Antonio Turiel (Lleó, 1970) és físic, matemàtic i investigador al CSIC, així com autor de més de 80 articles científics especialitzats. La seva trajectòria també destaca pel seu blog The Oil Crash, on parla reiteradament sobre l’esgotament dels recursos i matèries primàries, des del petroli i el gas fins al magnesi.

A finals de setembre de 2021, Turiel publicava un article al seu blog que titulat La crisis del gas, on el físic reafirma la seva postura i l’escassetat dels recursos finits del planeta. Turiel també aprofita per posar sobre la taula noves problemàtiques derivades d’una crisi energètica que ja no és una promesa, sinó un fet.

Què és l'apagada elèctrica a Europa de la qual tant se'n parla últimament?
El problema que s'està plantejant és que hi ha un risc real que es produeixi una avaria molt important en l’àmbit de la xarxa elèctrica europea, causada per una sèrie de diverses circumstàncies. Quan es parla d'aquesta apagada, la por principal no és que se'n vagi la llum unes hores, sinó que moltes zones d'Europa quedessin sense subministrament elèctric durant dies o setmanes.

Quin és l'origen d'aquest problema?
El que ha passat els últims anys és que s’han instal·lat molts sistemes de producció elèctrica renovable distribuïts per tota Europa i, a més a més, s'ha interconnectat molt la xarxa elèctrica de la majoria de països d'Europa.

També Espanya?
Espanya, en aquest sentit, és una excepció: no està tan interconnectada. Fins ara, aquest fet sempre s'ha descrit com un problema per Espanya perquè no podia participar en el mercat de decisions de l'electricitat. No obstant això, des del punt de vista tècnic, davant d'aquesta possible apagada, Espanya està molt més protegida.

Quin és el problema concret?
S'han instal·lat molts sistemes de producció elèctrica distribuïts sobre una àrea geogràfica molt àmplia i interconnectada. Això implica un problema tècnic important: l'electricitat que nosaltres fem servir és corrent altern. La nostra electricitat és una ona que fa unes 50 oscil·lacions per segon. Quan tu poses sistemes de producció d'electricitat, tots han d'estar perfectament sincronitzats; és a dir, tots han de pujar i baixar alhora. El problema comença quan tens tantíssims sistemes repartits en una àrea immensa, ja que sincronitzar-los entre ells és molt complicat.

"El preu de l'electricitat està tan car a Europa, perquè contínuament estem fent servir el gas per estabilitzar la xarxa elèctrica"

I què passa si es produeixen problemes de sincronia?
Si es produeixen problemes de sincronia, que no tot puja i baixa exactament al mateix temps, es comencen a generar unes ones secundàries i comença a desestabilitzar-se tot. El que pot passar, doncs, és que en un moment i zona de la xarxa elèctrica europea, la qual no es pot preveure, es poden patir baixades o pujades molt fortes de tensió.

Pots donar un exemple?
Si, en una d’aquestes pujades, la tensió es multiplica per 10 o per 20, s’alliberaria una quantitat d'energia tan absolutament monstruosa que és capaç de destruir torres i línies d'alta tensió o subestacions elèctriques, ja que són sobrecàrregues molt salvatges. La que està connectada a la xarxa elèctrica és tota l'energia que està circulant per Europa. És com si en un moment donat es distribuís malament, de manera que, en lloc d'estar distribuïda homogèniament, es concentrés molta en un tros. Seria com si allà es llancés una bomba. Aquí està el perill, i no és un perill especulatiu.

Per què és un perill real?
Va haver-hi un accident el 4 de juliol, quan un hidroavió va xocar contra una línia d'alta tensió a França, la qual cosa va deixar a Espanya desconnectada de França. Quan es va tornar a connectar, Espanya estava fora de sincronia. Afortunadament, com Espanya està arraconada energèticament, aquesta dessincronització va generar una inestabilitat menys traumàtica.

I com és que això no ha passat fins ara?
Fins ara, el que hem fet servir per compensar aquestes inestabilitats de la xarxa ha sigut el gas natural. Quan es detecta que en un lloc sobra aquesta potència, s'intenta desviar a algun altre lloc. En canvi, en el supòsit en què falta potència, si hi ha alguna central tèrmica de carbó o de gas a la vora, s'endolla i poses potència. Per aquesta raó el preu de l'electricitat està tan car a Europa, perquè contínuament estem fent servir el gas per estabilitzar la xarxa. Com per directiva europea, tota l'electricitat es paga en tot moment al preu del kW/h més car que entra, i el gas està entrant sempre i el gas és car... Ara, el problema és que ens comença a faltar una mica el gas; l'eina indispensable per estabilitzar la xarxa ens està faltant.

I no hi ha manera de solucionar aquestes desestabilitzacions sense gas?
Aquest problema d'inestabilitat s'hauria pogut evitar en origen si en el moment de la instal·lació de la xarxa elèctrica, cada certa quantitat de sistemes s'haguessin afegit sistemes addicionals d'estabilització, amb els quals s'hauria pogut garantir aquesta sincronia sense dependre del gas natural. Els inconvenients d'aquests sistemes són que consumeixen energia i que tenen un cost d'inversió, a més de requerir manteniment i mà d'obra.

I com és que no tenim aquests sistemes d'estabilització?
No s'ha volgut invertir. A mi em consta que s'havia advertit que aquests sistemes d'estabilització eren necessaris, però que no es van voler fer perquè es va considerar que eren una inversió que no interessava. La situació de la qual parlem era una situació previsible, prevista, avisada pels tècnics i perfectament evitable, però no s'ha volgut evitar perquè no s'ha volgut pagar costos addicionals.

"La situació s'hauria pogut evitar, però hem esperat que comenci a faltar gas i matèries primeres per buscar solució"

Com de real és el risc?
El risc per Europa és seriós, i a Europa ara ja no s'ho estan prenent seriosament. Per aquest motiu, els governs d'Àustria, Alemanya i Suïssa estan prenent mesures i avisant a la població què es prepari perquè es podria donar una gran apagada.

I no hi ha manera de prevenir al problema a aquestes altures?
Ara es posaran a instal·lar els sistemes addicionals dels quals parlàvem abans. El que passa és que ara la inversió és major que no si s'hagués fet des d'un principi, que hauria sigut més senzill i menys costós. Això es combina amb el problema actual de la cadena de subministrament. La instal·lació requereix moltes matèries primeres, amb la qual cosa es complica tot una mica més.

Matèries primeres que comencen a faltar també.
Exacte. I aquí està el problema. És que tot això s'hauria d'haver fet abans. I ara tothom a córrer. Ara mateix tenen una mala peça al teler a Europa. Es troben en una situació molt complexa; se'ls poden petar els ploms en qualsevol moment. I tot és molt aleatori i molt difícil de predir.

I el risc de l'apagada és tan real per Espanya com per la resta d'Europa?
Espanya, com que està molt arraconada, només ha de gestionar el seu propi territori. Espanya ho té infinitament més fàcil, i si comença a haver-hi una gran inestabilitat a Europa, estic segur que el govern espanyol tallarà la frontera. La situació s'hauria pogut evitar, però hem esperat que comenci a faltar gas i matèries primeres per buscar solució.

Ara que estan instal·lant aquests mecanismes de seguretat per estabilitzar la xarxa elèctrica, quan podrien estar operatius?
És complex perquè s'ha de fer una anàlisi de la xarxa. S’ha d'identificar com reorganitzar aquests sistemes, on i com posar-los, i fer canvis rellevants. Només fer l'anàlisi de la xarxa per saber quines són les actuacions a fer pot portar mesos. La instal·lació en si mateixa podria ser una qüestió de mesos. Jo crec que si Europa es posa seriosa amb això i posa diners, és un tema que en un any podria estar bastant millor que ara. Però resoldre-ho completament segurament costarà uns quants anys.

El primer problema, doncs, s'originaria pel corrent altern i les possibles pujades i baixades.
El problema autèntic és que hi ha molts sistemes de producció distribuïts en tot el centre d'Europa i que tot està interconnectat. Si no ho estigués tant, donaria una mica igual, ja que cada país faria la seva. Però el problema s'origina ara perquè els últims anys s'ha fet una gran interconnexió sense tenir en compte el problema de que tot ha d'anar sincronitzat.

Aleshores, aquesta gran xarxa provoca que de cop pugui haver una pujada o una baixada molt important que acabi provocant l'apagada que tant es tem.
La part negativa d'aquesta apagada no és simplement que baixi la llum, sinó que es produeix una avaria grossa. Es produeix una destrucció literal d'elements de la xarxa que fan difícil o impossible restablir el corrent en algunes zones durant bastant temps. Aquí el risc és que l'apagada duri dies o setmanes.

