'Assassinat a Middle Beach': Quina família no té secrets?
Publicat el 16 de desembre 2020

A Barbara Beach la van trobar assassinada al jardí de casa seva a Madison, Connecticut, el març de 2010. La policia va determinar que havia estat un crim passional. Els principals sospitosos? L'entorn de la víctima. Madison, el fill de Bàrbara de 18 anys i també l'únic membre de la família que en el moment de l'assassinat no es trobava a la ciutat.

Els true crime són una droga i els amants d'aquest gènere vivim a la cerca d'un documental, podcast, pel·lícula o llibre que satisfaci la nostra ànsia. Estem malalts? Evidentment.

La veritat és que, fa cosa d'una setmana, HBO em destacava en portada un documental: 'Assassinat a Middle Beach'. Quatre capítols, l'últim una pel·lícula d'hora i mitja... no em vaig llegir ni la sinopsi. No sé si estava preparada per això.

Tornem a Madison, al noi, no a la ciutat (això dels noms és una cosa curiosa). El 2013 Madison Hamburg decideix començar un documental sobre l'assassinat de la seva mare i comença a entrevistar al seu cercle familiar. El que anava a ser un projecte per a la universitat sobre l'assassinat d'una mestressa de casa es converteix en un projecte de vuit anys de treball que ha acabat a HBO.


"Normalment la gent construeix una relació adulta amb els seus pares quan creixen, jo no vaig tenir l'oportunitat, no vaig conèixer la meva mare, l'estic coneixent a través d'aquest documental", comenta Madison en algun moment del segon capítol.

Alcoholisme, disputes familiars i algun gir de guió amb estafes piramidals de senyores americanes de bé, sicaris o contractes multimilionaris a l'Orient Mitjà. 'Assassinat a Middle Beach' té una mica de tot, però no importa, els girs que dona la història queden en un segon pla.


'Assassinat a Middle Beach' té una mica de tot, però no importa, els girs que dona la història queden en un segon pla


"Vas matar la mare?", pregunta Madison a la seva germana Ali i al seu pare, al qual ni tan sols informa que està gravant la conversa que mantenen amb un micròfon que porta amagat als pantalons.

No és l'únic true crime en què es fan preguntes crues. Cert, però els entrevistats normalment no li responen al seu germà sinó a un periodista. A un periodista li comptaries el mateix que a un germà, a un fill o a un nebot?

Hi ha moments del documental que saps que no hauries d'estar veient. Tu no ets de la família. Tu coneixes els secrets de la teva família, els més profunds, els que només es comenten en sobretaules de sopars que s'allarguen fins a la matinada i que provoquen alguna disputa acalorada. 

Al llarg de quatre capítols, Madison fa el mateix recorregut que has fet tu amb la teva família una vegada et fas gran. Llavors descobreixes per què la teva mare no et deixava anar sola en el cotxe amb el teu oncle o per què la teva àvia fa quaranta anys que no es parla amb la seva germana.

Per descobrir qui era la seva mare i per què la van matar, Madison fa les mateixes preguntes que has fet tu al teu pare, a la teva àvia, a la teva tia... i la seva família respon. Però tu ets allí tota l'estona, incòmoda com quan els pares de la teva amiga es barallaven a la cuina les nits que et quedaves a dormir a casa seva.


Tu ets allí tota l'estona, incòmoda com quan els pares de la teva amiga es barallaven a la cuina les nits que et quedaves a dormir a casa seva


Madison necessitava fer aquest documental i per la raó que sigui necessitava que tots el veiéssim. Però tu pateixes perquè penses en què passaria si fessis una cosa així.

Hi ha secrets familiars que haurien de cridar-se per la finestra; per exemple, per què la teva mare no et deixava anar sola en el cotxe amb el teu oncle. Secrets que s'enquisten, que trenquen llaços, que corquen l'ànima, però que són la base sobre la qual se sustenten les famílies. És una llei fonamental no escrita.

La literatura està plena d'exemples: "Ens enfonsarem totes en una mar de dol! Adela ha mort verge", cridava la matriarca en el clàssic de Galdós. No vam saber mai com els va anar a les dones de La casa de Bernarda Alba. En aquella casa les intimitats, com en la de tothom, es quedaven de portes endins.

A la casa de Madison, però, ja no hi ha intimitats, tothom les coneix. Continuarà existint la família si li traiem la base? I si resulta que sí? I si resulta que no passava res amb acceptar que Adela s'havia suïcidat perquè la seva mare no acceptava el seu amor amb Pepe el Romano? I si no passa res perquè se sàpiga que el teu oncle és un assetjador? Potser la família continua existint si els secrets més foscos surten a la llum.

És tot un suposar, caldrà veure amb qui celebra el sopar de Nadal Madison.

La veritat és que una vegada acabada la reflexió la base torna a ser la base. Fins a tal punt és així que, possiblement, heu assumit que els exemples citats anteriorment es tractaven de secrets de la meva pròpia experiència, però no. Per sort no tinc un oncle amb el qual no em deixessin anar amb cotxe i la meva àvia es porta perfectament amb les seves germanes. Ja ho he dit, no sé si estava preparada per això. Els secrets de la meva família continuen sent de la meva família, i pels segles dels segles, amén.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —