Els armenis, una comunitat mil·lenària a Terra Santa cada cop més petita
Per EFE
Publicat el 14 de setembre 2021

Les pedres centenàries del barri armeni a la Ciutat Vella de Jerusalem, són testimoni d'una comunitat amb una de les tradicions cristianes més antigues i de presència ferma a Terra Santa des de fa més de 1.600 anys, tot i que han anat perdent pes en una regió on cada vegada és més minoritària.

Els armenis -primer poble en adoptar el cristianisme, el 301 d. C.- han persistit amb perfil propi en una zona complexa que ha vist passar conqueridors i règims de tota mena, als quals sempre es van adaptar per conservar la seva existència i tradicions, fins i tot entre els vaivens de l'actual conflicte palestí-israelià.

"Bizantins, àrabs, croats, mamelucs, otomans", el Mandat Britànic, Jordània o l'actual Israel són alguns dels poders sota els quals han viscut els armenis, que van haver d'aprendre a "navegar" entre panorames canviants i incerts, destaca a Efe George Hintlian, historiador i exsecretari del Patriarcat armeni de Jerusalem.

"Aquest és un lloc difícil, hem de mantenir un cert equilibri polític sense ser hostils, però tampoc vulnerables. Ens vam tornar molt durs per defensar els nostres drets", afegeix Hintlian mentre passeja pel pati del monestir armeni, nucli històric de la comunitat, entre les muralles de la Ciutat Vella de Jerusalem.

El convent, un bastió armeni

Aquest recinte medieval, principal espai del barri armeni que integra una sisena part de la Ciutat Vella, és el bastió cultural i religiós d'aquest poble. També és un dels convents conservats "més antics de Terra Santa", explica Hintlian.

En el convent -on regna una calma que dilueix l'enrenou dels carrers de voltant- hi viuen unes 500 persones, tant religioses com laiques. A elles se sumen uns mil armenis més en els carrers del voltant, però la vida dels quals gira entorn del monestir, "centre civil" de la comunitat, amb escoles i un seminari religiós.

Tot això és propietat de l'Església Ortodoxa Armènia, que té aquí la seva seu i és al seu torn guardiana del Sant Sepulcre de Jerusalem o la Basílica de la Nativitat de Betlem, els llocs més sagrats del cristianisme.

En tots dos santuaris s'escolten cada dia els salms en armeni dels seus religiosos, vestits amb túnica negra coronada per una caputxa punxeguda, un dels seus hàbits tradicionals.

"És un gran honor ser aquí, som protectors i guardians de la tradició cristiana i dels drets armenis en Terra Santa", diu a Efe Seryozha Petrosyan, diaca de 28 anys de la comunitat armènia de la Nativitat de Betlem, a la Cisjordània ocupada.


Adolescents i religiosos armenis en una cerimònia al convent de la Ciutat Vella de Jerusalem. EFE.

Declivi de la presència armènia

Malgrat que la presència dels armenis a la regió sempre va ser més aviat minoritària i va tenir alts i baixos, molts alerten que en les últimes dècades s'ha reduït encara més, fins a un nivell que podria deixar la comunitat sota mínims testimonials.

Després del genocidi a lmans de l'Imperi Otomà a partir de 1915, milers d'armenis van acabar a Terra Santa, però els conflictes en la Palestina històrica durant el segle XX també els han afectat. 

El 1948, amb la creació de l'estat d'Israel, molts armenis de les urbs de Haifa, Yafa o Jerusalem Oest "es van convertir en refugiats" i es van instal·lar a la zona oriental de la Ciutat Santa, aleshores controlada per Jordània, explica Hintlian.

En el marc de l'encara vigent conflicte palestí-israelià, els armenis han sofert "part dels danys col·laterals", malgrat "no ser blanc directe de cap costat", assegura.

Això es va accentuar amb l'ocupació israeliana de Jerusalem Est i Cisjordània el 1967, que va canviar Betlem o la Ciutat Vella de Jerusalem, on vivien molts d'ells.

Cansament del conflicte

Davant d'això, el cansament de viure durant dècades en un context de conflictes armats, problemes polítics i dificultats econòmiques va fer que molts decidissin marxar. El 1967 hi havia uns 4.000 armenis a la Ciutat Santa, però ara amb prou feines n'hi ha 1.500.

"Molta gent va emigrar per no tornar, sobretot als Estats Units o el Canadà", afirma Garo Sandrouni, ceramista del barri armeni.

Israel també va confiscar terres armènies i no va concedir permisos per construir, cosa que va limitar la comunitat, apunta Hintlian."Si es tracta de burocràcia, Israel ens tracta com a palestins", opina l'historiador, que assenyala que la majoria d'armenis no té ciutadania, sinó permís de residència permanent, el mateix estatus que la població palestina de Jerusalem.

Però part dels més joves, més integrats a la societat israeliana, sí que ha obtingut la nacionalitat. És el cas de Harout Baghamian, cap del Comitè Armeni de Jerusalem, que reclama a Israel que reconegui el genocidi armeni, quelcom que encara no ha fet.

Amb tot, pocs creuen que els armenis puguin arribar a dissipar-se completament, però la majoria considera que hauria d'haver-hi polítiques més fermes perquè aquesta minoria no acabi a la vora de l'extinció i sense capacitat de defensar les seves posicions en una complicada regió.

Per a evitar-ho, "l'única forma és mantenir-nos forts", conclou Hintlian.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —