Arrels ha reclamat que les persones que viuen en situació de sense llar siguin considerades com a grup de risc prioritari i se les tingui en compte per incloure-les als plans de vacunació contra la Covid-19. L'organització ha proposat començar pels equipaments per a persones sense llar, on hi conviuen moltes persones. L'entitat ha recordat que es tracta d'un col·lectiu que acostuma a tenir un estat de salut fràgil, amb problemes d'immunitats, mala nutrició, més malalties cròniques, patologies respiratòries i una incidència de problemes d'addicions. Aquesta és una de les peticions que Arrels fa al futur Govern, a qui demana "implicació" per abordar la problemàtica del sensellarisme i dotar els municipis dels recursos necessaris.

El 2017 es van comptar 53.118 persones en situació de sensellarisme a Catalunya, de les quals 2.347 vivien directament al carrer. Entre les principals peticions hi ha més inversió en habitatge públic i més facilitats perquè les persones sense llar hi accedeixin, apostant pel model Housing First, que ofereix habitatges d'emergència. "Una persona no pot sortir de la presó, rebre una alta hospitalària o sortir del circuit de protecció a la infància i la joventut per anar a viure al carrer", ha declarat l'organització.

Aquestes són mesures a més llarg termini, però entre les immediates situen la necessitat d'implementar una estratègia i acció coordinades entre les diferents administracions i els agents socials. L’objectiu és que cada municipi pugui atendre els seus veïns sense llar i que això es garanteixi "amb lleis i pressupostos adients". En aquest sentit, ha reclamat recuperar i implementar l'estratègia catalana per a l'abordatge del sensellarisme que la Generalitat va impulsar el 2017.

Per poder impulsar aquestes polítiques, Arrels ha demanat fer recomptes als diferents municipis per saber exactament quantes persones viuen al carrer, començant pels de més de 20.000 habitants. Ha recordat que el 2015 el Parlament va instar el Govern a realitzar recomptes cada dos anys.

També ha proposat la creació d'un sistema digital que reculli tots els serveis que atenen persones sense llar a Catalunya i una base de dades comuna de persones que els utilitzen. A més, veu necessari simplificar els tràmits per obtenir la documentació bàsica per poder accedir més ràpidament a drets, com per exemple l'atenció sanitària.