L'anàlisi de mostres d'aigua oceànica per detectar ADN pot revelar amb gran precisió la quantitat de peixos que viuen als oceans, fet que obre la possibilitat de millors formes de gestió i control de la vida marina.

En un estudi publicat aquesta setmana a la revista científica ICES Journal of Marine Science, científics de les Universitats Rockefeller i Monmouth, així com les autoritats de l'estat de Nova Jersey als EUA, assenyalen que una prova relativament senzilla i barata d'anàlisi de l'aigua marina permet detectar l'anomenat "ADN ambiental", és a dir, restes de material genètic que es desprèn dels peixos.

Amb aquesta informació, els científics han comprovat que a través de la quantitat d'ADN detectada es pot extrapolar amb gran exactitud la biomassa de peixos que existeix en una zona.

El doctor Mark Stoeckle, investigador associat del Programa de Medi Ambient Humà de la Universitat Rockefeller de Nova York i el principal autor de l'estudi, explica que encara que la tècnica de l'anàlisi de l'ADN ambiental s'ha desenvolupat des de fa anys, fins ara no s'havia utilitzat per "comptar peixos".

"Volíem saber si l'ADN ambiental podia ser utilitzat per comptar peixos o indicar l'abundància de peixos en els oceans. I la resposta és que sí: ens dona una indicació de la seva quantitat. El que vam fer va ser comparar la tecnologia de l'ADN ambiental amb la forma en què en l'actualitat es comptabilitza el volum de peixos", indica Stoeckle.

Per això, els científics estatunidencs van recollir mostres d'un litre d'aigua a les costes de Nova Jersey, van filtrar el líquid per concentrar l'ADN, van analitzar el material genètic d'una forma similar a com es fa amb l'ADN de l'escena d'un delicte i van comparar els resultats amb les dades recopilades amb l'ús d'un estri d'arrossegament de fons, que és el principal mètode amb el qual es determina la població de peixos.

Stoeckle assenyala que els peixos i altres organismes desprenen ADN com caspa, i deixen un rastre genètic allà per on passen en forma de cèl·lules de les escates, femta, orina, ous o altres formes de residus biològics.

Metologia força senzilla

El doctor Jason Adolf, coautor de l'estudi i professor associat de Ciència Marina a la Universitat Monmouth de Nova Jersey, reconeix que "el mètode és força senzill".

"El més bàsic que tots els ecòlegs fan, inclosos els ecólegs marins, és comptar elements a la natura. La dificultat és comptar peixos al mar: no es pot veure sota l'aigua i els peixos es mouen en un ambient tridimensional mentre intentes capturar-los amb un xarxa arrossegada per un vaixell. Aquesta tecnologia és increïblement sofisticada", comenta Adolf.

L'estudi demostra que l'anàlisi de l'ADN ambiental en un litre d'aigua substitueix el treball d'una tasca d'arrossegament capturant peixos en un volum d'aigua equivalent a 66 milions de litres.

I tot això a un preu sensiblement inferior que operar amb arrossegament. Els dos científics indiquen que un any d'anàlisi d'ADN ambiental té un preu de 12.000 dòlars.

Stoeckle, un dels pioners en desenvolupar la tecnologia de "codi de barres genètic" durant la primera dècada del segle XXI, amb la qual s'identifiquen espècies gràcies a petites porcions de l'ADN, afegeix que "les aplicacions de l'ADN ambiental en l'àmbit marí són enormes".

"És una eina de baix cost per controlar l'efectivitat de les polítiques de protecció marina o dels esforços per restaurar els esculls de coral, per exemple. També pot revelar els efectes de les activitats industrials al mar, com les granges de molins de vent o les plataformes petrolíferes o la pesca recreativa i comercial", subratlla.

Adolf va destaca que l'ADN mediambiental també té un gran potencial per identificar vida en regions oceàniques on és difícil l'ús d'estris d'arrossegament i per detectar espècies poc comunes sense utilitzar una tècnica tan destructiva com l'arrossegament de xarxes pels fons marins.

Tant Stockle com Adolf reconeixen que la tècnica de l'ADN mediambiental per comptabilitzar peixos ha de ser refinada per ajustar les diferències entre les diferents zones oceàniques i les característiques de les espècies, ja que, per exemple, no totes desprenen la mateixa quantitat de material genètic.

Com assenyala el director del Programa de Medi Ambient Humà de la Universitat Rockefeller, el doctor Jesse Ausubel, "l'ADN ambiental fa dels oceans una mar d'informació biològica".