La família Cassier i la pinacoteca espanyola Thyssen-Bornemiza han iniciat aquesta setmana l'enfrontament en el Tribunal Suprem dels Estats Units en una primera audiència oral sobre el cas d'un quadre del pintor francès Camille Pissarro que va ser espoliat pels nazis i que forma part del museu madrileny.

Els magistrats del Suprem van escoltar dimarts passat els arguments tècnics de totes dues parts després que un tribunal federal de Califòrnia resolgués que la pinacoteca espanyola és la legítima propietària de la pintura, un assumpte en disputa legal des de fa més de 15 anys.

Però l'alt tribunal estatunidenc no ha de pronunciar-se sobre la propietat del quadre, sinó estudiar si el tribunal de Califòrnia va fer bé en emetre la seva fallada amb base en la legislació espanyola o hauria d'haver-lo fet amb la llei californiana a la mà.

Espoliat pels nazis

El quadre en qüestió, "Rue Saint-Honoré a la tarda. Efecte de pluja", va pertànyer a la família jueva Cassier fins a 1939, quan Lily Cassier es va veure obligada a lliurar-la als nazis a canvi de poder fugir d'Alemanya i instal·lar-se als Estats Units.

Després de passar per diverses mans després de la Segona Guerra Mundial, el Pissarro va ser adquirit als Estats Units l'any 1976 pel baró Hans Heinrich von Thyssen-Bornemisza i el 1993 pel Govern espanyol com a part de la compra de la seva col·lecció privada.

'Rue Saint-Honoré a la tarda. Efecte de pluja', Camile Pissarro, 1897

Claude Cassier, net de Lilly i resident a Califòrnia, va trobar la pintura en el museu Thyssen-Bornemisza de Madrid, motiu pel qual l'any 2005 va presentar una demanda contra Espanya i contra la pinacoteca en un tribunal californià, que va ser represa pels seus fills, David i Ava Cassier, després de la seva mort el 2010. Però el jutge federal John F. Walker va donar el 2019 la raó al museu i el va considerar el legítim propietari del quadre sobre la base de la legislació espanyola.

En la seva part dispositiva, el jutge va considerar que el baró Thyssen-Bornemisza no va actuar de "bona fe" en adquirir el quadre perquè no va verificar el seu origen, però que el museu sí que ho va fer. Ara bé, Walker va subratllar que Espanya té el deure "moral" de retornar-ho a la família, qüestió que el museu ha descartat.

Llei espanyola o californiana, aquesta és la qüestió

El que ha de dirimir ara el màxim tribunal dels Estats Units és precisament si per a resoldre aquest cas s'havia d'aplicar la legislació espanyola o la californiana. Mentre la llei californiana impedeix l'adquisició d'un bé robat, el dret civil espanyol estableix que si algú adquireix de bona fe un bé es converteix en el seu amo en tres anys i, si ho fa amb mala intenció, passa a ser el seu titular en sis anys.

A més, la denúncia presentada pels Cassier es basa en la Llei d'Immunitats Sobiranes Estrangeres, la qual permet litigar amb altres països per propietats espoliades, però el Thyssen sosté que a l'ésser un museu privat no és un instrument de l'Estat espanyol.

Durant l'audiència, Thaddeus Stauber, representant del museu, ha subratllat el fet que el quadre en qüestió "no es troba als Estats Units i la pèrdua de la seva propietat tampoc va ocórrer als Estats Units", per la qual cosa es va mostrar convençut que el Suprem ratificarà la decisió del tribunal federal.

Patrick Byrne, un dels advocats de l'acusació, ha dit a Efe que ha d'utilitzar-se la legislació californiana perquè "un Estat estranger ha de respondre de la mateixa forma que un particular". I ha afegit que, encara que si s'apliqués la legislació espanyola, el Thyssen no és el propietari legítim del quadre perquè va actuar com a "còmplice" en comprar-la encara sabent la seva "procedència il·lícita".

A l'audiència s'hi va presentar el Govern dels Estats Units en suport a la família Cassier mitjançant la figura del 'amicus curiae', que permet a un tercer donar la seva opinió en un litigi per a contribuir a la seva resolució. Les parts esperen que el Suprem prengui una decisió entre abril i maig pròxims.

Text d'Eduard Ribas i Admetlla