Amr Al Azm, és arqueòleg i professor de la Universitat de Shawnee d’Ohio (Estats Units). Va ser fundador i director dels Laboratoris Científics i de Conservació del Departament General d’Antiguitats i Museus (1999 – 2004) i cap del Centre d’Investigacions Arqueològiques de la Universitat de Damasc (2003 – 2006). També és un dels fundadors de The Day After, una organització sense ànim de lucre que té com a principal objectiu promoure la transició democràtica a Síria. Avui tenim el plaer de parlar amb ell del patrimoni cultural de Síria i el seu passat, present i futur.

Què és el patrimoni cultural?
El patrimoni cultural representa una història comuna compartida. Per exemple, si ets sirià, el teu patrimoni cultural és una història comuna que comparteixes amb altres sirians. Pot ser representada com una cosa tangible - objectes, monuments, o llocs d’interès -, però també hi ha un component intangible que es relaciona amb els costums, els sons, els gustos... Ara bé, la història comuna compartida pot ser a escala local – entre els sirians – però també hi ha una història i cultura mundial, compartida entre tots els humans. Un objecte pot venir d’una societat cultural completament diferent de la que jo pertanyo, i igualment puc compartir-hi una connexió, sentir que és part de la meva història humana.

Per tant, és molt important preservar-lo i protegir-lo...
Sí, perquè és part del que som i és el que ens connecta. Crec que en molts casos la història comuna compartida representada pel patrimoni cultural és potser un dels components més duradors i importants del que ens fa humans. Potser no parlem el mateix idioma, potser no mengem el mateix menjar, potser no creiem en les mateixes coses... però estem connectats en la nostra humanitat més enllà de la part biològica. Gràcies a aquesta història comuna compartida.

"La història comuna compartida, representada pel patrimoni cultural, és un dels components més duradors i importants del que ens fa humans"

Quina és la situació del patrimoni cultural de Síria?
No és bona. I pot ser pitjor. Síria ha experimentat una experiència traumàtica causada pel conflicte en curs des de finals del 2011. El que va començar com a protestes pacífiques va degenerar en un conflicte que es va estendre ràpidament pel país durant el 2012, causant greus danys a l’economia, als habitatges, a la vida de les persones, a les infraestructures... Les institucions de l’Estat bàsicament van deixar de funcionar correctament. Però les víctimes d’aquest conflicte no només són les persones i les seves propietats i negocis.

El patrimoni cultural també es converteix en una víctima d’aquest conflicte.
Síria és un país molt ric en termes de patrimoni cultural. Té sis llocs designats en el Patrimoni Mundial de la UNESCO, la ciutat de Damasc és considerada la ciutat més antiga habitada. La majoria de sirians viuen a sobre o al costat d’un lloc arqueològic. És difícil, doncs, que aquesta cultura no es vegi afectada quan hi ha un conflicte. Hi ha imatges icòniques de l’atac sobre el Krak des Chevaliers o de l’incendi del souk d’Aleppo, que són les que sovint veiem a les notícies.

Krak des Chevaliers l'agost del 2013

Quin paper juguen les organitzacions terroristes en aquesta preocupant situació del patrimoni?
Clar, després hi ha la destrucció més bàrbara, que és intencional, en què un grup com l’ISIS, com a part de la seva propaganda decideix destruir un museu o un monument com el Temple de Baal. Tot això apareix a les notícies, als titulars.

Vol dir que hi ha algun tipus de destrucció del patrimoni que passa més desapercebuda?
Sí. El que no apareix a les notícies i és la principal causa de destrucció del patrimoni cultural de Síria són els saquejos. L’escala dels saquejos és catastròfica, és extremadament destructiva. Per exemple, si compares dues imatges del lloc arqueològic d’Apamea – una del 2010 i una del 2011 – pots veure com el paisatge canvia completament, literalment sembla formatge suís. Crec que és aquest tipus de dany ocult, més desconegut, que sovint no s’explica en els mitjans que és el més significatiu. I també irreversible.

"El que no apareix a les notícies i és la principal causa de destrucció del patrimoni cultural de Síria són els saquejos"

Qui duu a terme aquests saquejos?
Cal tenir en compte que els saquejos no són un fenomen nou. Des que els humans van començar a enterrar els morts amb les seves pertinences valuoses, algú vindria, excavaria i les buscaria. Però normalment aquest tipus de saqueig està més restringit a certs individus, màfies que operen en la majoria de països i que d’alguna manera o altra estan involucrats en el tràfic i el saqueig. Així i tot, hi ha un Estat i institucions que intenten mantenir controlar aquest tipus de situació. Ara bé, durant els conflictes la cosa canvia.

Perquè no hi ha ningú que ho controli?
En els conflictes, quan el poder de l’Estat i el funcionament de les institucions està danyat o és incapaç de respondre, com ha passat en tants països a l’Orient Mitjà, és quan es veu un increment exponencial en els saquejos. Més encara en el cas de Síria, on les fonts de sustentació s’han vist afectades, on els habitants ja no poden guanyar-se la vida. Per tant, han de buscar formes alternatives per trobar alguna cosa per viure. Això ho anomenem saqueig de subsistència. Ja no és una banda organitzada, sinó un mestre, que va veure com la guerra destruïa la seva escola, que sap que hi ha un lloc arqueològic a prop de casa seva i hi va desitjant trobar alguna cosa per poder posar menjar a taula.

Vista satèl·lit d'Apamea (Síria). A la banda esquerra, com la zona arqueològica apareixia el 2011. A la dreta, com apareixia el 2014. 

I les organitzacions terroristes, com ISIS, també intervenen en els saquejos...
ISIS no va inventar els saquejos del patrimoni cultural, sinó que s’ho van trobar. Van designar-ho com un recurs i essencialment ho van controlar institucionalitzant-ho. Van dir: “si vols saquejar, pots saquejar, però has de tenir una llicència. Emetrem un permís i després pots utilitzar aquest permís per excavar on vulguis, però després has de pagar una entrada i una taxa per qualsevol benefici”. I ho van convertir en un negoci. I aquest procés encara va evolucionar més, perquè el van industrialitzar. Van adonar-se que era una font econòmica i ells mateixos s’hi van involucrar, contractant grups, utilitzant maquinària...  Ara ja no és només una persona intentant trobar alguna cosa per alimentar la seva família.

Permís per poder utilitzar una excavadora

Després dels saquejos, què passa amb aquestes antiguitats?
Quan es parla d’antiguitats saquejades s'ha de pensar en un pont. En un extrem hi ha l’oferta, i en l’altre la demanda. I ambdós s’han de comunicar. En el cantó de l’oferta normalment tens entitats criminals ben organitzades que s’especialitzen a saquejar i adquirir ítems com aquests. I a l’altra banda tens el comprador, que té algun contacte o connexió amb aquest tipus de bandes organitzades, que a la vegada tenen contacte amb els saquejadors. Les antiguitats saquejades són tretes de contraban del país i es venen.

"ISIS va designar els saquejos del patrimoni cultural com un recurs i els va institucionalitzar. I després, els va industrialitzar"

Les xarxes socials també han entrat en aquest escenari?
Exacte, això és molt important. Fins ara, necessitaves un intermediari per connectar els dos extrems del pont. Facebook i les xarxes socials ho han transformat completament. És el gran igualador. Ara mateix puc ser un saquejador assegut a casa meva, crear una pàgina de Facebook o unir-me a un dels grups que estan actius a Facebook que bàsicament promouen i són actius en el saqueig d’antiguitats. Tot el que haig de fer és publicar una foto del que trobo i preguntar si algú està interessat.

Imagino que hi ha iniciatives que lluiten contra aquest tipus de saqueig o destrucció.
Sí. Però la pregunta no és si hi ha iniciatives, sinó si tenen èxit. Òbviament hi ha grans entitats internacionals, organitzacions com UNESCO que intenten combatre aquest fenomen. Però a gran escala no són gaire exitosos. Crec que la manera més efectiva – i que sovint passa per alt – de combatre el contraban i els saquejos és en un nivell local.

Els activistes que lluiten en el terreny?
Sí, els activistes i arqueòlegs locals, els curadors de museus locals dins de Síria que treballen per ajudar a vigilar els llocs, a documentar els danys i lluiten per mitigar o minimitzar en la mesura del possible qualsevol activitat de saquejos. Són la primera línia, els que posen sacs de sorra als museus per protegir-los de les bombes de batalla, són els que surten – a vegades posant-se en perill a ells mateixos – a fer la documentació 3D dels edificis... Per mi són els herois de la història.

"Els activistes i arqueòlegs locals, els curadors de museus locals dins de Síria... Per mi són els herois de la història"

Uns herois que actuen a l'ombra...
És gairebé un binarisme: davant d'aquesta enorme catàstrofe humanitària l'atenció de tots se centra en el costat humà, en les necessitats de la gent quant a menjar, refugi, medicina, protecció. Tendim a oblidar el patrimoni cultural, és com si un hagués d'existir a costa de l'altre. Però no crec que hagi de ser un binarisme, crec que pots fer ambdós. A més, crec que no és suficient protegir els llocs, sinó també crear consciència de per què és important protegir-los. 

Primer atac aeri del museu de Marra, juliol del 2015

Què s'hauria de fer per canviar aquesta situació?
S'han de modificar les lleis, hem de tenir una nova perspectiva sobre com processem l'extrem de la demanda i necessitem regular les xarxes socials i Facebook. La gent ha d'entendre que si avui compres una antiguitat saquejada de Síria és bastant probable que en algun moment els teus diners vagin destinats a alguna desagradable organització terrorista com ISIS o Al-Qaeda. Per tant, hauries de ser processat sota un càrrec de terrorisme. Perquè estàs donant suport activament a aquestes organitzacions. I en la meva opinió, en l'extrem de la demanda no hi ha cap dissuasió real per impedir a la gent que ho segueixi fent.

La situació del patrimoni cultural de Síria podria considerar-se un genocidi cultural?
Jo crec que la destrucció de qualsevol patrimoni cultural és una forma de genocidi cultural. Qualsevol saqueig de patrimoni cultural de qualsevol lloc, dut a terme per qualsevol entitat crec que hauria de ser documentat i els responsables rendir comptes dels seus actes. El saqueig i la destrucció del patrimoni cultural és un crim de guerra. Si ets un saquejador, o si estàs destruint, estigues atent: algun dia, t’atraparem.

Restes arqueològiques de la ciutat antiga de Palmira (2015)

Quin futur preveu pel patrimoni cultural de Síria?
Crec que aquesta Guerra a Síria acabarà algun dia, i quan acabi, els sirians seuran entre les restes de la seva societat i el que queda d’ella i hauran de trobar alguna forma de comunicar-se entre ells de nou. El nostre país està fracturat. Què fa que un sirià sigui sirià avui en dia, després de tot el que ha passat? És la nostra història comuna compartida. Potser algun dia aquests espais i monuments compartits seran els únics llocs segurs que quedin on els sirians puguin reunir-se i començar a tenir aquesta dolorosa conversació de reconciliació.

"Veure l'explosió de llum al Temple de Baal a l'alba és incomparable. I realment em dol que els meus fills no ho puguin viure, perquè ja no hi és"

Quina és la motivació darrera la seva lluita i activisme?
Jo visc als Estats Units, sóc professor d’universitat, la majoria de la meva família està aquí amb mi. La gent que està dins de Síria i està disposada a dedicar el seu temps i esforç a protegir el seu patrimoni cultural m’inspira a voler-los ajudar. I un altre possible focus és que un dia m’agradaria que els meus fills, i potser els meus néts visquessin el que jo he viscut. La sensació d’entrar al Temple de Baal a l’alba i esperar que surti el sol... I després veure l’explosió de llum és incomparable a qualsevol cosa que es pugui veure en un museu. I realment em dol que els meus fills no puguin viure-ho, perquè ja no hi és. I vull assegurar-me que puguin experimentar alguna altra cosa, vull deixar-los alguna cosa. És això el que realment m’inspira: deixar alguna cosa pel futur i donar suport als qui estan activament involucrats.