- opinió -
Opinió sobre 'Spotify Wrapped 2020'
Emili Serra
L'any que la música ens va salvar
Spotify ha envaït Twitter i Instagram amb els seus '2020 Wrapped', els reculls personalitzats que mostren la música que més hem escoltat enguany
Publicat el 03 de desembre 2020

Ja hi tornem a ser. Aquest any estrany amb pudor a gel hidroalcohòlic sembla que s’acaba i Spotify posa en marxa la campanya de màrqueting per excel·lència: el wrapped. No sé si els cal, però, una campanya; costa trobar gent que no tingui l’aplicació. Però el cas és que, ja de bon matí, ahir vaig tenir les xarxes plenes dels llistats d’artistes i cançons més escoltades de gairebé tothom. Cada feed o timeline és una bombolla i cal recordar-s'ho a un mateix sovint: el que jo veig no és el reflex de gaire res més que el meu petit cercle. Però no puc evitar traçar-ne patrons comuns i acabar generalitzant de manera innecessària.

Hi havia de tot, és clar, però vaig quedar sorprès de lo ballable que era tot plegat. Molt de pop, fins i tot algun Justin Bieber, que no recordava que existia, amb dosi extra de latineo. Deu ser que la música, més que reflectir l’estat d’ànim decadentista que hauria d’imperar enmig d’una pandèmia, n’acaba sent un reactiu. Els vaig mirar tots, ben encuriosit. A diferència de la quotidianitat que hi comparteixen la resta de dies, que em genera rebuig i no acabo d’entendre, ahir gaudia analitzant les estadístiques dels altres. "De tu ja m’ho pensava, a tu t’imaginava més alternatiu". És un reactiu i un nexe d’unió, no sé què faríem sense música. De fet, el corrent general a Twitter no anava en contra dels qui piulaven quant els havia acompanyat Bad Bunny o Manel, sinó dels haters que se’n queixaven. No fa gaire, Tanit Plana, fotògrafa i experta en adolescents, m’explicava que les xarxes socials són una manera d’autoafirmar-nos, de clamar que existim. I els cantants, amb les seves lletres, sovint expliquen qui som millor que ningú.

Vaig córrer a buscar el meu. Primer no m’apareixia res i ho vaig googlejar, però no va tardar gaire a actualitzar-se’m i els resultats d’enguany em van deixar parat. No només per les dinàmiques de l’aplicació en si, que anaven inserint-hi missatgets més o menys graciosos. “You’re a good listener. Feel free to show this to your exes”, em deia la màquina abans de plantejar-me un quizz per esbrinar el meu podcast preferit. També pels resultats. Jo també he ofegat les penes d’aquests mesos, més del que m’agradaria admetre, en bases de trap i de reggeaton, que em fan massatges al cervell i no rumiar gaire. Ara penso en Bad Bunny, que m’ho ha posat difícil traient tres discos enguany, o en el remix de Carita de Inocente de Myke Towers. També tenia por que hi aparagués Luna Ki, el cervell pensat del hit Septiembre, que ara m’anima els dies amb Ganador. Però no, la playlist resultant no dona per fer cap festa, amb algunes excepcions (concretament, In Spain We Call It Soledad).

Hi ha molta Sílvia Pérez Cruz i molta Maria Arnal, dues veus prodigioses, gairebé espirituals, que naveguen força per la música tradicional i que ningú no qualificaria mai de mainstream. També fa acte de presència La Oreja de Van Gogh i, per molt que m’emperri en defensar l’era actual del grup, em temo que qui m’ha cantat és Amaia Montero, que encara no vol que em faci gran. Vetusta Morla també s’hi colat, i això tampoc no ho hagués dit. L’única explicació que hi trobo és que el seu va ser l’últim concert que vaig viure abans del confinament. Menys de cinc dies abans, de fet. L’Auditori del Fòrum era una olla de grills, de grills ben innocents que no sabien res del que els venia a sobre. M’hi deuria voler transportar tot escoltant Profetas de la Mañana, aquells mesos tancat a casa. M’agraden aquests resultats, però només vaig compartir-los a close friends. L’àgora pública em fa una mica de vertigen.

Spotify ens recorda joiós que gran part de l'any l'hem passat tancats a casa.

Però l’any no s’ha acabat. I la pandèmia tampoc, clar. Si capficar-se a dividir l’any en dotze mesos i voler-ne treure conclusions inspiradores ja era absurd, ara encara ho és més. Però Spotify no em llegeix i em regala tot un mes d’incògnit, en què el que escolti no quedarà registrat enlloc. Bé, sí: a la playlist autogenerada "On Repeat", però això no ho comparteix ningú. I el que no compartim encara no tinc clar que existeixi.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —