Fallen
Publicat el 31 de gener 2021

El 2021 va començar amb una notícia fantàstica pels aficionats del cinema: una versió restaurada en 4K de In The Mood For Love (2000), una de les pel·lícules més celebrades del director hongkonès Wong Kar-Wai, arribava a les sales arreu del país. Aprofitant l’ocasió, Avalon i els cinemes Boliche de Barcelona van programar el cicle Univers Wong Kar-Wai, amb una reestrena també en màxima qualitat d’una selecció d’obres del cineasta, com per exemple 2046, Happy Together, Chunking Express o Fallen Angels.

La Júlia vol saber què en pensen els seus companys del Doble Tic Blau sobre aquesta última:

DdB - Doble tic blau
Joan, Víctor S

Hola nois! La setmana passada vaig aprofitar el cicle WKW per anar al cine a veure Fallen Angels. Vosaltres la teniu recent?

20.00

 

Víctor

Sí, jo també vaig anar al cine a veure-la, però em costa una mica recordar-la... ?

20.00

Total, jo de fet us anava a dir que tot i que no fa més de 5 dies que la vaig veure, em costa molt concretar-la en la ment.

20.00

 

Joan

Ei! La vaig veure ahir justament perquè el Víctor me n'havia parlat, així que la tinc més recent.

20.01

Però entenc el que voleu dir, és una pel·lícula molt fugaç i tampoc crec que surtis amb una idea gaire clara del que has vist.

20.01

 

Víctor

Tinc la sensació que és com si tots haguéssim tingut el mateix somni i ara l’intentéssim recordar. Crec que vaig sortir del cine entre ennuvolat i desorientat, potser perquè té aquesta estètica dreamy.

20.01

Estic d’acord, però no diria que és de les pelis de Wong Kar-Wai que fan més això. La trobo més propera, per exemple, a un Chungking Express que no a un 2046 o un In the Mood for Love, que sí que diria que són dreamy. Fallen i Chungking, en canvi, estan en un espectre més terrenal.

20.00

 

Víctor

Ajuda prou que Fallen Angels estigui més a prop del thriller i el gènere d'acció. Les relacions amoroses son molt punkis i irreverents, a diferència del que passa a 2046 o In The Mood For Love, amb una càrrega emocional més madura i conscient.

20.02

 

Joan

Jo he de confessar que és la primera pel·lícula de WKW que veig?

20.02

Ostres! I quina impressió et va donar? ?

20.03

 

Joan

Em va sorprendre molt per l’estil tan lliure que té. És un d’aquells cineastes que t’enamora perquè funciona amb les seves pròpies regles i va a la seva, i a partir d’aquí és capaç de generar imatges molt singulars.

20.03

 

Víctor

Totalment, és un director amb un segell autoral molt marcat, a través de propostes estètiques molt determinades i trets plàstics característics. A més, pel que fa a la banda sonora, trobo que és un dels directors contemporanis que millor treballa la relació entre la música i el cinema. Encara penso en com entra constantment el tema de Yumeji a In The Mood For Love, o les cançons de Laurie Anderson o Massive Attack a Fallen Angels

20.04

És molt lliure en aquest sentit, pots trobar barrejades música d’òpera amb pop tradicional, o contemporani… No té gaires complexos a l'hora de plantejar-te un pastitx de matèria pop.

20.03

 

Joan

Exacte! Aquest atreviment és el que em va semblar tan atractiu, ja sigui amb la mescla de música com amb les velocitats de la imatge, desde les càmeres lentes fins aquelles escenes gairebé impressionistes. El que és més fort de tot això és que hi ha moltes decisions formals molt diferents i no se sent gens excessiva.

20.06

 

Víctor

Tot i que les decisions estètiques són marcades, aquestes són fluides i orgàniques. Em sembla d’una precisió excel·lent.

20.06

 

Joan

Hi ha un munt de plans torts i composicions extremes però en cap moment passa a ser una càmera “loca” ni res per l’estil. Està tot molt ben mesurat, senzillament són les formes amb les quals es treballen.

20.07

Si parlem de fotografia, hem de mencionar el nom de Christopher Doyle, el DoP habitual de Wong Kar-Wai. Em fa la sensació que són dues mirades molt compatibles i que tenen súper clar el que volen posar en escena i com volen fer-ho.

20.07

 

Joan

Al final tot això fa que no sigui una cosa molt barroca, sinó que entres en un flow que simplement és un altre.

20.07

 

Víctor

Jo el definiria com cool, precisament pel filtre pop —com ha dit la Júlia— per al qual passen tots els elements del film: des del guió i la construcció de personatges fins el plantejament visual

20.08

 

Joan

Totalment! Hi ha una certa recreació en aquests personatges tan misteriosos i magnètics, acompanyats d’aquestes músiques i càmeres lentes ✨✨

20.08

I el fet que la història que explica en el fons és molt lleugera, entretinguda per se. Resulta més carismàtica que altres pelis seves

20.09

 

Joan

Sí… al final són personatges molt particulars que viuen tots de nit i segueixen les seves pròpies lògiques, gairebé com si fossin éssers mitològics.

20.10

Exacte, i que tenen en comú que són tots personatges joves, desubicats en la vida.

20.09

 

Víctor

Same. A mi em crida l’atenció les escenes en moto dins el túnel. És un dels múltiples leit motivs de la pel·lícula, i cada cop que ho veia pensava: és que no hi ha ningú mai conduint per aquesta zona? ♂

20.10

 

Joan

És això, també els propis personatges segueixen aquesta lògica no versemblant. Com allò del noi que es menja una pinya caducada i deixa de parlar per sempre.

20.10

Lo de la pinya és una referència a Chungking Express, l’anterior peli del director, en què el personatge interpretat per Takeshi Kaneshiro compra i menja compulsivament llaunes de pinya que caduquen totes el mateix dia.

20.11

 

Víctor

Seguint aquesta línea, no trobo que hi hagi una intenció de mostrar un retrat fidel de la societat jove hongkonesa. O almenys no amb un to realista, i definitivament sense prendre’s molt seriosament.

20.11

Però que pels temes de què parla, que al final no deixen de ser retrats de precarietat, sí que està reflectint una certa realitat. Són personatges que no saben què fer amb la seva vida. Amb un altre tractament, podria ser perfectament un drama, però a WKW no li interessa que ho sigui.

20.13

 

Joan

És veritat que intrínsecament hi ha un component de classe en tot plegat, i no deixa de ser una història d’inadaptats. Encara que en aquesta parella de socis hi ha un lligam irònicament molt capitalista.

20.13

Bueno, però perquè no tenen una altra alternativa, no ho fan per convicció tampoc

20.13

 

Joan

Jaaaaa, m’ha vingut ara al cap El lago del ganso salvaje per aquesta mescla de thriller amb estètica neó i alhora un discurs al voltant d’un context social concret

20.14

Sí, però tinc la sensació que aquella es pren més seriosament, és molt més buscada a nivell estètic fins i tot. En canvi, per lo fresca que resulta Fallen Angels, no sembla tan construïda.

20.14

 

Joan

Cert, cert.

20.14

 

Víctor

Tinc molt present els moments en què un dels protagonistes enregistra amb una càmera de vídeo la seva rutina —el dia a dia amb el seu pare a la cuina— i com aquest dispositiu de gravació dins la pel·li funciona com una espècie d’homenatge a les imatges i el cinema. Crec que el retorn a aquestes vivències, ara pausades i rebobinades, és una forma de connectar amb una veritat que podria resultar inaccesible d’una altra forma.

20.15

 

Joan

Ai si! És molt maco com un pare i un fill que quasi no parlen es comuniquen a través de les imatges. Per altra banda, amb aquesta pel·li i el toc de queda vaig trobar molt a faltar la nit ?

20.14

 

Víctor

La nit és el moment fantàstic, en què sembla que tot pot passar... Element quasi místic que a Fallen Angels es treballa molt bé.

20.15

D’alguna forma, sembla que Wong Kar-Wai t’està explicant aquesta història, però és només una de tantes que podrien viure aquests joves. Les possibilitats són infinites. És un “sortir de casa i a veure què passarà”.

20.16

 

Víctor

Em moro de ganes de tornar a sortir de nit i viure una història típica de pel·lis de WKW ?

20.17

|

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —