L'Audiència Nacional envia a judici l'exministre Fernández Díaz pel cas 'Kitchen' i exculpa De Cospedal
Per ACN
Publicat el 29 de juliol 2021

L'Audiència Nacional ha finalitzat la instrucció del cas 'Kitchen', peça separada del cas 'Tàndem', i ha proposat jutjar l'exministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz i a l'excúpula del Ministeri per l'operatiu policial que volia robar al tresorer del PP Luis Bárcenas material relacionat amb el cas 'Gürtel'. El magistrat Manuel García Castellón creu que van cometre descobriment i revelació de secrets, prevaricació, omissió del deure de perseguir delictes, suborn, tràfic d'influències i malversació. En canvi, el magistrat exculpa l'ex-secretària general del partit María Dolores de Cospedal i el seu marit.

A més de l'exministre, el jutge envia a judici a qui va ser secretari d'Estat de Seguretat Francisco Martínez, a l'exdirector adjunt operatiu Eugenio Pino, als comandaments policials José Luis Olivera, Marcelino Martín Blas, José Angel Fuentes Gago, Bonifacio Díez Sevillano, Enrique García Castaño, Andrés Manuel Gómez Gros, al comissari jubilat i principal investigat José Manuel Villarejo, així com al xofer de Bárcenas Sergio Rius Esgueva. En la seva resolució, el jutge arxiva la causa per falta d'indicis per l'exsecretària general de l'PP María Dolores de Cospedal, el seu marit, l'empresari Ignacio López del Hierro, el seu cap de gabinet, José Luis Ortiz, així com per a Enrique Olivares.

En la seva interlocutòria de 81 pàgines, García Castellón descarta l'existència d'una trama política aliena al Ministeri de l'Interior, i delimita els fets objecte d'enjudiciament sobre la base exclusivament dels indicis existents. El jutge relata que els investigats, posats de comú acord i amb coneixement de la il·licitud dels fets, entre 2012 i 2013, van posar en marxa l'operatiu. Així, Jorge Fernández Díaz, ministre de l'Interior i màxim responsable polític d'aquest departament, amb abús de les seves funcions i coneixement de la seva il·licitud, va instar Francisco Martínez, que va ser, primer el seu cap de gabinet i des de gener de 2013 secretari d'Estat de seguretat, perquè posés en marxa una missió encaminada a l'obtenció d'informació i documentació que pogués estar en poder de Bárcenas. L'objectiu era sostreure aquest material de l'autoritat judicial en la investigació que es duia a terme en el marc de la peça separada denominada 'papers de Bárcenas, en el 'cas Gürtel'.

El paper de Villarejo

Francisco Martínez, prossegueix el jutge, va assumir la coordinació de l'operació, que es va encomanar, pel que fa a la seva planificació i desenvolupament al director adjunt operatiu (DAO), Eugenio Pino. Pino, al seu torn, diu el magistrat, va encarregar aquesta operació al comissari jubilat José Manuel Villarejo, qui, per a la seva execució, es va servir en un primer moment de Marcelino Martín Blas, que estava al capdavant de la Unitat d'Afers Interns de la Policia Nacional, i posteriorment d'Enrique García Castaño, al front de la Unitat Central de Suport Operatiu (UCAO), que va assumir personalment el compromís de dur a bon terne la missió, servint-se de la Unitat Especial de Seguiments adscrita a la UCAO.

L'operació va consistir en captar un col·laborador, proper a la família Bárcenas, capaç de facilitar la informació i l'accés a la documentació que s'estava buscant. La persona triada va ser Sergio Ríos (també anomenat cuiner, 'Kitchen', o 'K2', d'aquí el nom de l'operació), qui des de principis de febrer de 2013 era el xofer del matrimoni Bárcenas, i persona de màxima confiança de l'entorn familiar. Pino hauria encomanat tant a Villarejo com a García Castaño, el desenvolupament de tasques operatives per guanyar-se la confiança i aconseguir la col·laboració activa de Sergio Ríos, a canvi del lliurament de 2.000 euros mensuals, més despeses, procedents dels fons reservats, i el posterior ingrés al Cos Nacional de Policia. Aquest, per la seva banda, segueix explicant la interlocutòria, havia de facilitar informació que els permetés sostreure documentació en possessió de  Bárcenas i de la seva esposa, Rosalía Iglesias. Per accedir a aquesta persona, García Castaño i Villarejo es van valer de l'inspector en cap Andrés Gómez Gros, que va participar amb aquests en el desenvolupament de l'operació.

La resolució indica que les actuacions practicades han permès constatar que, sense perjudici de les directrius donades pel ministre, i les motivacions que pogués tenir aquest, la finalitat que guiava tant a Villarejo com a García Castaño seria realment la de confiscar i mantenir aquesta documentació en el seu poder, sense lliurar-als seus superiors, per a poder obtenir algun tipus de benefici personal, extorsionant o pressionant amb la documentació a càrrecs públics o responsables del Ministeri de l'Interior, o bé simplement amb la finalitat de preservar els seus respectius càrrecs a la cúpula policial i la impunitat a les activitats il·lícites que, presumptament, desenvolupaven de forma paral·lela.

Aquesta documentació s'hauria finalment localitzat i confiscat en data no determinada, però que pot situar-se al mes d'octubre de l'any 2013, i es trobaria, almenys, en poder de García Castaño, al qual Villarejo hauria reclamat insistentment una còpia, amb el coneixement del seu superior, Eugenio Pino. Per obtenir aquesta informació, els investigats haurien accedit, sense cap autorització, a l'anomenat 'zulo', un local comercial utilitzat per Rosalía Iglesias, a l'interior del qual, sembla que se situaria un armari amb un doble fons del qual s'hauria robat la documentació.

El magistrat explica que les disfuncions i irregularitats en la gestió i el control dels fons reservats haurien permès la seva utilització il·lícita, propiciant tant el finançament d'una operació policial intrínsecament il·legal, com l'enriquiment personal d'alts comandaments policials. García Castellón assenyala que des de la provisionalitat d'aquesta fase processal podria haver estat Francisco Martínez qui presumptament va autoritzar el pagament dels fons reservats a Sergio Ríos. Un cop acabada l'operació, el titular de jutjat central d'instrucció número 6 relata que en pagament pels serveis prestats i amb la finalitat d'assegurar el seu silenci, des de la Secretaria d'Estat de Seguretat es va maniobrar perquè Ríos entrés a la Policia Nacional.

En la seva resolució, el magistrat arxiva la causa respecte De Cospedal, López del Hierro i José Luis Ortiz, i assenyala que, a diferència dels responsables executius del Ministeri de l'Interior, sobre els quals hi ha una sòlida base indiciària, en el cas d'aquests tres resulta cridanera la debilitat de les raons que justifiquen la seva incriminació. La imputació a Cospedal i López del Hierro d'una participació intel·lectual no deixa de ser, argumenta el jutge, "resultat d'una inferència voluntarista sense fonament en cap indici, ja que no hi ha reflex d'això en les actuacions".

Per últim, l'instructor rebutja la petició de pròrroga sol·licitada per les acusacions i la pràctica de més diligències. Respecte a les demanades pel fiscal, el magistrat les considera inútils i, en alguns casos, impertinents, i recorda que la legislació processal no admet investigacions prospectives. "L'activitat instructora no pot concebre's com una mena de deixar anar la xarxa en ancoratge per si es troba el delicte, sinó tot el contrari", afegeix.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —