La divulgadora científica Angela Saini analitza en el seu llibre Superior el concepte de raça i el de racisme científic, al qual recorren els moviments supremacistes i d'extrema dreta per donar a les seves idees un "vernís d'objectivitat".

Saini, de pares d'origen indi i nascuda a Londres (1980), parla a Superior. El retorno del racismo científico (Círculo de Tiza) amb investigadors de diverses disciplines i destaca que la clau per a comprendre el que significa la raça és entendre el que és el poder.

A Superior vostè assenyala que el concepte de raça és una construcció social. Llavors, no hi ha diferències genètiques entre races?
La UNESCO va declarar en la dècada de 1950 que la raça és una construcció social i els genetistes han reforçat aquesta idea que la raça és una construcció social i no biològica. Genèticament, com a espècie, som extremadament homogenis. El que pensem que són diferències racials són, en general, diferències culturals, socials, en el llenguatge i la forma en què vivim.

La condició econòmica també influeix?
Sí. En el segle XIX i principis del XX hi havia molta gent que pensava que la gent pobra era genèticament diferent de la més rica. Encara hi ha algunes persones que pensen en aquests termes, però, en general, ja no pensem en la classe d'aquesta manera, però per alguna raó respecte a la raça continuem pensant de manera biològica. La pobresa és una cosa social i, no obstant això, provoca diferències en l'esperança de vida, significa que algunes persones són més susceptibles a les malalties, més persones pobres han mort per Covid-19, perquè, encara que és un fenomen social, té un impacte biològic.

La idea de raça té a veure amb el poder?
Qualsevol forma de divisió entre l'espècie humana és una forma de poder. No hi ha cap altra raó per separar a la gent, excepte el poder, quan el veus a través d'aquesta lent, llavors té sentit.

"El racisme científic és tan atractiu especialment ara en l'extrema dreta, perquè té aquest vernís d'objectivitat"

A Superior repassa la història del racisme científic i diu que ara torna a cobrar auge. Sembla difícil creure que hi hagi científics que donin suport a teories racistes.
A mi també em costa creure-ho. Però la idea que hi ha darrere continua sent molt atractiva i molta de la gent que ara està impulsant aquestes idees no són genetistes o biòlegs, sinó politòlegs i economistes. La raó és que si es pot explicar la desigualtat a través de la naturalesa i la biologia, llavors no cal fer res sobre aquest tema, les coses poden quedar-se com estan. El mateix ocorre amb la desigualtat de gènere, si la pots explicar dient que les dones no són tan capaces com els homes, llavors, quina idea tan poderosa!

L'auge de l'extrema dreta es recolza en la ciència racista, la necessita per a validar les seves idees?
No crec que la necessitin, però la volen perquè, si poden tenir algun tipus de validesa científica per al racisme, llavors s'asseguin més convincents per als seus seguidors. Dóna la sensació que pots vendre més fàcilment una idea si sents que tens suport científic, perquè esperem que la ciència sigui objectiva. Per això el racisme científic és tan atractiu especialment ara en l'extrema dreta, perquè té aquest vernís d'objectivitat. Fa un parell d'anys, quan vaig començar a escriure Superior, ja existia la sensació que calia vigilar l'auge de l'extrema dreta i no crec que puguem continuar ignorant-lo. És una amenaça real i la seva base intel·lectual s'alimenta del racisme científic dels segles XVIII i XIX.

Com es pot identificar la ciència racista?
És molt difícil, perquè són molt intel·ligents en la forma en què utilitzen el llenguatge i l'eufemisme, amb frases com a biodiversitat humana, que sembla neutral, però que és un eufemisme per a referir-se a diferències racials racistes. A més, són molt canviants, quan una publicació tanca sorgeix una altra, simplement canvien els termes o troben un altre espai en la xarxa. Sempre s'estan movent, sempre estan un pas per davant. Per a una persona corrent és molt difícil saber si és real o no, una publicació, un article o un post en les xarxes socials que conté aquest tipus de pseudociència. No succeeix només amb la pseudociència racista, ho veiem també en la negació del canvi climàtic, en el moviment antivacunes, totes aquestes teories conspiratives estan alimentades per unes certes ideologies, que els agrada pretendre que tenen informació que la resta no té.

"Per fi estic en pau amb el que significa la identitat, el significat de la raça, qui sóc i on estic en el món".

A Superior parla del racisme que va sofrir en la seva infància. Què cal fer perquè no es repeteixi, és una qüestió d'educació?
No crec que es tracti només d'educació, perquè hi ha molts racistes amb educació, hi ha gent molt, molt intel·ligent. Hem d'entendre que també té a veure amb els prejudicis profundament arrelats en els quals volem creure. Aquest tipus d'odi i prejudicis només se superen amb l'empatia. Si podem construir una ciència que ens vegi com a individus i no com a grups racials, que reconegui la humanitat comuna en tots nosaltres, que accepti que, en el fons, tots som més o menys el mateix, que el talent existeix a tot arreu, llavors podrem superar això, però no crec que ho fem mitjançant l'odi.

Un dels errors és creure que la ciència és només números i fets, perquè la ciència està feta per persones.
Tots som humans, estem limitats per les societats i les cultures. Confio en la ciència com a mètode, però mai arribarà a la veritat tret que reconeguem els nostres errors i limitacions, que tinguem la humilitat d'escoltar altres veus i perspectives i entendre que, potser, les preguntes que ens fem no són sempre les correctes i les respostes que donem no sempre són completes.

A Superior escriu: "No permetis que et facin pensar que ets tan diferent als altres, que els teus drets tenen prioritat o la teva sang és d'un color diferent".
Sí, i això és una lliçó per a mi mateixa. Escriure Superior va ser un viatge molt difícil, però em va donar claredat. Per fi estic en pau amb el que significa la identitat, el que significa la raça, qui sóc i on estic en el món. Crec que m'ha donat una idea molt millor de com ser l'antiracista i la feminista que vull ser.