“No hi ha una única manera de ser independentista”. Són les paraules del president d’un govern independentista, però que ha constatat en l’any que fa des de les eleccions del 14 de febrer les enormes divergències entre els actors que l’han de fer possible. Dotze mesos polítics que, tot i no ser els més intensos dels últims anys, han estat també moguts en el tauler polític català. Queden lluny a l’imaginari col·lectiu les imatges dels presidents i secretaris de mesa equipats amb guants i EPI per rebre els positius que estaven aïllats i havien de votar a les eleccions al Parlament.

Aquest dilluns, coincidint amb el primer aniversari d’aquests comicis, Aragonès ha pronunciat una conferència al MNAC per avaluar els primers mesos de mandat i marcar el seu plantejament polític pel que queda de legislatura.

D’aquella nit electoral, malgrat la victòria del PSC, el candidat d’ERC, Pere Aragonès, en va sortir guanyador: si es repetia la fórmula de l’anterior legislatura però a la inversa —amb ERC a la presidència en lloc de Junts—, esdevindria el 132è president de la Generalitat.

Amb la CUP, que tornava a ser determinant, va ser més senzill que en altres ocasions tancar un pacte que només ERC va validar. 92 dies amb totes les seves hores i minuts van necessitar Junts i ERC per arribar a un pacte que es va segellar sobre la botzina en una reunió in extremis entre Aragonès i el secretari general de Junts, Jordi Sànchez.

Tot i que el PSC va guanyar els comicis, l'independentisme va assolir per primer cop el 50% dels vots

Aquest primer any, com ha recordat Aragonès, va iniciar-se amb una fita històrica que no s’havia assolit abans, malgrat la dècada de procés: la majoria del 50% de vot independentista. La fita històrica, però, ha arribat en un dels moments de menys pulsió rupturista.

“És el moment del postprocès”, analitza la politòloga i professora de la UdG Gemma Ubasart al DdB. De fet, la principal aposta de la meitat del govern passa per l’estratègia del diàleg amb l’Estat, una aposta que Junts i la CUP veuen caducada, però davant la qual s’hi presenten alternatives amb poc suport: “Així com l’estratègia d’Esquerra és difícil, la de la confrontació, amb la correlació de forces actual, és imaginària”, veu Ubasart.

Aragonès ha acceptat el moment de bloqueig dins l’independentisme, però, pretén tornar a la unitat entorn el diàleg. En aquest sentit, ha apel·lat a la generositat dels diferents actors independentistes, als quals demana “més unitat i més cohesió” de cara al diàleg amb l’Estat.

La taula de diàleg, el gran projecte sense data

Sense desobediència, la principal estratègia per assolir el referèndum des del govern és la taula de diàleg amb el govern espanyol. Una taula que des que va constituir-se el govern s’ha reunit tan sols un cop, i que no té una propera data programada.

De fet, el camí cap a la primera taula tampoc va ser planer, ja que els tres noms que va proposar Junts com a participants —Jordi Puigneró, Jordi Sànchez i Míriam Nogueras—finalment no hi van participar. Aragonès va defensar que els membres havien de ser del govern, i Junts va acusar alhora el PSOE i els republicans de vetar-los els noms.

A la delegació catalana de la taula de diàleg del passat setembre només van ser-hi membres d'ERC

Tot i els pocs avenços que han transcendit de la taula, el PSC defensa que aquesta és la via del govern espanyol. Raúl Moreno, portaveu adjunt dels socialistes al Parlament, defensa al Diari que sí que s’han produït contactes tècnics entre governs i que “la voluntat d’arribar a acords continua”.

Aragonès també ha abordat aquest capítol i ha estat contundent amb les forces d’esquerra al Congrés dels Diputats, preguntant-se si el que ha ofert fins ara és tot el que ha d’oferir a Catalunya. En clau externa ha avisat al govern de Pedro Sánchez que si la ultradreta entra al proper executiu de l'Estat, serà perquè les esquerres espanyoles no hauran estat valentes a l'hora d'abordar el conflicte amb l'Estat. En clau interna Aragonès ha deixat, a més, la porta oberta a la renúncia del diàleg: “Si no hi ha resultats no ens podem quedar de braços plegats, però caldrà estar cohesionats”. Malgrat tot, el president no ha concretat cap full de ruta a partir del moment de la renúncia al diàleg.

Les altres desavinences del govern

A la falta d’unitat pel que fa a la qüestió nacional, el govern Aragonès se li han sumat altres temes on també hi ha hagut fricció entre socis. Poc abans de començar a caminar, la possible ampliació de l’aeroport d'El Prat va significar la primera gran trencadissa entre socis. Més endavant, els pressupostos i els socis per aprovar-los —els comuns, el PSC o la CUP— van tensar un govern que es trobava dividit. Tots dos socis haurien preferit aprovar-los amb la CUP, però tan sols ERC estava disposada a explorar la via dels comuns, la que finalment va prosperar.

L'acord de pressupostos amb els comuns va significar el trencament de la majoria de la investidura

La crisi sanitària ha marcat també la legislatura. Més enllà del moment on es van celebrar les eleccions, Aragonès va afrontar abans de l’estiu un important repunt de contagis, especialment entre la població que encara no s’havia pogut vacunar, i a les portes de l’hivern. En tots dos casos la política que s’ha seguit és la de la màxima prudència, amb la imposició de limitacions d’aforaments, limitacions d’horaris, passaport Covid i tocs de queda.

Crida als grans consensos

El que també ha canviat durant aquesta legislatura és el principal partit de l’oposició. El PSC que, de fet, va guanyar els comicis, ha variat l’actitud que havia tingut Ciutadans. “Tant Aragonès com Illa tenen un to molt diferent al dels seus respectius predecessors”, considera Ubasart. Aquesta nova etapa entre els partits ve per quedar-se, segons la politòloga, que veu que quan acabi aquest “període d’impàs” la fórmula ERC-Junts deixarà pas a noves combinacions governamentals.

Els socialistes mantenen que al govern d’Aragonès li falta rumb i unitat i que, malgrat que els han ofert negociar els pressupostos i han acordat conjuntament la renovació de càrrecs de designació parlamentària, volen marcar perfil propi. “Som l’única alternativa real a Catalunya”, reivindica Moreno.

Aragonès també s’hi ha referit en la conferència. De fet, ha agraït ja d’entrada la presència no només dels que pensen com ell, sinó especialment als que no ho fan, en línia amb el discurs de la “Catalunya sencera”. D’aquesta forma ha reivindicat els grans consensos de país, i ha remarcat la “necessitat d’actualitzar el projecte de país”.

Mentre que la CUP ha plantat Aragonès, el líder de l'oposició, Salvador Illa, sí que ha assistit a la conferència

El trencament de les aliances independentistes i el caràcter del PSC a l'oposició s'ha evidenciat també en la conferència d'Aragonès. La CUP ha plantat el president argumentant que "s'allunya cada cop més de l'acord d'investidura i dels compromisos de l'inici de la legislatura", mentre que el líder del PSC, Salvador Illa, sí que hi han assistit.