"Espanya està molt protegida, té fàcilment 100 vegades menys probabilitats que es doni l’apagada que a Europa"

També que, si hi hagués una pujada molt gran, podrien destruir-se les torres elèctriques, de manera que seria més difícil i es trigués més a recuperar la llum.
Això podria fer desaparèixer kilòmetres de cables d'alta tensió. Però el pitjor no és si passa a les torres, sinó si passa a una subestació elèctrica de transformació. Perquè no saps on passa exactament. Si passa allà i es destrueix una subestació elèctrica, això requereix una reparació llarga.

Espanya se salvaria una mica del fet que passés això perquè és una illa energètica.
Una mica no, Espanya està molt protegida de fet. Espanya té, fent uns càlculs ràpids, fàcilment 100 vegades menys probabilitats que es doni l’apagada que a Europa. Està molt protegida precisament perquè no està tan interconnectada amb Europa. Això no treu que Espanya tingui els seus propis problemes, però són d'una grandària molt més petita, van més lents i, quan es detecten, són més fàcils de controlar. El problema és que com més interconnexió hi ha, tot passa més de pressa i tot és més gros: és una cosa molt més desbocada.

El perill és que en un país pot començar un problema que acabi afectant a l'altra punta d’Europa, de manera massa ràpida com per poder preveure-ho i comunicar-ho amb antelació.
Sempre hi ha petits contratemps d'aquests a la xarxa. El perill és quan petits problemes de diversos països es combinen i acaben creant un gran problema en algun altre lloc.

Com ja has explicat, el gas és molt important per estabilitzar la xarxa. Com ara s’està acabant, el risc de l’apagada és més real que mai. Per què hi ha aquesta escassetat de gas?
És un problema que fa molt temps que està previst que passi. Els dos subministradors externs més importants a la Unió Europea són Rússia i Algèria, i fa deu anys que van assolir els seus màxims de producció. La seva producció no augmenta, mentre que el consum intern creix, amb la qual cosa les exportacions baixen any rere any. El gas té l’inconvenient de què no és tan fàcil de transportar.

I no es pot facilitar aquest transport?
Europa ha fet un gran esforç, sobretot Espanya, per instal·lar moltes plantes de regasificació per poder transportar el gas per vaixell. Però el transport per vaixell és molt car i molt complex: necessites una planta que liqüi el gas i que els vaixells metaners que transporten el gas el puguin emmagatzemar en espais a 160°C sota zero. Això no és fàcil i, a part, és perillós. Després, un cop arriben a terra, han d'arribar a una planta de regasificació. Això costa diners i temps, i es tracta d’una operació perillosa.

Tan importants són Algèria i Rússia com a exportadors de gas?
Entre Algèria i Rússia estan cobrint quelcom més del 50% de tota la demanda de gas d'Europa, ja que són els països més propers. A escala mundial, estem a punt d'arribar al màxim de producció de gas. Aquí hi ha un inconvenient que no entenen els economistes.

"Sempre que s’arriba al màxim d'extracció, després hi ha un procés de davallada que pot allargar-se dècades o segles"

Què és el que no entenen?
Ells diuen que les reserves de gas, de petroli, d’urani o de carbó són molt grosses, i que no ha d'haver-hi problemes de subministrament. Estan confonent reserves, que és el que hi ha en el subsòl, amb producció, que és a quina velocitat es pot extreure això. No volen comprendre que hi ha limitacions a la velocitat amb què es poden extreure els materials, perquè el que queda a sota cada cop té pitjor qualitat, està més enterrat i més dispers. Al final acabes gastant més energia extraient-lo de la que retorna.

Amb la tecnologia actual no es pot optimitzar l’extracció de reserves?
Les millores tecnològiques poden aconseguir alleujar una mica la situació, però no la canvia. Sempre que s’arriba al màxim d'extracció, després hi ha un procés de davallada que pot allargar-se dècades o segles. Les matèries primeres no s'exhaureixen del tot, sinó que cada cop en queden menys. Al final, t'has d'apanyar per fer el mateix amb menys recursos disponibles. Això és el que està passant a Europa. La quantitat de gas disponible cada vegada és més petita, encara que no s'esgoti del tot, però tot s'encareix: les empreses no són rendibles i entren en fallida, i la manera de fer servir el gas ja no és viable.

