Futbol, bàsquet, atletisme, handbol... Barcelona està plagada de molts centres d'esports ben diferents. Tot i això, hi ha un estil d'esports que es troba en un segon pla mediàtic, però que té una gran presència en l'actualitat a la capital catalana: les arts marcials. Com diu el Master Salvador Caballero, director del gimnàs Do Yang Sal, "som una mica l'esport oblidat, però anem per bon camí". 

El cert és que ens trobem amb un esport molt més popular d'allò que la població hi pensa. Per fer-se una idea, "només de Taekwondo a nivell federatiu hi ha unes 110 escoles federades a Barcelona ciutat", comenta Caballero a Diari de Barcelona. Un nombre que, sens dubte, és bastant elevat en comparació a esports majoritaris com el futbol, el qual té al voltant de 400 clubs federats a Barcelona tenint en compte inclús els de futbol sala. 

Sessió infantil de Taekwondo a Do Yang Sal. Foto: Do Yang Sal

El canvi de paradigma del model John Kreese

Quan algú pensa en un instructor d'un centre d'arts marcials ve a la ment l'esterotip d'un sensei absolutament autoritari. Un home d'uns 40 anys, de passat dur i que pot arribar a ser cruel amb els seus propis alumnes. Per fer un exemple cinèfil, és el John Kreese (sensei de Cobra Kai a la pel·lícula Karate Kid, tot i que també apareix a la sèrie Cobra Kai). Això és un estereotip que està molt lluny del que són les arts marcials d'avui en dia. 

A l'esquerra, John Kreese a 'Karate Kid'. Foto: Pinterest

Una de les claus del triomf i del creixement de les arts marcials a Barcelona ha estat el canvi de paradigma en l'aprenentatge de les disciplines. Com explica el Master Salvador Caballero, "quan tenia 17 anys, no volia fer el tipus de classes que havia rebut". En la seva adolescència, ell havia tingut "entrenador coreans, s'entrenava molt dur i se seguia en aquesta línia a nivell de competició".

Sens dubte, es tractava d'una filosofia en la qual "les arts marcials no són per a tothom, només pels millors ja que són els qui poden aguantar aquests entrenaments i són els qui poden arribar a guanyar medalles per un club". Com afirma Caballero, "vaig voler canviar aquesta filosofia" i ara mateix el que defineix la seva manera d'ensenyar és que "qualsevol persona pot fer arts marcials".

Al centre, el Master Salvador Caballero al Do Yang Sal. Foto: Do Yang Sal

Amb un amic, Caballero va fundar al 2000 la seva primera escola. Durant els cinc primers anys "vaig aconseguir un grup molt nombrós d'alumnes, possiblement molts alumnes dels quals vaig tenir en aquell moment no haguessin entrenat mai en arts marcials", afirma Caballero. Segons ell, la clau ja no és ser un mestre "jeràrquic i feu el que jo vull, sinó començar a fer el què es porta més ara, com és l'entrenament individualitzat".  

Al 2005, es funda el Do Yang Sal ('Do Yang' és gimnàs i Sal és per Salvador). Actualment, hi treballen 5 instructors, on 4 d'ells (Caballero inclós) treballen tot el dia. Sens dubte, per ell va ser la plasmació de la "filosofia total". D'aquesta manera, va obtenir un grup d'alumnes d'edats molts variades que van poder practicar l'esport. Segons Caballero, l'èxit es tracta d'"aconseguir que qualsevol persona, aquella que menys habilitat té, aquella dona de casa, aquella persona que mai ha fet esport, aquell nen que té problemes d'autoestima o aquella persona de 65 anys" pugui entrenar.

Escola Do Yang Sal. Font: YouTube

Disciplines practicades

Les arts marcials són ben variades i a Barcelona se'n practiquen moltes. Per posar un exemple, al Do Yang Sal s'hi practicquen el Taekwondo (per a nens i adults), l'Hapkido (defensa personal coreana), arts marcials filipines, Kumdo (maneig del sabre), esgrima, MACC (Martial Arts Conditioning Class) i Jiu-Jitsu.

Una altra art marcial molt practicada a Barcelona és el Mugendo, una disciplina moderna basada en la filosofia del Karate, però que combina tècniques de combat de disciplines com boxa, Full-Contact i Kick-Boxing. Una de les escoles que ho practica és la Golden Kyu, que està dirigida per Javier Piernas (Campió d'Europa professional de Mugendo al 2005). 

Javier Piernas, campió d'Europa de Mugendo al 2005 i director de Golden Kyu. Foto: Golden Kyu

Segons ell, el Mugendo és una disciplina que "per a nens va molt bé, ja que té un treball molt pedagògic". Com explica Mugendo a Diari de Barcelona, Golden Kyu és una escola que es va fundar al 2003 i que "principalment està molt orientada a un públic amateur". Una organització i un objectiu molt similar a la del Do Yang Sal ja que, segons Piernas, assegura que allò que volen transmetre de les arts marcials és "l'apartat beneficiós com són la forma física o el guanyar confiança", no tant la competició. 

A més, es tracta d'un centre que se centra molt en "l'educació infantil a través de les arts marcials". Com explica Piernas, l'escola intenta "cobrir totes les edats de nens des de primera hora de la tarda fins al vespre-nit", quan ja comencen amb el públic adult. Això sí, es divideixen les classes per "edats evolutives de l'infant".

Canvi de perfil del client

Com també ha passat amb la figura del sensei, ara s'ha produït un canvi important en el perfil del client de l'escola. Com explica Piernas, si mirem temps enrere el "perfil de client era la persona a la qual li encantaven les arts marcials, no parava de veure pel·lícules de Chuck Norris o Bruce Lee i volia fer allò" o, sinó, es trobaven amb un perfil al qual "li agradava la lluita, competir i volia preparar-se per competir a nivell amateur o professional".

Segons Piernas, "en els últims anys la tendència ha canviat completament". Obviament segueix existint el perfil d'abans, però també hi ha "gent que vol posar-se en forma i còrrer o anar a un gimnàs convencional no els hi acaba de motivar i busquen un al·licient extra". Sens dubte, per ell aquest "seria el principal target de clients d'ara". 

Classe a Golden Kyu Barcelona. Foto: Golden Kyu

A més, Piernas explica que en els últims 4 o 5 anys ha crescut molt el perfil d'instagramers que pugen el contingut d'arts marcials que fan habitualment per posar-se en forma. Per ells, això els "ha ajudat a arribar molt al perfil de noia que vol posar-se en forma sense competició i sobretot sense contacte". Com diu Piernas, "la major part de la gent vol és suar, aprendre una mica, fer esport, passar-s'ho bé i ja està". 

Creixement exponencial en els últims anys

La demanda ha crescut molt en els últims anys a Barcelona. Segons Piernas, "fa 8 anys va haver-hi un boom", fet que el va "permetre obrir una nova escola a Barcelona". Com afegeix, es tracta d'un esport "divertit i no és el club de la lluita on venim i ens peguem, hi ha un altre treball".

D'altra banda, Caballero afirma que "en els últims 15 anys han crescut molt les escoles d'arts marcials a Barcelona". Per contra, l'alta demanda fa que els alumnes vulguin "fer moltes coses", en referència a diferents disciplines, i això fa que les escoles tinguin menys alumnes que fa uns anys enrere o que "els alumnes siguin menys fidels".  Sigui com sigui, el fenòmen va creixent exponencialment, i sembla que ho seguirà fent. L'esport oblidat segurament deixi de ser-ho.