Una casa centenària plena d'obres d'art contemporani. I no són unes obres qualsevol. Quan visites el Louvre de París, el Prado de Madrid o el British Museum de Londres veus a la vora de les seves reconegudíssimes obres, una plaqueta on s'explicita el títol de l'obra, l'autor o una breu explicació. Aquestes paraules sempre hi són. Llegir les simples plaquetes forma part de la rutina d'una visita qualsevol en un museu o galeria, excepte si es tracta d''Art Singular, elogi a les empremtes', una exposició plena d'obres que no van acomapanyades de cap mena de presentació. Es presenten directament als ulls del visitant per trencar amb qualsevol prejudici.

Aquesta exposició és acollida per la Casa Dalmases de Cervera i és l'espai on una cinquantena d'artistes, entre referents internacionals i aficionats, exposen les seves obres. L'objectiu principal d'aquesta exposició és donar visibilitat a un art produït per persones amb trastorns mentals i altres capacitats. Una aposta atrevida, en la qual no es diu qui és l'autor de cada obra. Les obres aquí parlen per si mateixes sense haver-se d'etiquetar amb paraules.

Obres de la Fina Ruiz de la Fundació Estimia. 

En primer pla, obres de la Núria de la Fundació Catalana de Síndrome de Down i en segon pla, una obra de Thaïs Tel. 

Eva Calatayud, directora i coordinadora del projecte Art Singular de la Fundació Josep Santacreu, assegura al Diari de Barcelona que, a través de l'exposició, "es veu plenament que la malaltia mental, en l'àmbit d'expressió, et dóna moltíssima informació. Per tant, ens és igual si és reconegut o no és reconegut, l'important és la peça que surt a través d'aquest procés mental i que quan les ajuntes amb les d'altres artistes, independentment que sigui d'una persona d'una fundació o d'un pintor que fa 20 anys que treballa pel món de l'art, veus que tenen tant en comú, i tant a dir, que t'adones que vinguin d'on vinguin volen dir el mateix. És igual de qui siguin". Sense prejudicis.

La casa és com si estigués viva, transmet per ella mateixa moltes sensacions i cada habitació és única i irrepetible. Entre els centenars de metres quadrats que té s'hi pot veure quadres, escultures, i tota mena d'escenografies que connecten amb l'espai centenari. El comissari de l'exposició i qui ha fet la composició de cadascuna de les habitacions és Andrés Belmar. Segons Calatayud han fet l'exposició pensant que no volen "vendre res", només volen que "la gent s'hi acosti i s'emocioni independentment de qui sigui l'artista".

Andrés Belmar escollint obres per l’exposició Art Singlular 2.

Instal·lació d’Andrés Belmar. 

Els protagonistes de l'exposició

Entre els artistes participants alguns tenen reconegut prestigi nacional o internacional i, d’altra banda, la seva majoria són usuaris de centres i fundacions amb persones que tenen altres capacitats, com: la Fundació Estimia, la Fundació Catalana de Paràlisi Cerebral i la de Síndrome de Down, la Fundació Estany de Banyoles, la Fundació d’Autisme Mas Casadevall o l’Ampans de Manresa, entre d’altres. 

En aquesta última la Fundació va habilitar un espai on ara hi ha "80 nois que no volen fer res més que pintar i que, gràcies a això, han guanyat molta autonomia". L'Eva afirma que tenen un sentiment de pertinença "molt fort cap a la seva peça i els seus pinzells, com tot artista. Hi ha tants tallers i tanta gent bona que hi ha molt material per ensenyar, moure i fer difusió del que fan".

Entre els artistes més reconeguts i professionals han tingut, i tenen, obres de Jaume Plensa, Víctor Mira, Gregorio Iglesias, el fotògraf Juanma Castro o Garikoitz Cuevas, entre d'altres.

Instal·lació de Garikoitz Cuevas a Casa Dalmases.

L'origen del projecte

"Tot va començar perquè ens vam trobar que hi havia moltes entitats i fundacions que feia molts anys que desenvolupaven activitats d'art o treballs manuals però sense donar-li visibilitat i on realment hi havia molt bon material amagat i gent que realment tenia una habilitat especial i un do per ser artista, però que tot es quedava en una feina de taller", assegura l'Eva al DdB, que és col·leccionista d'art contemporani i dissenyadora gràfica.

Ella entenia que aquestes fundacions tinguessin altres prioritats abans que dedicar el temps a muntar exposicions o a buscar artistes i galeries, però aquí era on ells podien actuar: "Vam començar a posar-nos-hi en contacte i veiem que a totes els hi passava el mateix, ho feien per tenir la gent ocupada, totalment normal, però nosaltres pensàvem que els hi podríem ensenyar a treballar aquesta part artística que tenen i a oblidar-se que fan art de teràpia". Arran d'aquí el que han intentat és habilitar-los espais prou grans per treballar en gran format i potenciar aquests usuaris que tenen aquesta sensibilitat tan especial.

"Ens agradaria normalitzar la seva feina i que el mercat els considerés artistes i poguessin vendre la seva obra. El que passa és que fiscalment reben una pensió per discapacitat i per tant, no poden, en principi, rebre un ingrés per la feina que fan". La fundació intenta que, independentment d'aquesta pensió per viure, puguin "d'alguna manera comercialitzar l'art que fan: tenen dret a rebre una retribució perquè és que són artistes", conclou Calatayud. 

Obra de Joan Vila de la Fundació La Fageda i escultures de la Fundació Autisme Mas Casadevall. 

Futur pròxim

Una altra tasca de la fundació és seleccionar peces que tenen i posar-les a oficines on hi ha treballadors que tenen un possible risc social, "d'aquesta manera gaudeixen d'un art que els és molt proper, que no pretén res i que és una motivació per a ells".

També pretenen obrir centres específics per desenvolupar aquest art, com s'ha fet a Guissona i està previst que es faci a Mataró amb la Fundació Maresme. Els agradaria crear "un centre de creació d'Art Singular a Barcelona per poder-lo compartir amb les diferents entitats socials i que encara hi hagi més inclusió", ja que en general el problema és la manca d'espai.

La darrera idea que han tingut és treballar el packaging i merchandising amb les seves obres i amb empreses que ho vulguin comprar. De fet, començaran amb Casa Dalmases dissenyant els pacs de xocolata amb obra d'art singular.

Aquesta ja és la segona exposició d'Art Singular que munten i tenen pensat continuant-ne fent cada any per promocionar els artistes que van millorant i sorgint als tallers que ja tenen i als nous que van creant a diferents indrets de Catalunya per seguir-nos mostrant, any rere any, peces sense identitat dins d'una casa on fa més de 100 anys que no hi viu ningú. Un art, de qualitat, sense etiquetes en tots els sentits.

Obra de Rafa Guerrero de la Fundació Estimia. 

Eva Calatayud i Andrés Belmar recollint obres a fundació Ampans. 

A l'exposició Art Singular no es posen els noms per evitar prejudicis i perquè sigui una experiència completament immersiva. Però, en aquest article la Fundació i el Diari hem optat per posar els noms dels artistes de les obres i de les entitats per valorar tota la seva tasca i l'art d'aquestes persones tan capacitades.