La setmana passada Cardi B i Megan Thee Stallion van revolucionar les xarxes amb el vídeo de la seva nova cançó WAP ("wet as pussy", que vindria a dir, "humit com un cony"). La lletra de la cançó és repleta de metàfores sexuals i al·lusions gairebé directes com "I want you to park that big Mack truck right in this little garatge" (vull que aparquis aquest gran camió Mack en aquest petit garatge).

El sector més conservador va alçar les mans al cel, una queixa indignada protagonitzada pel comunicador Ben Shapiro, que va atacar la vulgaritat de la lletra i va criticar el seu missatge, un perjudici per al feminisme: "Quan vaig veure per primera vegada la lletra d'aquesta cançó, la meva primera preocupació (...) és que aquestes dones estan descrivint una condició ginecològica seriosa. Ho dic de debò. Vull dir, un cub i una fregona? Hi ha quelcom allà que no és biològicament normal".

Ara, Shapiro és ginecòleg, un ginecòleg que piula més que res diagnosticant pertorbacions de la moral a tort i a dret. Malauradament, no sorprèn, a hores d'ara, que un home ens doni lliçons de feminisme: "De tot això va el moviment feminista. Realment, no va sobre que les dones hagin de ser tractades com éssers humans independents i complets. Va sobre un "cony humit". I si dius quelcom diferent del respecte és perquè ets un misogin", insistia el comunicador. Però els atacs de Shapiro es van girar en la seva contra quan el vídeo es va fer viral i va aconseguir encara més popularitat de la que tenia. I els mems van volar.

Cardi B - WAP feat. Ben Shapiro pic.twitter.com/OzbKwJLRby

— Timothy Burke (@bubbaprog) August 10, 2020

L'etern dilema es repeteix

Per què les dones no estem legitimades per expressar el nostre desig sexual, per exposar els nostres cossos, que no pertanyen a ningú més que a nosaltres mateixes, lliurement?

És un debat que ja ve de lluny: en un gènere com el Reggaeton -lluny de demonitzar-lo- s'ha vist en els últims anys artistes homes que han exposat de forma totalment implícita "el que li farien a aquesta morena dura" o "a ver si te depilas, hazte algo de diseño". Però les dones, sovint invisibilitzades en aquest camp musical, s'han vist censurades en aquest aspecte.

Ja va generar controvèrsia Becky G i el seu "A mi me gustan mayores" (2017) que jugava a deixar ambigüitats sobre la frase "a mí me gustan más grandes / que no me quepa en la boca / los besos que quiera darme". La lletra es va veure censurada en segons quins àmbits, canviant l'original per "A mí me gustan más grandes / que con un beso en la boca / me hagan volar en el aire y que me vuelva loca". Inclús a la seva actuació a Operación Triunfo va oferir aquesta versió ensucrada.

S'ha encasellat les dones un ideal femení purista, que parli de l'amor des de la més pura delicadesa, platonisme, i inclús patiment. Però no del fervor sexual. Està mal vist. Però aquesta és una ideologia sistèmica i que parteix d'una educació des que som petites. Els rols de gènere, aquestes construccions socials que ens estrenyen i imposen conductes i formes de pensar, són les culpables d'això.

Però hi ha excepcions que trenquen la norma. Clàssics com "I Want Your Hands On me" (1987), de Sinead O’Connor, o "This Is Love" (2000), the PJ Harvey, fan al·lusió, des de la perspectiva de la dona, a com volen que les toquin o com desitgen ser estimades a través del sexe. Una pionera en convertir aquestes lletres encara més explícites seria la rapera Lil Kim. A "Magic Stick" (2003), l’artista expressa “I got the Magic Clit / I’m on fire, lick once, I get licked twice” (tinc el Clítoris Màgic / Estic en flames, llepo un cop, em llepen dos cops).

Una altra temàtica que s’ha començat a expandir és la que parla de la masturbació femenina. FKA Twigs l’homenatja a "Kiks" (2014), amb frases com “When I’m alone / I don’t need you / I Love my touch” (quan estil sola / no et necessito / m’encanta el meu tacte). De la mateixa manera, ho normalitzaria St. Vincent a "Birth In Reverse" (2014): “Oh what an ordinary day / Take out the garbage, masturbate” (Oh quin dia més ordinari / Treure les escombraries, masturbar-se).
 

El que ens van ensenyar

L'educació sexual és pilar fonamental. Arribat un moment, l'escola o l'institut elabora la tasca amb tints gairebé il·lusoris d'ensenyar el tabú més gran de la nostra societat: la sexualitat. Emperò, sovint ho fan parlant d'aquell monstre que és la pubertat: tot es redueix als canvis hormonals; on ens sortiran pèls, què és la menstruació, per què començarem a oblidar els nostres gustos infantils i enrojolar-nos pensant en la persona que ens agrada...

Tinc una imatge fixa a la ment: un nano a punt de saltar d'un trampolí amb una clara erecció que li fa avergonyir-se i tapar-se ràpidament el banyador. Aquests vídeos educatius confrontaven la qüestió de l'atracció masculina -sovint vers les noies, ja ni imaginar-se que fossin pas LGTBIQ friendly- però deixaven de banda, en molts casos, la femenina. Com si les noies no els hi estigués moralment permès sentir desig sexual.

Ens ensenyen què és un tampó i com posar un condó, entre els riures escandalitzats de la classe, que es pren tota aquesta nova frontera a un món sexualitat com quelcom del qual fer-ne burla. Però no ens ensenyen què és l'amor, què és l'atracció ni què és el sexe. I tan important com saber quines mesures de seguretat i prevenció prendre és entendre què és el que li passa al cor i al cervell, confosos. Així, no és estrany que una nena rebutgi en primera instància el desig sexual. "És quelcom dolent", "està mal vist", "et diran de tot si el duus a terme...". De la mateixa manera, no es parla de masturbació en cap concepte.

A mi mai no em van explicar què era un clítoris. Mai vaig veure una imatge d'una vagina per dins; no vaig saber que de llavis n'hi ha més que els de la boca fins ben entrada l'adolescència. Tampoc no vaig saber que existeixen molts tipus de vagines, i que no és estrany si tens un llavi més gran que l'altre, o si presenten tons diferenciats. Tot ho vaig descobrir a través de les meves amigues, de llibres (com "Tu sexo es tuyo", de Sílvia de Béjar) i, més endavant, a Internet.

Així, si WAP resulta moralment escandalitzant per a un sector de la societat, bé, què hi farem. Però a mi m'agrada més veure-ho com una victòria que no pas com una derrota: si el soroll molesta, és que ha funcionat.