Avui, 27 d’octubre, se celebra el Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual. La UNESCO el va declarar l’any 2005, per tant, aquest és el 15è any que es commemora. Aquest dia pretén sensibilitzar sobre la importància de la preservació, la conservació i l’accés als documents audiovisuals, és a dir, de cinema, productes radiofònics i televisius i gravacions d’àudio i vídeo de tot tipus. A més, vol conscienciar sobre el fet que tots aquests elements són productes culturals, i un patrimoni, en conseqüència, definitori de les diferents identitats del planeta.

Aquest any, la UNESCO ha enfocat la celebració d’aquest dia cap a la pandèmia de la Covid-19. El lema d’aquesta edició, “La teva finestra al món”, planteja com d’importants són els mitjans audiovisuals per interactuar amb realitats llunyanes, fet que, assegura l’organització, s’ha fet evident aquests mesos. A més, consideren, la pandèmia ha posat de manifest la necessitat de garantir un accés obert a aquest patrimoni, cosa que implica polítiques de conservació i memòria més ambicioses.

De fet, aquest àmbit ha viscut un important trasbals arran d’aquesta situació, i es troba en un moment d’important reconversió. Aquest, però, és un sector que des dels seus orígens ha anat de la mà de la reinvenció constant i de la innovació. Des del zoòtrop i la cambra obscura, passant per la fotografia, la ràdio i el cinema, arribant a la realitat virtual i el món digital, l’evolució d’aquest món és una referència a l’hora de definir-ne el futur.

Les veus del sector

Aquells que en formen part són els que viuen amb més preocupació el futur de l’audiovisual en un món en pandèmia. Per això, la majoria coincideix en afirmar que, quan hi ha qualsevol tipus de conflicte, el primer que s’elimina és allò relacionat amb el seu sector.

“Tot i que no sabia que avui era un dia assenyalat, dies així són una oportunitat per parlar sobre com volem gestionar tot això”, reflexiona Naua Rodrigo, estudiant de quart curs de Comunicació Audiovisual a la UPF, sobre el sector audiovisual. En el seu cas, va escollir la carrera pensant què li agradaria fer, només, durant un any. Després d’haver superat el primer curs, va decidir seguir amb la resta perquè li va semblar realment interessant.

El de Miguel Venegas, estudiant de tercer curs del grau en Cinematografia a l’escola de Cinema Bande à part, és un altre cas. En la mateixa línia que la majoria, considera que l’audiovisual no és una prioritat per la societat. “Si han de retallar alguna cosa, començaran per aquí”, exposa angoixat pel futur. Venegas explica que el més interessant dels seus estudis és la possibilitat que ofereixen de ser un altaveu necessari per mostrar altres realitats. Tanmateix, reconeix la realitat del sector: “Tendim a pensar que és Hollywood. No ens adonem de la importància de la part tècnica”, sentencia.

Ivan Yerpes, tècnic i locutor de Ràdio Vilafant, també reivindica els tecnicismes del sector i la celebració del Dia del Patrimoni Audiovisual. “És clar que els professionals que hi treballen s’estimen la seva feina, és vocacional. Dies com avui s’han de celebrar”, considera. Pel que fa al futur, Yerpes exposa l’evolució del sector des dels seus inicis. A més, acceptant que la pandèmia afecta directament els finançaments, apunta, fins i tot, al dia que televisions i ràdios més grans acabin amb “tanta multiplicitat”. Defensor incansable de la ràdio, el tècnic manifesta la importància de l’audiovisual: “No tenim present que durant el confinament va formar part de les nostres vides. Hauria de ser un sector més prioritari”.

“Hi ha molta gent per a tant poca feina”, apunta Adrià Buxeda, graduat en Producció d’audiovisuals i d’espectacles a l’EMAV. El preocupa el futur del sector perquè creu que la ciutadania el desconeix. “Veiem una pel·lícula, però no entenem que no només hi ha actors i actrius”, exposa reivindicant la feina de productors, directors i maquilladors, entre d’altres. Buxeda també considera que el món audiovisual ha de canviar perquè “hi ha molt rodatge, però està mal pagat”. Per reconèixer la feina dels que treballen al sector i perquè “no tot és que els actors arribin al set, els cridin 'acció' i comencin a actuar”, defensa la necessitat de commemorar dies com avui.