Angela Davis va connectar telemàticament des de casa seva, a Califòrnia, amb la Plaça de les Dones del CCCB. L'activista afroamericana va recordar que la violència de l’estat contra les minories racials no ocorre, només, als Estats Units. A la taula rodona "Contra el racisme: una lluita constant", Davis també va recordar l’assassinat de George Floyd, que va tenir lloc el passat mes de maig. En aquesta mateixa línia, també ha manifestat que “les comunitats negres són les més exposades a la pandèmia”.

Juntament amb els activistes Marra Junior, Basha Changuerra i Jeffrey Abé, Davis va respondre les preguntes d’Isabelle Mamadou, moderadora del debat. L’activista va posar especial èmfasi en la importància de l’abolició de les institucions racistes i repressores com són les presons: “Hi ha gent que diu que cal reformar-les perquè no siguin racistes, jo els dic que no n’hi ha prou amb reformar-les”. A més, va reivindicar la interseccionalitat de totes les lluites, i va criticar el “feminisme blanc”, que acaba legitimant la criminalització d’aquests moviments.

Angela Davis: “Hi ha gent que diu que cal reformar les presons perquè no siguin racistes, jo els dic que no n’hi ha prou amb reformar-les”

L’acte del passat dilluns s'engloba dins del cicle de debats "La cicatriu colonial" del CCCB, una taula rodona seguida per 4.000 persones via streaming. L’èxit de la ‘trobada’ amb Davis demostra, segons Elisabet Goula, cap del Centre de documentació i debats del CCCB, que la cultura serveix de refugi necessari per a la gent en moments durs com els que s’estan vivint. La gent, afirma, necessita espai de reflexió i de diàleg com la conferència de dilluns. De fet, la gran acollida d’aquest tipus de formats, tot i la pandèmia, reafirma l’aposta que des del centre cultural s’està fent per seguir programant esdeveniments d’aquest tipus. “Seguirem donant suport a la cultura i al coneixement”, confirma Goula.

El cicle de debats funciona conjuntament amb l’exposició presencial “William Kentridge. El que no està dibuixat”, també organitzada pel CCCB. L’exhibició mostra les obres més impactants de Kentridge, artista contemporani sud-africà, a partir d’arts com el de l’animació, el del dibuix o el del teatre. Goula reconeix que ha estat un miracle poder estrenar aquesta exposició, “sobretot per com d’ambiciosa és i per com de complicat és tot”, i que té un volum de públic equiparable al de l’etapa pre-pandèmia, tot i les limitacions d’aforament. 

Les conferències, si la pandèmia no ho impedeix, s’allargaran fins el 14 de desembre, amb tres debats més. Els protagonistes de les següents jornades seran Maria Campbell, Pankaj Mishra i Aída Bueno, considerades veus “imprescindibles en la mirada de la cicatriu colonial i amb importants trajectòries”, tal com explica la responsable dels debats del CCCB.

Maria Campbell, escriptora i dramaturga

Campbell és una escriptora i dramaturga indígena del Canadà que encetarà el segon dels debats del cicle. Amb motiu de la traducció al català del seu llibre Mestissa, el proper 9 de novembre farà una conferència telemàtica que es retransmetrà també en línia. De la seva experiència en primera persona dels efectes del colonialisme n’ha fet multitud d’obres literàries i és una gran impulsora, relata Goula, de la producció cultural dels indígenes originaris.

Pankaj Mishra, escriptor i assagista

Mishra tornarà el 30 de novembre al CCCB i oferirà una xerrada sobre la relació entre el capitalisme i l’imperialisme amb les desigualtats actuals. L’escriptor i assagista indi ha profunditzat en la seva obra sobre la gestió del llegat colonial al seu país d'origen i és un referent en l’estudi dels efectes del sistema imperialista i capitalista als països postcolonials. 

Aida Bueno, antropòloga i productora audiovisual

Finalment, el 14 de desembre, Bueno tancarà el cicle de debats. L’antropòloga cubana és experta en l’estudi de l'esclavisme a Amèrica Llatina i de la dominació espanyola al continent sud-americà. La seva presència al cicle de debats, segons Goula, resulta imprescindible, sobretot per la “pobra reflexió colonial” que es té a Espanya a nivell social, institucional i acadèmic, una “anomalia” a nivell europeu. Més enllà de les seves reflexions, s’emetrà també durant el debat el curtmetratge Guillermina, que ha produït Bueno.