Una setmana més esteu al bar de sempre amb la mà ben agafada a una cervesa. De sobte, sentiu el seriòfil pesat de la taula del costat comentant que han sortit les nominacions del Emmy, els premis per excel·lència de les sèries. Per evitar-vos esforços innecessaris a les vacances, us portem recomanacions personalitzades d’entre les nominades. 

L’intel·lectual pedant: The Crown (2016-actualitat, tres temporades a Netflix)

La nominada a millor drama explica la vida de la reina Elisabet II des de poc abans de ser coronada. Cada temporada mostra els escàndols i moments polítics més importants de la monarquia britànica d’aproximadament una dècada. Els creadors tenen la virtut de canviar els actors per mostrar l’envelliment real dels personatges. De moment hem gaudit de Claire Foy i Olivia Colman com a reines, mentre Imelda Staunton escalfa pel lateral. És la sèrie per tu, intel·lectual. Podràs demostrar els teus coneixements històrics avançant-te als capítols. Però vés amb compte, els republicans més convençuts acaben cantant God save the Queen.  

El millor: guió, direcció, escenografia, vestuari, interpretacions, banda sonora... segur que ens deixem alguna cosa. 

El pitjor: l’espera entre temporades. Va, ànims, ja queda menys per la quarta.

L’emo existencialista: The Good Place (2016-2020, quatre temporades a Netflix)

Una comèdia sobre la mort o, més ben dit, sobre la vida després de la mort. L’Elenor mor atropellada per un camió i accedeix al “lloc bo”. És fàcil, segons aquesta sèrie nominada a millor comèdia, després de la vida es calculen totes les teves accions amb punts segons si són bones o dolentes. Si tens prou punts, entres al “lloc bo”, una mena de cel. Miraràs els dos primers capítols i pensaràs: “Per què m’han recomanat aquesta sèrie?”. Tu espera i comença’t a plantejar alguns dels dubtes morals que sorgeixen... 

El millor: les referències a la cultura pop de la Tahani i les aparicions de la Maya Rudolph. 

El pitjor: la segona temporada, però si aguantes la tercera i la quarta són una bona recompensa.

El precoç: Watchmen (2019, una temporada a HBO)

Juga amb avantatge perquè té més nominacions que ningú. Onze concretament. Més nominacions que episodis. Amb nou capítols d’una horeta, aquesta sèrie basada en personatges de DC mostra un món alternatiu on els antics herois són considerats criminals pels seus mètodes violents. No cal ser molt viu per veure paral·lelismes amb la realitat. 

El millor: no podria haver estat estrenada en millor context social, sobretot als Estats Units. 

El pitjor: voleu dir que queden produccions audiovisuals que no siguin ni de DC ni de Marvel?

L’Activista: Succession (2018-actualitat, dues temporades a HBO)

Deu nominacions que inclouen millor drama avalen la sèrie. A un magnat de les comunicacions comença a fallar-li la salut i els seus quatre fills es preparen per saber qui serà el successor al càrrec de la companyia. Sí, és una sèrie de gent rica i et passaràs hores cridant indignat a una pantalla sobre la falta de moral dels personatges, però a qui no li agrada un bon hate-watching?

El millor: les relacions familiars. 

El pitjor: una altra sèrie sobre gent fastigosament rica.

El friqui: The Mandalorian (2019-actualitat, una temporada a Disney+)

D’acord, d’aquesta sèrie ja se n’ha parlat molt. Però aprofitant que l’han nominada a millor drama, pots demanar el compte de Disney+ a aquell amic que es va subscriure a principis de mes per veure Hamilton i tornar-la a repassar. De totes maneres les pelis de Star Wars les has vistes trenta-set cops cadascuna. L’acció s’ambienta després de la caiguda de l’Imperi i abans de l’aparició de la Primera Ordre (tu amb això t’ubiques, la resta de la població mundial, en canvi...).

El millor: bebè Yoda. BE-BÈ YO-DA.

El pitjor: bebè Yoda és el nou minion, gràcies boomers.