Els joves han incrementat l'ús d'internet i xarxes socials per comunicar-se durant el confinament. Els Mossos d'Esquadra alerten que aquest context ha esdevingut una oportunitat per a l’actuació dels assetjadors en línia. 

Un dels riscos que amenacen els adolescents és la possibilitat de patir una situació d’extorsió sexual. Els Mossos recomanen als joves que si practiquen sèxting —l’enviament d’imatges i vídeos de caràcter sexual—, s’assegurin que aquestes imatges no es difondran i quedaran en l’àmbit privat de la relació, però asseguren que fer aquests enviaments suposa perdre el control de les imatges i, per tant, creix el perill que es difonguin sense consentiment malgrat que es tracti d'un delicte. Reclamen a les víctimes que de seguida denunciïn qualsevol extorsió o assetjament. 

Una altra amenaça és la dels adults que amb perfils falsos a les xarxes socials es fan passar per joves per tal de crear una relació d’amistat i confiança amb el nen o nena que volen assetjar. Els Mossos recomanen que les famílies aprofitin aquestes situacions de confinament per ensenyar hàbits cibersaludables als seus fills en les seves relacions amb internet. L’objectiu és que s’eviti caure en aquests enganys i, per això, no han d’iniciar cap tipus de relació amb persones que no són del seu entorn o que no coneixen.

Un altre dels perills detectats a internet és l’acció dels assetjadors en jocs en línia. Són persones que s'encarreguen de molestar un jugador per protegir o garantir l'èxit en la partida dels altres. Sovint, aquestes situacions poden acabar en casos de ciberassetjament, amb l’impediment que el jugador accedeixi a recompenses, premis i recursos necessaris del joc, insultant-lo, vexant-lo i humiliant-lo pel xat del propi videojoc, en text o àudio.

Pot derivar en coaccions a les víctimes per obtenir credencials i contrasenyes per suplantar identitats o robar diners de comptes vinculats a la videoconsola o, fins i tot, en situacions de revelació de secrets. També poden demanar imatges de contingut sexual per no molestar o humiliar la víctima davant la resta de companys que estan jugant la partida.

En cas de ser víctima d’aquesta actuació la recomanació consisteix a ignorar l’assetjador. Si és possible, es poden fer captures de pantalla, guardar partides o fer vídeos de la situació. Seran elements útils en cas que s’acabi denunciant davant la policia o el propi administrador. En el cas que la víctima sigui menor d’edat, cal que ho comuniqui a una persona adulta i que es denunciï el jugador o perfil de jugador a través del propi videojoc. Si la situació no s'atura cal denunciar-ho a comissaria.

El caporal Guillem Goset ha explicat que és difícil analitzar quantes denúncies s'han produït per aquests temes durant el confinament perquè o bé no s'han posat per les restriccions de mobilitat o bé perquè normalment són processos més llargs. "La persona que ho està patint triga unes setmanes a adonar-se que està sent víctima d'una situació injusta", ha manifestat. Per això, els Mossos preveuen que les denúncies arribaran "una mica més tard" i caldrà fer un estudi "amb un prisma una mica més ampli". Goset també ha afirmat que es preveu una millora de les situacions a mesura que avanci el desconfinament, ja que ha de contribuir a reduir l'ús de les xarxes i augmentar el contacte amb amics i familiars, un entorn que, tal com ha afirmat, és bàsic en aquests casos.