Gairebé tres anys després dels atemptats de Barcelona i Cambrils encara hi ha ombres i silencis sobre el que va passar dies i mesos abans. La periodista de TV-3 Anna Teixidor n'ha desentelat alguns, però admet que encara hi ha massa gent que no vol parlar i que potser d'aquí uns anys es descobreixen nous detalls, com les connexions internacionals dels terroristes, la vinculació de l'imam amb els serveis secrets o el motiu de triar Ripoll per radicalitzar un grup de joves. De fet, creu que a Ripoll encara hi ha "molts silencis" i sentiment de "traïció" i de "culpabilitat".

El llibre 'Sense por de morir. Els silencis del 17-A' fa una anàlisi exhaustiva del sumari i entrevista nombrosos protagonistes del cas. L'autora fa un repàs cronològic i biogràfic dels protagonistes, des dels seus orígens, les vicissituds policials i judicials de l'imam abans d'arribar al Ripollès, els viatges a Bèlgica o París, el consum de propaganda d'Estat Islàmic des del 2014, la trajectòria educativa, laboral i personal dels joves radicalitzats, i el seu canvi de relacions amb els amics, fins la preparació i execució dels atemptats, a més de la reacció policial i política posterior.

Més de 100 entrevistats, viatges al Marroc per parlar amb la dona de l'imam i a Bèlgica per conèixer la mesquita on va treballar, trobades a Ripoll amb la comunitat musulmana i altres veïns, converses amb policies, entre d'altres. Segons Teixidor, el llibre pot crear "malestar" a certes persones de Ripoll que volen "passar pàgina", però creu que el treball de camp periodístic hauria de seguir en el futur per acabar de treure l'entrellat de certes "llacunes".

Teixidor explica que el més difícil ha estat que alguns testimonis de l'entorn dels terroristes i diversos membres de les forces de seguretat expliquessin tot el que sabien mesos abans dels fets. A Ripoll hi ha silencis, però també sentiment de traïció per part de veïns que confiaven en aquests joves i alhora de culpabilitat per no detectar que el discurs rigorista religiós s'estava convertint en radicalitat violenta.

Inicialment es va passar pàgina dels atemptats per l'arribada de l'1-O, i part de la comunitat islàmica i de la resta de veïns va girar l'esquena a les famílies, que van passar un dol amb contradiccions pel fet d'estimar uns fills o germans que havien matat ciutadans innocents. Cap de les famílies ha marxat del poble, "tot i que els cognoms pesen com una llosa", cosa que significa que mantenen cert arrelament laboral i comunitari a la localitat, però sí que se senten assenyalades. Poc a poc, però, han pogut refer alguns lligams trencats.

Poques lliçons apreses

Teixidor és crítica amb el fet que les administracions, sobretot la Generalitat, no hagin fet cap gran pla d'intervenció social, tant a Ripoll com en altres llocs, per abordar  la possible radicalització gihadista de joves. Fins i tot algun projecte a punt de veure la llum s'ha aturat per culpa del coronavirus.

La frustració es pot convertir en odi, però de l'odi a la violència hi ha un pas que en el cas de Ripoll es va fer a través d'un agent radicalitzador com l'imam Abdelbaki Es Satty, a qui Teixidor qualifica d'"impostor" i que es va "aprofitar" dels joves. Sense l'imam, opina l'autora, els joves s'haurien radicalitzat però molt probablement no haurien arribat a cometre un atemptat i haurien canalitzat les frustracions cap a un altre costat. La frustració va derivar cap a la violència, que es va canalitzar a través de l'odi religiós i un projecte polític d'autoafirmació com l'Estat Islàmic que els va permetre perdre la por a morir, diu Teixidor.

Abdelbaki Es Satty, imam de Ripoll, va ser clau en la radicalització dels joves. Foto: CCMA

En el llibre, explica com, sobretot els germans més grans del grup, van estudiar l'Alcorà i altres documents teològics per autoadoctrinar-se en la gihad, a banda les converses clandestines amb l'imam. El punt d'inflexió en la radicalització va ser el Ramadà del 2017.

"Sense por de morir. Els silencis del 17-A" (Pòrtic) / "Los silencios del 17-A" (Diéresis), el treball periodístic que he fet aquests dos últims anys explicat al TN Vespre de @tv3cat i @324cat . Gràcies a @aitor_alvarez, @marcfarocosta i @txusnavarro https://t.co/iWNOf7ad4U pic.twitter.com/tf2mvEUBwB

— anna teixidor colomer (@annateixidorcol) June 5, 2020

Des dels atemptats, els Mossos d'Esquadra i els altres cossos policials han reajustat els seus protocols per vigilar els discursos de certs imams i s'han replantejat les relacions amb algunes de les seves fonts. Teixidor explica que no se sap ben bé què deia l'imam en les seves prèdiques dels divendres, però alguns testimonis asseguren que criticava obertament el govern del Marroc i els xiïtes, i fins i tot cridava a la gihad. Fins el 2017 els cossos policials s'havien centrat en oratoris de zones urbanes i els de les comarques rurals s'havien deixat en segon pla.

De fet, una de les preguntes no respostes per Teixidor és el motiu pel qual Es Satty va acabar a Ripoll quan va sortir de la presó de Castelló de la Plana per tràfic de drogues. Primer va anar a Balaguer, però la Policia Nacional va advertir l'oratori que Es Satty tenia antecedents. El van rebutjar i va anar primer a Berga i després a Ripoll, on la policia no va comunicar els antecedents als responsables de la comunitat musulmana. "Es Satty buscava un poble fora de l'abast del radar de la policia?", es pregunta Teixidor, sense tenir una resposta clara.

Algunes teories conspiratòries

L'advocat Jaume Alonso Cuevillas, que porta l'acusació per part de la família d'un nen de 3 anys mort a la Rambla, ha posat en dubte aquests últims dies part de la investigació i del fet que l'imam morís en l'explosió del xalet d'Alcanar el 16 d'agost.

Aquí l'entrevista d'ahir al @Mes_324 sobre el dubtes de la investigació judicial dels atemptats del 17-A

Va morir realment l'Imam de Ripoll?
Perquè no s'havia regulat la venda de precursors d'explosius?
Era l'Imam confident dels serveis secrets?https://t.co/R027m24X4y

— Jaume Alonso-Cuevillas i Sayrol (JACS) (@JACS_JaumeACS) June 10, 2020

Teixidor creu que les proves forenses sí que demostren la mort de l'imam, però reconeix que la forta polarització política just abans de l'1-O va generar moltes desconfiances entre cossos policials i això ha permès fer créixer algunes teories conspiratòries. El fet que el Congrés de Diputats no hagi creat una comissió d'investigació sobre el cas o que el CNI no hagi estat del tot clar sobre les seves relacions amb Es Satty fa que molta gent encara desconfiï de la investigació policial i judicial, que ja gairebé ha arribat al seu final.

Així, per exemple, tot i la col·laboració de les forces de seguretat franceses, belgues i marroquines, entre altres, no s'han trobat vincles clars de cap dels terroristes amb l'exterior, tot i que Teixidor els veu "molt plausibles". De fet, considera que l'autoria intel·lectual pot estar al centre d'Europa o fins i tot a l'Orient Mitjà, perquè fins el 2017 era relativament fàcil contactar amb membres d'Estat Islàmic.

Però les teories conspiratòries també van bé a la comunitat musulmana de Ripoll, diu Teixidor, ja que donen a entendre que la radicalització dels joves va ser cosa d'un agent extern. L'autora considera que algunes ferides s'estan començant a tancar però altres encara perduraran en el temps.