, 50 minuts i 51 segons. El barceloní de 31 anys, no para de trencar les barreres amb tot el que es proposa. 

Com va sorgir la idea d’acceptar el repte i córrer la Marató de Barcelona?
La veritat és que vaig descobrir fer una marató l'any passat quan vaig travessar la meta de la Mitja Marató de Nova York. Per què? Perquè portava dues mitges maratons en un sol mes, la de Miami al febrer i la de Nova York al març. I allà vaig dir, ara Àlex toca un nou repte. Però, no les tenia totes i durant tot un any he estat entrenant per complir aquest repte i no ha estat gens fàcil. 

 

 

 

 

View this post on Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A post shared by Alex Roca ➕ (@alexroca91)

Quan vas acabar la marató, com et vas sentir en travessar la línia de meta?
Em vaig sentir gratificat, orgullós i resilient, per què? Perquè jo quan corro les curses utilitzo la història de la meva vida i tots els obstacles que he tingut per anar creuant cada quilòmetre. I em vaig sentir orgullós de tot l'equip que portava al costat. 

L’esport és un dels pilars de la teva vida. Què representa l’esport per a tu? Podries viure sense ell?
Per a mi representa comunicació, sacrifici i sobretot suposa una gran desconnexió en els meus dies. I no, no podria viure sense l'esport perquè és el meu dia a dia, és la meva felicitat i sort. I sobretot la meva manera de comunicar al món. 

"No podria viure sense l'esport perquè és el meu dia a dia, és la meva felicitat i sort"

​​​​​​Quan tens un mal moment o un dia de “bajón”, què és el que t’ajuda a superar-ho? Sempre has tingut aquesta mentalitat tan positiva?
Tinc una estratègia on agafo un full en blanc i escric cinc coses positives de la vida per revertir aquell dia i continuar l'endemà somiant i creure'm realment que soc un afortunat de la vida. A més, intento passar estones amb les persones que estimo per poder canviar aquell dia. No sempre he tingut una mentalitat tan positiva, sempre he sigut una persona lluitadora, però de petit tenia l'autoestima molt baixa i molts moments de tristesa. Em preguntava per què a mi, perquè m'ha passat a mi. Però, actualment, soc molt feliç i tinc una autoestima molt adequada i molt alta. 

Tens un nutricionista, un fisioterapeuta i un entrenador personal, tot això pel que fa al físic, però, com t’entretenes mentalment? És una prioritat per tu?
He tingut un nutricionista especialment per a la marató i tinc un fisioterapeuta i un entrenador durant tot l'any per preparar-me i és molt important per a mi. Però, mentalment m'entreno amb un psicòleg. A més, a casa practiquem meditació i tècniques de relaxació. I és totalment una prioritat per a mi perquè per fer una marató crec que el cap és un element molt important. 

El teu lema és “El límit te'l poses tu”? Però, quin és el teu límit?
Realment el meu límit no l'he trobat, penso que cadascú té els seus propis i has de lluitar per anar complint els somnis i intentar superar les barreres i potser algun el trobaré, però de moment no sé quin és el meu, simplement vull fer totes les coses que faig per ser feliç. 

Què li diries a l’Àlex Roca de fa 10 anys? I, com et veus d’aquí a 10 anys?
A l'Àlex Roca de fa 10 anys li diria que seguís lluitant, que seguís sent com és que un dia seria molt feliç. D'aquí a 10 anys no en tinc ni idea perquè visc cada dia i cada moment, perquè cada dia passen coses fascinants. Però, sí que et puc dir que em veig sent feliç o intentant-ho i sent pare. 

Creus que hi ha una imatge estereotipada o preconcebuda de les persones amb discapacitat? I, com es podria millorar aquesta concepció?
Per descomptat que hi ha estereotips envers les persones que tenim una gran discapacitat, però crec que aquesta mala imatge és limitada que et fa veure que aquesta persona no pot fer certes coses. Es podria millorar lluitant pel món, fent entrevistes com aquestes i ensenyant al món que si tots tenim actitud i força de voluntat, podem. 

Què els hi diries a tots aquells i aquelles que et deien que no creien en les teves capacitats i que no podries aconseguir certs objectius?
Simplement que em mirin i que s'equivocaven, però, que no ho faig per ells, ho faig per mi mateix per demostrar-me que puc. 

Moltes persones diuen “no puc”. Què li diries a una persona que et diu que no és capaç de fer una cosa?
Li diria que ho intenti, que si no ho ha intentat no pot dir que no és capaç. 

Amb la marató has afegit un èxit al teu historial de proves completades. Quin és el teu pròxim objectiu per posar a prova els teus límits?
Ser feliç i assimilar el que passa. Encara no puc desvelar el meu pròxim objectiu perquè no el sé. Però ja he corregut una altra cursa [Santa Eulària Ibiza Marathon], just el cap de setmana passat, dotze quilòmetres. 

 

 

 

 

View this post on Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A post shared by Alex Roca ➕ (@alexroca91)

​​​​​En l’àmbit de l’esport, la marató és l’èxit més important per a tu. Però, fora de l’àmbit esportiu, quin és el teu gran èxit?
Fora de l'àmbit esportiu, el meu gran èxit és ser feliç i tenir una gran autoestima, tenir la meva família i estar casat i viure de manera independent.  

La teva dona és una figura molt important a la teva vida, què representa per tu?
La meva dona és la meva vida. Ella és la meva veu i som una simbiosi perfecta i un tàndem perfecte. Donaria la meva vida per ella perquè l'adoro. 

La teva vida està plena d’esport. Què t’agrada fer quan no estàs corrent o no estàs fent esport?
M'encanta anar al cinema, anar amb els amics, ballar, cantar, conduir i m'encanta sobretot passar moments amb la família. . 

"El meu límit no l'he trobat, penso que cadascú té els seus propis límits i ha de lluitar per anar complint els somnis i intentar superar les barreres"

​​​Com és la rutina de l’Àlex Roca? 
Em llevo al matí entre les 8:30 i les 9:00, em poso a treballar tot el matí i vaig a entrenar cap al migdia, depèn el temps que faci. Al migdia, dino amb la meva dona i a la tarda, fem conferències i reunions, si no és que n'hem fet al matí. I a la nit, sopem junts. 

Tens algun ritual que sempre fas diàriament? I, en l’àmbit esportiu, abans d’una competició, tens algun ritual?
Diàriament, no tinc cap ritual, però sí que és cert que bec molta llet, m'encanta beure'n. I en l'àmbit esportiu, sempre em senyo tres cops. Abans d'una cursa i a vegades fins i tot quan l'acabo. Soc creient i a més em dona molta força.