Azerbadidjan
Per Redacció
Publicat el 17 de juliol 2020

Els enfrontaments armats entre Azerbaidjan i Armènia no s’han aturat des de diumenge passat. La represa de les hostilitats ha tornat a posar sobre la taula el conflicte més antic de l’espai postsoviètic, després de l’alto al foc que es va signar fa més de 25 anys. La disputa de la zona de Nagorno Karabakh, per part dels dos països, esdevé un focus de tensió regional, però també internacional, ja que és una regió clau per dur a terme grans projectes econòmics.

Milers d'azerbaidjanesos es van reunir dimecres al centre de Bakú per demanar a les autoritats una guerra contra Armènia. Els manifestants cridaven lemes com “acabem amb la quarantena i comencem amb la guerra” o “mort als armenis”. També van demanar la dimissió de Najmaddin Sadigov, el cap de l’estat major de les forces armades d'Azerbaidjan i del viceministre de Defensa. A més, diversos manifestants van ocupar l’edifici del Parlament.

La ira de la població respon als enfrontaments que duren des del 12 de juliol a la frontera entre Armènia i Azerbaidjan. Fins ara, se sap que almenys 16 persones han perdut la vida, incloent-hi civils i el general Polad Gashimov, el membre més alt de les forces armades d’Azerbaidjan. En la represa del conflicte s’han difós diversos missatges propagandístics i s’ha fet ús de drons per part dels dos bàndols. De moment no es preveu que les mobilitzacions s’aturin, almenys durant el funeral del líder militar.

El portaveu del ministre de Defensa d'Azerbaidjan ha amenaçat al poble armeni dient que no oblidin que els seus míssils “poden arribar fins a la planta nuclear de Metsamor”, una regió armènia fronterera amb Turquia.

Thousands have rallied in #Azerbaijan calling on the authorities to escalate the conflict with #Armenia. Before the protest was dispersed by police, a number of demonstrators briefly occupied the parliament building.https://t.co/UCjhpkZJCm

Les claus per entendre el conflicte

L'origen del conflicte es remunta a un tema recurrent al llarg de la història a la zona del Caucas: els límits fronterers. En aquest cas, la disputa recau sobre el territori de Nagorno Karabakh, un territori de majoria armènia però situat dins de les fronteres d'Azerbaidjan. Nagorno Karabakh és conegut per la majoria armènia com República Artsaj, i té una gran importància a escala històrica: ha fet sempre d'últim reducte davant totes les invasions que ha patit el país al llarg del temps. A més, tot i que el territori no és reconegut com un estat per la comunitat internacional, es considera de facto un estat independent.

Mapa topogràfic de la zona en conflicte. Foto: Chipmunkdavis

1. Antiga autonomia azerbajana poblada per armenis

Tant Armènia com Azerbaidjan, quan van esdevenir independents el 1918, van reclamar la regió de Nagorno Karabakh, on la majoria de població era de parla armènia. Però el 1921, el territori muntanyós de Nagorno Karabakh va passar a ser part del territori d'Azerbaidjan per decisió del Buró Caucàsic del Partit Comunista de Rússia. Abans, l'enclavament formava part d'una de les províncies de l'imperi rus, on ja hi va haver enfrontaments sagnants entre els habitants armenis i d'Azerbaidjan per motius religiosos a principis del segle XX.

L'entrega del territori a Azerbaidjan per les noves autoritats comunistes va generar un malestar entre la població armènia que, d'acord amb els censos, era majoria a la població de Nagorno Karabakh. El 1988, durant el procés de "perestroika", Nagorno Karabakh va manifestar la voluntat d'escindir-se d'Azerbaidjan i unir-se a l'estat armeni.

2. La decisió d’Armènia

Arran d'això, el Parlament de la República Socialista d'Armènia va aprovar l'any 1988 la incorporació del territori de Nagorno Karabakh. Però aquest fet no va arribar mai a produir-se, ja que el govern central de l'URSS va acabar bloquejant la decisió.

3. L'inici de la guerra
Els moviments nacionalistes a Azerbaidjan i Armènia van continuar creixent. Els últims anys de la Unió Soviètica, la regió va tornar a ser una font de conflicte entre armenis i azerbaidjanesos. Primer amb disputes verbals a les quals se'ls va donar poca importància. Però més tard es van donar enfrontaments civils que van acabar amb pogroms com el de Bakú, el "dissabte negre" o la massacre de Kirovabad. La manca d'efectivitat per part de l'URSS per frenar el conflicte va desencadenar més crims. El 1991, quan la Unió Soviètica va caure definitivament, els dos estats es van trobar immersos en una guerra cruenta pel control de la regió.

Els enfrontaments bèl·lics van durar tres anys i van causar uns 25.000 morts. Com a resultat, Azerbaidjan va perdre el control sobre Nagorno Karabakh i set districtes adjacents al territori, que van ser ocupats pels armenis en qualitat de "franja de seguretat".

Durant la guerra, el 1992 es va celebrar un referèndum a Nagorno Karabakh. Els resultats del plebiscit indicava que gairebé la totalitat de la població estava a favor que el territori esdevingués una república independent. Tanmateix, l'autoproclamació de la república no va ser reconeguda per la comunitat internacional, ni tan sols per Armènia. D'aquesta manera Nagorno Karabakh de iure continua formant part d'Azerbaidjan.

4. L’alto al foc de 1994

L'any 1994 es va establir una treva entre les tres parts del conflicte —Azerbaidjan, Armènia i Nagorno Karabakh—, en el marc d'una cerimònia a la capital de Kirguistan, Biskek, sota l'auspici de Rússia. Simultàniament, en el si de l'Organització per la Seguretat i la Cooperació a Europa es va crear el Grup de Minsk, presidit per Rússia, França i els Estats Units, per tal de pacificar la situació.

Els resultats, però, han estat poc notoris, ja que després de 16 anys la resolució del conflicte continua encallada i les parts enfrontades no han arribat a cap compromís. Una de les raons que al·lega Armènia és que Nagorno Karabakh va ser exclosa del procés negociador després de la firma de l'alto al foc. Per altra banda, Azerbaidjan insiteix que la solució del conflicte passa per l'alliberació dels territoris ocupats pels armenis. Diferents resolucions de les Nacions Unides han donat suport a a aquesta petició.

5. Nova escala l’any 2016

Tot i que el conflicte es troba "congelat", més d'una vegada hi ha hagut enfrontaments entre l'exèrcit local i les tropes  azerbaidjaneses. L'última confrontació que va encendre les guspires d'una nova guerra va ser l'abril de 2016, que rebé el nom de la "guerra dels quatre dies". Durant aquesta escalada van morir almenys tres centenars de persones dels dos bàndols i diversos centenars van resultar ferits. 

6. Enfrontaments entre Armènia i Azerbaidjan

Els últims anys, els enfrontaments entre els dos països van començar a estendre's per la frontera entre els dos territoris. L'últim va ser el diumenge passat. En aquests enfrontaments no només s'utilitza armament lleuger, sinó també artilleria pesada i d'aviació.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —