La Judit Rambla, coneguda artísticament com a Judit Miau, és una il·lustradora masnovina que ha basat gran part de la seva obra en la seva experiència personal amb la depressió. L’Organització Mundial de la Salut calcula que aquesta malaltia afecta més de 300 milions de persones arreu del món. Tot i això, continua sent una realitat invisibilitzada i estigmatitzada.

La il·lustradora explica que hi ha molta diferència entre les seves primeres obres, fetes durant els seus pitjors moments, i les peces actuals. “Abans els meus dibuixos eren molt més carnals, amb més sang i menys color”, afirma la Judit. Amb el temps, la seva salut mental ha millorat i això l’ha portada a evolucionar amb el seu tractament gràfic de la depressió. 

Obres de dues etapes diferents de Judit Miau. 

A través de les seves peces, mostra una dura realitat que ha hagut de viure en carn pròpia: la depressió pot portar a autolesions. L'artista explica que els dibuixos l'han ajudat a trobar "un entorn íntim on poder descobrir-se a un mateix". Combinat amb la teràpia i una medicació que ja ha deixat, la Judit ha aconseguit trobar certs pilars que li donen una estabilitat vital molt necessària. 

Aquest fotoreportatge vol mostrar el dia a dia de l'artista: des dels records de les autolesions, passant per la seva metodologia de treball artístic i aprofundint en la seva vida personal. 

La Judit té un petit estudi al poble del Masnou. Se centra especialment en la il·lustració realista de dones i també posa atenció a les malalties mentals. Capaç de dibuixar en qualsevol lloc, normalment treballa asseguda a terra. 

La mare de la Judit va morir el 2017, després d'haver estat anys malalta de càncer. A l'espai de treball de l'artista hi ha diverses fotos d'ella de jove. Aquesta malaltia va marcar la Judit i va ser un dels detonants de la seva depressió. 

Les marques que les autolesions deixen al cos són unes imatges recurrents a la seva obra. Ja fa temps que l'artista no té aquests comportaments autodestructius, però les cicatrius triguen a marxar. 

L'Arya, la seva gossa, s'ha convertit en un dels pilars de la seva vida. Gràcies a ella, va aconseguir recuperar les seves rutines i es va obligar a tenir una estabilitat per cuidar-la. Fumar segueix sent un dels seus moments d'evasió, igual que el de molta altra gent. 

Tot i que la taula de treball de la Judit està desordenada, ella sempre té clar on es troba cada cosa. Fa uns anys, la seva psicòloga li va encarregar que registrés en una llibreta els moments bons. Ara sempre en porta una a sobre i l'omple amb dibuixos i fotografies d'amics i familiars. 

La Judit i la seva amiga Jana canten i toquen la guitarra. L'artista explica que les persones amb depressió també poden tenir moments de felicitat al llarg de la malaltia. Ella ja està curada. 

La paret de la seva habitació és un registre de moments viscuts i un record de tots aquells elements que l'han ajudat a estar millor. Les seves il·lustracions han servit de canal per transmetre els seus sentiments. Ara també serveixen per explicar que hi ha un futur possible amb més llum.