Parc Àstronòmic el Montsec
Per Mar Grau
Publicat el 25 de desembre 2020

Quantes vegades hem mirat el cel, de nit, i ens hem preguntat què hi ha al cosmos? Quantes estrelles hi ha? Què vol dir una conjunció de planetes o un eclipsi? Les nebuloses? Les aurores? Les galàxies? La infinitat de l’univers? L’astronomia és una de les ciències més accessibles que hi ha, només cal alçar la mirada i mirar el cel fosc. Però molts cops per a la majoria és incomprensible, i per això i és essencial la tasca de divulgació que fan els diferents parcs astronòmics. 

La Fundació Starlight, en la seva segona edició, ha lliurat el Premi Internacional Starlight en la categoria d''Educació i difusió de l'astronomia i el cel fosc' al Parc Astronòmic del Montsec, de Lleida, en reconeixement al seu emplaçament i la seva tasca de divulgació. Avui, tenim el plaer d’entrevistar el seu director científic i doctor en astrofísica, en Salvador José Ribas.


Què significa per vosaltres haver rebut aquest premi, i a més a més per unanimitat? 

Qualsevol premi a tothom li fa il·lusió, no? És un reconeixement a la feina ben feta de durant molts anys, i a la trajectòria del parc en la difusió i divulgació de l’astronomia, del problema de la contaminació lumínica i la protecció del cel fosc. Fa 12 anys que el centre va obrir les portes al públic i ja hi han passat gairebé 300.000 persones, fet que ha comportat que a poc a poc siguem un referent a nivell mundial. El premi confirma la feina ben feta. 


"Si hi ha una espècie que s’extingeix perquè hi ha massa llum en el seu hàbitat no la podrem recuperar, no podem apagar la llum perquè torni"


D’aquí a Catalunya també ha rebut una menció d’honor l’estació de muntanya d’Espot. 

Sí! I és molta coincidència perquè els dos formem part de la mateixa empresa catalana de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, en l’àrea de turisme. El primer any dels Premis Starlight no hi va haver cap premi a Catalunya i aquest any, la segona edició, hi ha hagut un premi i una menció catalans, els dos de la mateixa empresa pública i de Lleida.  

 

 

Està ben valorada l’astronomia a Catalunya o Espanya, en comparació amb altres països?

Hem de tenir present que a l'estat espanyol hi ha alguns dels millors observatoris del món, que són els Observatoris de les Illes Canàries, que engloben l’Observatori del Roque de los Muchachos, a Palma on hi ha el telescopi òptim-infraroig més gran del món (fa 10 metres de mirall), i l’Observatori del Teide, a Tenerife. Per tant, l’astronomia a l’estat espanyol sempre ha estat present. A més a més les condicions climàtiques que tenim afavoreixen l'observació, en comparació amb països on plou molt o hi ha més núvols. Les nits a la península Ibèrica o les Canàries són serenes i l'astronomia és una ciència molt visual que penetra molt al públic!

Tot i això, tant a l'estat espanyol com a l'arc del mediterrani tenim un problema amb la llum, ens agrada molt utilitzar la nit com el dia, allargant les hores d’activitat social fins tard i, en conseqüència, incrementant més l’enllumenat nocturn. Això va en perjudici de l’activitat astronòmica perquè costa més trobar cels per poder-se observar. 

Vosaltres al Montsec teniu poca llum i esteu lluny de grans ciutats com Barcelona, no?

Cert, però la llum no necessàriament és de prop, ens pot arribar llum de lluny. Nosaltres des del Montsec veiem la llum de Barcelona i està a més de 100 quilòmetres, de fet, des del punt més elevat del Pirineu Francès es veu, i estan a 250 quilòmetres, o més. 


"Enfront dels centenars de milers de milions d’estrelles de la nostra galàxia i dels milers de galàxies que hi ha, que estrany seria estar sols, no?"


Quins problemes comporta l’excés de llum a la nit? 

El problema de l'astronomia és el menys important, perquè en un moment donat apaguem els llums i tornem a tenir-ho tot, però hi ha altres coses que són irreversibles, com seria el cas de la salut de les persones o la salut del medi ambient. Si hi ha una espècie que s’extingeix perquè hi ha massa llum en el seu hàbitat no la podrem recuperar, no podem apagar la llum perquè torni, com passarà – i està passant – amb les cuques de llum.

Paral·lelament, estudis recents mostren com l’exposició de llum a la nit, tant d’enllumenat del carrer com de mòbils i ordinadors, afecta greument al cicle de dormir i a la producció de melatonina, que és la que permet que el nostre cos es regeneri bé, i l'efecte de la manca de melatonina amb la regeneració és vinculat amb processos cancerígens. No és que la llum provoqui càncer com una relació directa, sinó que la llum a la nit produeix efectes al cos que faciliten i predisposen a què aparegui un càncer, obesitat, diabetis o depressió. El nostre cos està adaptat a viure de dia, som diürns, fins fa poc no hi havia enllumenat artificial, les nits eren fosques, i ara el que fem és omplir de llum la nit, però no estem genèticament adaptats per això. 

Consideres que rebeu suficient finançament?

La ciència sempre està poc finançada, per definició, perquè com no és una cosa d'immediatesa, costa molt convèncer als polítics. Els països que inverteixen en ciència són els que després acaben tenint un retorn més gran, a la vista està l’impacte de la covid-19. A l’estat espanyol no hi ha gens de tradició, sempre s'ha pensat que aquí no calia inventar, que ja inventarien alemanys o anglesos. 

Amb tot això de la ‘Nasa Catalana’ hi ha hagut molts polítics que l'han criticat salvatgement, i per mi això és una gran estupidesa. Què hi hagi polítics que critiquin la inversió en ciència només passa aquí. Sé que mai ningú està content del pressupost que té, però en aquest àmbit realment encara falta entendre que en ciència no es gasta, sinó que s’inverteix.

Parlant de la covid-19, heu notat un impacte fort al parc?

Sí, vam haver de tancar al març i no vam reobrir fins al 12 de juny: ens vam perdre la primavera que és quan les escoles venen més. A l’estiu hem funcionat molt bé, tot i que amb aforament limitat i seguint tots els protocols que impedien deixar entrar a tota la gent que ho demanava. Tot i això, a partir de mitjans d’octubre vam liquidar la temporada perquè nosaltres treballem principalment el cap de setmana i amb el tancament municipal... Aquest any estarem per sota del 50% d'un any estàndard, els últims anys rebíem vora 30.000 persones i aquest any fregarem, si hi arribem, les 15.000, és normal, podríem dir que la nostra temporada ha anat de juny a octubre. 


"No és que la llum provoqui càncer com una relació directa, sinó que la llum a la nit produeix efectes al cos que faciliten i predisposen a què aparegui un càncer, obesitat, diabetis o depressió"


Què va passar exactament amb la conjunció de Júpiter i Saturn de dilluns passat?

Quan dos planetes estan en conjunció vol dir que, vistos des de la terra, estan en una mateixa direcció: van formar una línia recta la Terra, Júpiter i Saturn. Les conjuncions poden ser més o menys properes i n’hi ha unes 4 o 5 cada segle, però una de tan a prop com la de dilluns no la teníem des de 1623, fa gairebé 400 anys. És curiós perquè permet veure dos punts pràcticament tocant-se, però només aparentment. Hi ha qui considera que una conjunció, tan propera com aquesta, que es va produir cap a l'any 6 o 7 aC, podria ser l'Estel de Nadal. 


"Què hi hagi polítics que critiquin la inversió en ciència només passa aquí"


Com astrofísic i expert en la matèria, consideres que estem sols a l’Univers? 

A veure, de moment no hem trobat a ningú més, però hem de pensar que la nostra galàxia té unes 200.000 milions d'estrelles, i de galàxies identificades n'hi ha milers de milions. Per tant, tenint en compte que hi ha un número increïblement gran d'estrelles i que gairebé totes tenen planetes, pensar que estem sols i no hi ha un altre planeta en la nostra galaxia, o en una altra, on s'hi hagi pogut desenvolupar vida, és una mica pretensiós. Una altra cosa és que estiguin en un estadi molt més bàsic al nostre o molt més avançat, però si estiguéssim sols seria un malbaratament de l’espai (riu). Per això considero que hi ha d'haver vida en un altre lloc, encara que no haguem vist marcians ni bitxos verds amb un ull. L'univers té unes mides incomprensibles per la nostra mentalitat. Enfront dels centenars de milers de milions d’estrelles de la nostra galàxia i dels milers de galàxies que hi ha, que estrany seria estar sols, no?

Salvador J. Ribas, director del Parc Astronòmic del Montsec. 

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —