Un altre divendres al bar amb el teu grup d'amics. Després de discutir per cinquena vegada aquest estiu quines són les millors braves del barri, la conversa entra en un terreny encara més espinós: les sèries. Però no patiu, nosaltres ens posem els cascs blaus i venim a posar pau. Com sempre, una ficció per a cada perfil d'amic.

L’emo existencialista: Normal People (2020, una temporada a Starz Play)

La Marianne i en Connell són dos joves irlandesos que destaquen acadèmicament. Ell és força popular, ella, en canvi, està sola la majoria del temps. Sembla la descripció del típic relat adolescent que ja hem vist milers de vegades. Però l’adaptació de la novel·la de Sally Rooney aconsegueix ser un profund relat sobre la maduresa i t’obliga a plantejar-te el sentit de la vida vint-i-cinc vegades per episodi. Llargues reflexions, mirades subtils, primers plans, escenes realistes... gent normal, al cap i a la fi.  

El millor: començant la sèrie només demanàvem una cosa: que fes honor al seu títol. Compleix en el bon sentit. 

El pitjor: a vegades, no sempre, però sí de tant en tant, a alguns, no tots, els pot arribar a semblar, una mica, tampoc excessivament, lenta. 

El mamarratxo: Big Mouth (2017-actualitat, tres temporades a Netflix)

Un grup d’amics de 12 i 13 anys comença a rebre la visita del Monstre de les Hormones a mesura que van entrant a la pubertat. Sense tallar-se ni un pèl, aquesta animació fa un repàs dels moments més incòmodes de l’inici de l’adolescència i té un personatge pensat per a tothom. Ningú se salva de recordar els pitjors anys de la seva vida. Amb humor i mala llet contra els sectors més conservadors de la societat estatunidenca, els creadors tracten temes tan rellevants com la sexualitat, la depressió i l’avortament. Pedagogia incisiva i divertida. 

El millor: la ironia d'en Matthew i els números musicals (que bé que imita Jordan Peele la veu de Freddie Mercury. Tremola, Adam Lambert).

El pitjor: l’entrenador Steve, un personatge irritant que no aporta res d’interessant a la trama. 

L’intel·lectual pedant: The Great (2020-actualitat, una temporada a Starz Play)

Ja que això de compartir comptes està de moda, et recomanem que parlis amb l’emo del teu grup sobre Starz Play. Qui ha dit que als intel·lectuals no els agrada una bona comèdia? Sobretot si la comèdia tracta sobre la vida de Caterina la Gran de Rússia. D’acord, com ja adverteix la caràtula d’entrada, la història no vol ser el fort de la sèrie. Però és que a tu tampoc et cal, ja la coneixes bé. Aquí trobaràs humor intel·ligent, sàdics cortesans i alguns aires a La Favorita, cosa normal tenint en compte que comparteixen guionista. 

El millor: se suma a la curta llista de comèdies històriques audiovisuals. Molt a favor d’aquest subgènere.

El pitjor: trobem a faltar l’Olivia Colman amb mal a la cama cridant a tort i a dret. Apunteu la idea per un crossover. 

L’activista: Little fires everywhere (2020, una temporada a Amazon Prime) 

La Mia és una dona afroamericana que ha de fer mans i mànigues per arribar a final de mes. L’Elena, una mare de la típica família estatunidenca dels suburbis, decideix llogar-li la casa i els fills de totes dues es fan amics. A partir d’aquí comença un punyent relat sobre el racisme vinculat a la classe social i la maternitat. Una de les grans virtuts de la sèrie és que prendràs posició entre les protagonistes, però mai ho tindràs del tot clar. Ambientada als anys 90, els paral·lelismes amb l’actualitat demostren que tant no hem evolucionat. Et farà perdre la son, però haurà valgut la pena.    

El millor: el duet Kerry Washington i Reese Witherspoon. La primera demostrant que pot deixar de ser la glamurosa Olivia Pope i la segona recordant-nos que pot fer de mare de família benestant els cops que faci falta sense avorrir-nos. 

El pitjor: potser agrairíem una mica més de subtilesa en algunes escenes. 

El precoç: The Assassination of Gianni Versace: American Crime Story (2018, una temporada a Netflix)

Recuperem l’obra magna de Ryan Murphy pels despistats que no la van veure al seu moment. Basada en el cas real d’Andrew Cunanan, assassí en sèrie de com a mínim cinc persones, entre elles el famós dissenyador de moda Gianni Versace. La temporada inclou les estrelles Ricky Martin i Penélope Cruz. Aquesta última està impecable mostrant els matisos de Donatella Versace, germana del dissenyador. Nou episodis que mostren les crues conseqüències d’una homofòbia social d’una forma quasi poètica. 

El millor: Darren Criss al cotxe cantant la versió de Gloria de Laura Branigan a tot pulmó mentre la policia de mig país l’està buscant. Pocs actors poden interpretar un personatge com Cunanan tan bé. 

El pitjor: la sèrie t’abdueix. Des del primer moment que no pots deixar de mirar les atrocitats i injustícies que passen per davant teu. T’acabarà fent sentir una mica pertorbat. “Per què m’està agradant això?”.