Els dos països van posar fi a la guerra després de 40 dies de combats que es van salvar amb centenars de morts civils i militars
Per EFE
Publicat el 10 de novembre 2020
Temps de lectura 4 minuts

L'Azerbaidjan i Armènia van acordar ahir sota la mediació de Rússia posar fi a la guerra a l'Alt Karabakh després de més de 40 dies de combats que s'han saldat amb centenars de morts civils i militars. Un fet que a Erevan, capital d'Armènia, ha estat rebuda com una "traïció" del primer ministre, Nikol Pashinian

El president de l'Azerbaidjan, Ilham Alíev, i el cap del govern armeni han firmat la pau acompanyats del líder de Rússia, Vladímir Putin. Un acord en el qual "declaren un complet alto el foc i un cessament de les hostilitats" a la zona de l'Alt Karabakh a partir de la 1 de la matinada d'aquest dilluns. 

L'acord s'ha signat després que l'exèrcit de l'Azerbaidjan controlés en les últimes hores Shushi, la segona ciutat més important del territori, que és internacionalment reconeguda com a azerbaidjanesa però poblada i controlada per armenis. Les forces armades del govern de Bakú van avançar cap a la capital del Karabakh, Stepanakert, que és a només 11 quilòmetres de Shushi. 

Un acord dolorós per a Armènia

"El text de la declaració és molt dolorós, personalment per a mi i per al nostre poble. He pres aquesta decisió després d'una profunda anàlisi de la situació militar i una valoració de persones que tenen un major domini de la situació", ha dit Pashinián. 

Segons el primer ministre armeni, va signar la declaració perquè creu que és "la millor solució creada". Per altra banda, a Azerbaidjan Alíev ha assenyalat que "la fase militar acaba, i passem a una fase de solució política".  A més, el president ha assegurat que "es tracta de la variant més avantatjosa per nosaltres. De fet, es tracta d'una capitulació militar d'Armènia". 

Des de Moscou, el president rus ha especificat que l'acord estableix que ambdues parts es mantinguin en les posicions ocupades en aquests moments. A més, es desplaçarà un contingent de manteniment de la pau de Rússia que es desplegarà a la línia de contacte a l'Alt Karabakh i al corredor que connecta l'enclavament separatista amb Armènia. 

Quasi 2.000 pacificadors russos i un calendari de retirada

En total, segons el Ministeri de Defensa, Rússia enviarà 1.960 militars, 90 vehicles armats i 380 unitats d'automòbils i equipament especial al Karabakh. En aquest moment, els primers avions de transport militar Il-76 ja han partit des de l'aeroport d'Uliànovsk. 

El president de l'Azerbaidjan, Alíev, ha assenyalat que també Turquia, aliat de Bakú en el conflicte, participarà juntament amb Rússia en la tasca del manteniment de la pau. També, el mandatari ha assegurat que l'acord firmat exigeix la retirada de l'exèrcit armeni de tres regions: el districte d'Agdam, abans del 20 de novembre, la regió de Kalbajar, abans del 15 de novembre, i la regió de Lachin, abans de l'1 de desembre.

Shushi, ubicada en la regió de Lachin, quedarà sota el control de Bakú. A més, Alíev ha sostingut que en els pròxims tres anys es definirà un pla de construcció d'una nova ruta a través del corredor de Lachin que garanteixi la comunicació entre Stepanakert i Armènia. 

Retorn de desplaçats i refugiats

Alíev també ha assegurat que els desplaçats i els refugiats podran tornar a l'enclavament i a les regions contigües "sota control de l'Alt Comissionat de l'ONU per als refugiats". A més, tant Armènia com l'Azerbaidjan intercanviaran presoners i caiguts en combat. 

Mentre a Bakú se celebrava l'acord als carrers amb càntics com "Karabakh és nostre", "Karabakh és Azerbaidjan", a Erevan la situació era molt diferent. 

Ira dels armenis a la capital

Centenars d'armenis van irrompre a la seu del govern i al Parlament per reivindicar a crits que no entreguessin l'enclavament a l'Azerbaidjan. "Pashinian traïdor" o "No entreguem l'Artsakh" (nom armeni de l'Alt Karabakh), van cridar els congregats a la Plaça de la República d'Erevan. 

A més d'entrar a la seu del govern, on van provocar destrosses i on inclús van entrar a l'oficina del president, i al Parlament per exigir a Pashinian una reunió amb ells, alguns armenis es van apropar a les residències on viu el líder i la seva família provocant un enfrontament amb els cossos policials. 

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —