“Nen! Vine, que sortim a les notícies”. Aquesta frase és la que s’acostuma a sentir a casa quan a les notícies es parla sobre el Segrià, o sobre Ponent en general. Ja es tracti de Lleida ciutat o del poble que tens a mitja hora, la notícia és sobre nosaltres. Perquè si ja sortim poc, no ens posarem exquisits.

Desgraciadament, el que abans era una excepció ara s’ha convertit en norma. I dic desgraciadament perquè el coronavirus és l’única cosa que ha aconseguit que Lleida obri les notícies durant més de dos dies consecutius. I amb això han començat a aflorar problemes i més problemes que fan inevitable que el Segrià estigui confinat.

"Hi ha factors estructurals de la comarca molt importants en la transmissió del virus dels quals ningú se n’havia preocupat"

I potser el vertader problema és que cap d’aquestes qüestions no s’hagin tractat fins ara. Perquè hi ha una sèrie de factors estructurals de la comarca que estan essent molt importants en la transmissió del virus i en la seva gestió. I fins que no ha arribat la pandèmia ningú se n’havia preocupat.

Ara resulta que a l’Hospital Arnau de Vilanova, un hospital que rep pacients de tota la província i de més enllà, hi falta personal. Ara. Però en circumstàncies normals, si has d’anar a urgències i t’atenen després d’esperar quatre hores, es pot considerar que has estat de sort i han anat prou de pressa.

I no només això, sinó que ara Catalunya s’ha adonat de les condicions de vida dels temporers. Però la realitat és que fa molts anys que poblacions del Baix Segrià doblen la seva població a l’estiu amb gent que ve a collir, igual que passa al Pirineu o a la platja. Però aquesta gent no mola, perquè no ve a gastar; ve a treballar.

Aquests i altres problemes no es poden afrontar només des dels municipis, també requereixen una actuació per part de totes les institucions i, sobretot, recursos. I això és precisament el que no s’ha tingut des de fa anys, i de temps n’hi ha hagut per donar i regalar.

Però amb la pandèmia a sobre, el que ho ha de solucionar tot és la mascareta. A tot arreu i a totes hores. No s’ha de treure ni per beure el cafè, va dir divendres Ramon Farré, el Delegat a Lleida del govern. Això i que no es podien permetre un altre confinament domiciliari.

Però això anava acompanyat de l’amenaça que si no millorava el comportament, les mesures s’enduririen. I tot i que “no s’ho podien permetre”, aquest diumenge a la tarda, Miquel Buch i Alba Vergés han anunciat el confinament domiciliari a Lleida i a set municipis més. Això sí, tot això mentre a TV3 emetien una pel·lícula de dubtosa qualitat, perquè sortim a les notícies, però tampoc es pot demanar tant.

"Els problemes que fa temps que tenim els seguirem tenint i tornarem a ser aquells que no surten mai a les notícies"

I ara la feina és fer entendre a la gent d’aquests pobles del Baix Segrià, on els casos de coronavirus durant l’estat d’alarma es van poder comptar amb els dits d’una mà, que ara —quan segurament és necessari— tornin cap a casa, mentre tota l’altra gent està de vacances. Perquè llavors ningú els va tenir en compte. I ara els perjudicats són ells i també la seva economia.

Evidentment que gestionar aquesta pandèmia és complicat. Però això no exclou que no s’hagin de posar en dubte les decisions dels que manen. De tots. Perquè ells són els primers que no s’ho pensen gens a l’hora de qüestionar les nostres actuacions, dient-nos a tots irresponsables —sobretot als joves—, sense tenir en compte com és de complicat haver de viure enmig d’una pandèmia.

I al final ha arribat el confinament a casa, tot i que no a tota la comarca, i sempre podran dir allò de “Ja us vam avisar”. Perquè, encara que la majoria de brots hagin sorgit en l’àmbit laboral, la culpa és sempre de la gent. Els grans diuen que és culpa dels joves, que van sense mascareta, i els joves diuen que els irresponsables són els qui agafen el cotxe i s’escapen per un camí per fugir de la presó del Segrià. Ens culpem entre nosaltres sense pensar-ho i els que governen s’exculpen, perquè tot això és molt complicat.

I quan tot això passi, culpables i no culpables seguirem aquí i els que manen ja hauran marxat; els problemes que fa temps que tenim els seguirem tenint i tornarem a ser aquells que no surten mai a les notícies però, veient com va tot, potser és millor que durant un temps no hi sortim massa.