Aquest problema s’acabarà?
No només no s'acabarà, sinó que cada vegada s'anirà agreujant amb el temps. El procés de caiguda és lent, així que hem d’aprofitar que estem en màxims i que hi ha marge per fer millores d’eficiència i adaptar-nos a aquesta escassetat progressiva. Però ningú contempla això, pensem que és conjuntural. Els economistes només es fixen en el preu.

Com canviarà el preu?
L’evolució del preu no és tan senzilla. La producció anirà caient, però el preu oscil·larà. Ara el preu és car i, com a conseqüència, algunes empreses faran fallida. La demanda llavors caurà prou com perquè el preu baixi. Però això no és una bona notícia, ja que ja estàs en una crisi que destrueix l'activitat econòmica. Estic segur que a la primavera hi haurà menys demanda de gas perquè no farà tant fred i el preu baixarà. Pensarem que s'haurà resolt el problema, però no.

Tenim temps per adaptar-nos, llavors com podem fer-ho?
A curt termini s'ha de millorar l'eficiència. Hi ha molts processos industrials i altres en els que ni l’energia ni els materials es fan servir eficientment. En segon lloc, cal un model de transició. He d’admetre que no tinc cap confiança en el model de transició energètica que s'està proposant, crec que pot acabar amb més problemes que beneficis. Una certa quantitat de renovable-elèctrica és necessària, però no pot ser un 100%.

Quins són aquests problemes dels quals parles?
Està el problema de l'estabilitat, que es pot evitar fent més inversió, tot i que aleshores la renovable es torna més cara i ja no interessa tant. Un altre inconvenient és que depèn de materials que són escassos. Si tot el món fa la transició al mateix temps, no hi haurà recursos d'algunes matèries primeres per fer aquesta transició global. En última instància, s'ha d'acceptar que s'haurà de fer una reducció del nostre nivell de consum per adaptar-nos a la situació que tenim. Si ho podem fer de la manera més progressiva possible, millor.

"Arreu del món ja s'estan generant friccions importants a causa de l’escassetat de reserves"

Quins efectes directes pot tenir la crisi energètica si no s'apliquen aquestes solucions?
Arran de l'encariment del gas natural, Ibèria ha tancat dues plantes de fertilitzants a Espanya, ja que per produir-los necessiten gas natural. Les han tancat provisionalment per un mes, però no les obriran fins que el gas no estigui més barat. Al Regne Unit també han tancat dues plantes, i a tota Europa ja van 5 o 6. A més a més, la Xina diu que no exporta més fertilitzants.

Per aquest hivern no cal preocupar-nos, però com afrontarem la propera collita?
A partir de la primavera s'haurà de tornar a posar fertilitzant, però les companyies han aturat en sec la seva producció. Sense fertilitzant, la producció de blat podria caure a la meitat. Si no es fa res, començarem a veure interrupcions brusques de les cadenes de subministrament.

A banda d’aquest problema, quins altres riscos existeixen?
Que esclatin guerres i revoltes als països. Arreu del món ja s'estan generant friccions importants a causa de l’escassetat de reserves.

També has alertat d’una possible escassetat d’alumini en un futur proper.
Van fer un comunicat de l'Associació Metal·lúrgica Europea fa un mes on calculaven que es quedarien sense magnesi cap a la tercera setmana de novembre. I el magnesi és imprescindible per la metal·lúrgia de l'alumini. Això comportaria una afectació directa sobre la indústria de l'automòbil, les bicicletes, finestres, llaunes… Suposo que intentaran buscar subministradors alternatius, però és molt difícil que arribin a compensar la quantitat de magnesi que arriba des de la Xina, que és el 95% del que es consumeix a Europa. No s'aturarà del tot, però aquesta indústria tindrà una baixada durant les setmanes vinents.

Llavors, sense la Xina ens quedem sense alumini?
A Europa hi ha mines de magnesita, però és més barat obtenir-la de la Xina. Es poden reobrir mines, i es farà, però són més cares. A un any vista, s'estabilitzarà una part substancial del subministrament de magnesi, amb un preu considerablement més alt.

"Ara pensem que és fàcil posar generadors i plaques fotovoltaiques, però d'aquí res no serà possible perquè no tindrem els materials"

A països com França, Alemanya i Espanya s’estan fent projectes per acabar de tancar les centrals nuclears al voltant del 2030. Això també afecta a la crisi energètica, sigui ara o en un futur?
El tancament de les centrals nuclears reduirà la disponibilitat d'energia elèctrica. Però és important tenir en compte que moltes vegades quan la gent pensa en crisi energètica pensa en l’electricitat, malgrat que aquesta només és el 20% de tota l’energia que consumim. L’electricitat és fonamental, però no és ni de bon tros la majoria de l’energia que consumim. En qualsevol cas, el tancament d’aquestes centrals és inevitable, ja que les mines d'urani estan també en davallada.

Des de quan?
Van tocar el màxim el 2016 i els seus nivells han baixat des d’aleshores, i ho continuaran fent. Les estimacions de l'Associació Nuclear Internacional apunten que cap al 2040 la producció serà una quarta part del que és ara. Del consum actual d'urani, hi ha un 20% que prové del desmantellament de míssils nuclears, el combustible dels quals s'aprofita en centrals nuclears.

Hi ha pobles que produeixen la seva pròpia energia. És una solució viable contra la crisi energètica si s’estén entre moltes poblacions?
Penso que això és bo, però que és enganyós. Cap d'aquests pobles està sent sostenible en l’àmbit energètic, ja que només estan produint electricitat. Està bé, però aquests pobles continuen depenent en un 80% d'energia que no és elèctrica.

Així doncs, no es mantenen per si sols?
Aquests pobles no són ni de bon tros autosuficients. No obstant això, que puguin generar la seva pròpia electricitat i gestionar-la de manera local, és una cosa positiva. En aquest sentit és bona idea, i, si tots els pobles ho fessin, seria un ajut, però amb això no basta. A més a més, ara pensem que és fàcil posar generadors i plaques fotovoltaiques, però d'aquí res no serà possible perquè no tindrem els materials.

"Un model energètic basat en les energies renovables implica un ritme més pausat de producció, i acabar amb aquest model econòmic basat en créixer infinitament en un planeta amb recursos finits"

Els models energètics actuals no se sostenen. Quina és l’energia del futur?
Les fonts d'energia que podem explotar ja les coneixem, no esperem cap miracle. L’energia del futur no hi ha cap mena de dubte que és la renovable. D'aquí a unes dècades, tindrem el 100% de renovables o estarem a prop. Això no vol dir que la manera d'aprofitar aquesta energia sigui la que s'està proposant ara. S'ha de pensar en altres formes d'aprofitar aquestes energies que siguin més eficients, que no requereixin materials escassos i que siguin més sostenibles. Aquest és un debat en el qual les grans companyies no volen entrar.

Per què?
Perquè l'energia s'aprofitarà allà on es troba, i l'activitat econòmica es generarà allà on estigui l’energia. I això implica una redistribució de la riquesa per tot el territori, tot intentant la concentració, cosa que no interessa a les grans empreses. També, al final, implica un ritme més pausat de producció, i acabar amb aquest model econòmic basat en créixer infinitament en un planeta amb recursos finits. El futur serà renovable, que tindrà coses de la renovable d'avui i altres maneres d'aprofitar l’energia renovable que ara mateix no s'estan contemplant, però que històricament ja es coneixien, com aprofitar l'energia hidràulica per fer treball mecànic o l’energia del sol per escalfar les llars o cuinar.

I com serà el nostre món a base d’energies renovables?
Nosaltres hem viscut un procés, que és el de la globalització, que ha estat facilitat per l'abundància de l’energia barata, sobretot del petroli barat. Ara que l’energia ni és tan abundant ni és tan barata, tendim a fer el procés contrari, a la relocalització. En el món del futur hi haurà un desplaçament més petit tant de persones com de matèries. No és que estarem ancorats a un lloc, però ara hi ha un problema d’hipermobilitat que s'ha d'acabar.

Quins altres canvis haurem de dur a terme?
Aquest model hipertrofiat d'hipermobilitat és la cosa més significativa que desapareixerà. Hi ha altres problemes que són significatius que la gent no hi pensa, com la digitalització. Hi haurà un descens de digitalització perquè no es pot mantenir; seguirà havent-n'hi, però serà més d’acord amb els límits del planeta. Tant la globalització com la digitalització estan sentenciades, no tinc cap mena de dubte.