Estany de la Ricarda, amenaçat pel projecte d'ampliació de l'aeroport del Prat
Per ACN
Publicat el 28 de desembre 2021

L'any 2021 ha estat marcat per diverses crisis a l'entorn metropolità. En l'àmbit social destaquen la 'rave' de cap d'any a Llinars del Vallès i els botellots de final d'estiu. La retirada de la inversió del govern espanyol per ampliar l'aeroport del Prat i la moció de censura a Badalona han estat les notícies polítiques de l'any.

Les sentències per les violacions múltiples de Sabadell i Sant Boi o la reobertura del cas Helena Jubany en l'àmbit judicial han compartit protagonisme amb l'atac informàtic a la UAB, l'aixecament dels peatges o l'obertura del túnel de les Glòries. L'any acaba amb el debat sobre la llengua després de la resolució del TSJC que obliga una escola de Canet a fer el 25% de classes en castellà a un grup de P5.

1 de gener: Una "rave" il·legal de Cap d'Any a Llinars del Vallès (Vallès Oriental) acaba amb la intervenció de desenes d'agents dels Mossos d'Esquadra, més de dos-cents identificats i multats i dues persones detingudes. La festa, que s'allarga dos dies després de Cap d'Any, genera malestar entre el sector de l'oci nocturn, donat que hi veu la conseqüència de la prohibició per organitzar les revetlles en els seus locals per motius sanitaris.

25 de febrer: La multinacional Bosch anuncia el tancament de la planta de Lliçà d'Amunt (Vallès Oriental), una decisió que la plantilla ratifica amb àmplia majoria a l'abril, situant la data de fi d'activitat el 30 de juny de 2022 i deixant al carrer 336 empleats. En l'acord amb els sindicats s'estableix un procés de reindustrialització i la sortida voluntària d'un centenar de treballadors amb acomiadaments pactats.

9 d'abril: Una sentència del Tribunal Suprem ordena el tancament de la cimentera Lafarge de Montcada i Reixac (Vallès Occidental), un cop desestimats els recursos de la Generalitat i havent constatat que la firma opera sense l'autorització ambiental necessària per fer-ho. Tot i la resolució i que l'Ajuntament va demanar al setembre l'execució de la sentència al TSJC, la planta acaba el 2021 en funcionament.

16 d'abril: L'Audiència de Barcelona condemna a 31 anys de presó l'únic autor material detingut de la violació múltiple d'una menor d'edat a Sabadell el febrer de 2019, rebaixant la pena finalment a 22 anys. Dels altres autors materials, un està il·localitzable i un altre ni tan sols ha estat identificat.

Dues persones més són condemnades a 13 anys i mig de presó per col·laborar i crear un clima intimidatori en l'antiga seu bancària on va tenir lloc la violació. També el 13 de desembre una altra sentència condemna tres homes per la violació múltiple a una noia a Sant Boi de Llobregat el maig de 2018 quan sortia d'una discoteca.

18 de maig: El jutge que investiga el cas de la bibliotecària de Mataró Helena Jubany, assassinada l'any 2001 a Sabadell, ordena reobrir el cas. A finals d'any inclou a la investigació un membre de la Unió Excursionista de Sabadell que hauria enviat anònims per internet a la noia, i que juntament amb Santi Laiglesia són els dos principals sospitosos. Al desembre el cas queda prescrit i no s'hi podran afegir noves persones investigades més enllà de les dues ja investigades.

L'advocat de la família Jubany, Benet Salellas, atén els mitjans de comunicació, al costat del germà d'Helena Jubany, Joan Jubany

3 de juliol: Torna el Canet Rock sense distància social i amb testos previs, que permeten detectar 152 positius entre les 22.330 proves fetes per accedir al festival. Tot i això, el Govern vincula l'augment de casos detectats arreu del país amb l'organització de festivals de música com aquest, però l'organització del Canet Rock manté en tot moment que no hi ha una relació directa.

31 d'agost: Els peatges de les autopistes C-32 nord, C-33 i AP-7 deixen de funcionar. Al vespre les barreres queden ja aixecades, donant via lliure a tots els vehicles. La retirada de la infraestructura, però, provoca un xoc entre Generalitat i Estat. Mentre l'administració catalana accelera el desmuntatge a les vies de la seva titularitat, l'estatal triga unes setmanes en iniciar els treballs, un fet que el Govern retreu per les cues que es generen a les carreteres, especialment en el retorn de caps de setmana.

8 de setembre: La proposta per ampliar l'aeroport del Prat topa amb l'oposició de diversos sectors, començant amb l'Ajuntament de la localitat, que defensa un model més sostenible de mobilitat, fins a entitats ecologistes, que posen de relleu el perill que corren espais naturals de l'entorn, com el de la llacuna de la Ricarda. El govern espanyol, però, va aturar al setembre la inversió de 1.700 milions d'euros prevista per ampliar la infraestructura aeroportuària, una decisió que el Govern considera "unilateral" tot i l'acord que s'havia assolit a l'agost.

25 de setembre: Dos macrobotellots a la plaça d'Espanya de Barcelona i a la platja del Bogatell posen punt i final a una onada de festes massives al carrer on milers de joves s'apleguen coincidint amb el final de l'estiu, les dues darreres durant les festes de la Mercè. Fins llavors s'havien registrat casos al campus de Bellaterra de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), a l'entorn del polígon empresarial de Sant Pau de Riu-sec, on s'hi produeix un tiroteig, o a Tiana, on els Mossos van acabar detenint vuit persones per atacar agents de la Policia Local.

10 d'octubre: Els sistemes informàtics de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) pateixen un atac informàtic que deixa tots els sistemes fora de servei. La ràpida actuació evita, segons el centre, l'extracció de dades sensibles i s'evita el pagament d'un rescat. El restabliment del servei, però, es preveu llarg i costós, motiu pel qual el Govern hi acorda destinar una ajuda de 3,7 MEUR.

26 d'octubre: Els Mossos d'Esquadra detenen quinze persones, entre ells quatre agents de la Policia Local de Llinars del Vallès (Vallès Oriental), implicades en una trama de cultiu massiu de marihuana. La investigació, que va iniciar a partir d'un tiroteig mortal al municipi i on un dels policies va quedar ferit de bala, culminava després de 20 mesos amb escorcolls en diverses naus, cases i la mateixa comissaria de la Policia Local. Es van comissar 7.000 plantes i 114 quilos de cabdells en 32 naus i domicilis.

6 de novembre: Entra en funcionament el túnel de les Glòries, a Barcelona, després de set anys d'obres. Ho fa en sentit Besòs, mentre que en sentit Llobregat no es preveu que ho faci fins a principis de 2022. La posada en funcionament del nou tram soterrat permet seguir dibuixant la superfície d'un espai que ha vist tot tipus d'infraestructures, i que ara s'integrarà a la trama urbana de la ciutat.

8 de novembre: L'aparició al mes d'octubre de Xavier Garcia Albiol als anomenats Papers de Pandora precipita les converses perquè l'oposició de l'Ajuntament de Badalona es coordini i presenti una moció de censura contra el llavors alcalde, que acaba amb el socialista Rubén Guijarro investit com a nou batlle de la ciutat. Ho fa amb un govern de coalició que agrupa totes les forces fins el moment a l'oposició, amb l'excepció de Guanyem Badalona, que hi dona suport però es queda al marge del nou executiu.

21 de novembre: Els Minyons de Terrassa descarreguen el primer castell de 9 de la represa de l'activitat castellera després de l'esclat de la pandèmia. Ho fan en la seva Diada a la plaça Vella de la cocapital vallesana, assolint un dels principals reptes del món casteller. Per Tots Sants ja l'havien intentat els Castellers de Vilafranca, sense èxit, però. Finalment van ser els de la camisa malva qui el van aconseguir coronar en la seva Diada.

30 de novembre: Una família, amb dos adults i dos menors d'edat, perd la vida en un incendi a la plaça Tetuan de Barcelona. El foc es va originar en els baixos d'un edifici, una antiga seu bancària on la família hi vivia amb altres persones. La tragèdia torna a posar a primer pla del debat la situació en què viuen les famílies en situació de vulnerabilitat i amb menors a càrrec.

3 de desembre: El TSJC obliga a fer el 25% en castellà a un grup de P5 de l'escola Turó del Drac de Canet de Mar (Maresme). El Govern manifesta el seu suport al centre, i la comunitat educativa reivindica un model d'escolarització d'immersió lingüística que gaudeix de consens. Mentre els grups polítics constitucionalistes denuncien atacs a les xarxes adreçats a la família del menor demandant de l'aplicació del castellà a l'aula, tant el centre com l'Ajuntament asseguren ser víctimes d'amenaces per telèfon i correu electrònic.

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —