L'1 d'abril va començar arreu de l'estat una vaga de lloguers per part d'aquella gent que, degut als devastadors efectes econòmics que ha tingut la pandèmia, no tenien els recursos econòmics suficients per assumir-los. Segons indica Óscar Blanco, membre del comitè de vaga de Nou Barris, aquesta es va plantejar com un "marc polític i de lliure adhesió per a la gent que no pot afrontar el lloguer, ja que els seus ingressos han caigut dràsticament durant la pandèmia".

D'aquesta manera, aquell que així ho ha desitjat, segons apunta Blanco, ha pogut viure aquest problema amb el suport mutu d'altres llogaters en una situació molt complicada. "Estem molt contents perquè sabem de molts llogaters que han trobat una solució a la seva situació, a vegades negociant de manera individual amb el propietari i amb el nostre suport, i d'altres hem hagut d'intervenir directament", explica Óscar Blanco, que també forma part del Sindicat de Llogateres. Aquestes solucions sovint han estat unes quitacions d'entre un 30 i un 50% dels preus dels lloguers, un pagament adaptat a la reducció dels seus ingressos.

?? ATENCIÓN! El Gobierno quiere que nos endeudemos para pagar el alquiler.

Convocamos a la #HuelgaAlquileres a partir del 1 de abril a todas las inquilinas que no pueden pagar

Súmate a la huelga. Nosotras sí te apoyamos: https://t.co/TtFq3j4udb pic.twitter.com/UQDGEKlNSa

— Sindicat de Llogateres i Llogaters (@SindicatLloguer) March 30, 2020

Durant aquesta vaga, els diferents comitès, organitzats per barris i districtes, ha estat la de donar suport als llogaters, molt sovint a través de la mediació amb els arrendataris o posant-los amb contacte amb altres famílies que visquessin a un pis del mateix propietari. Alhora, els comitès han pressionat al govern espanyol perquè protegís a aquests ciutadans més vulnerables.

Una voluntat insuficient

Tal com explica Blanco, durant el mes d'abril el govern espanyol va aprovar una sèrie de mesures que, tot i que es van valorar positivament perquè suposaven una primera passa en la lluita dels llogaters, consideren insuficients. "Es van prorrogar automàticament els contractes i es van paralitzar els desnonaments, però en els dos casos hi havia una lletra petita que han fet que la utilitat de les mesures hagi estat molt petita", explica.

Una de les seves principals queixes es basa en el fet que es va oferir la possibilitat d'escollir als grans tenidors, aquells que tenien més de deu habitatges, si preferien aplicar quitacions al preu del lloguer o moratòries. "Evidentment, la gran majoria ha optat per les moratòries, per així acabar cobrant tots els diners, però per nosaltres suposa un endeutament dels llogaters i no ho veiem com una bona opció", argumenta Blanco, que demana que s'obligui a la reducció dels preus mentre duri l'emergència sanitària.

Per tot plegat, es vol continuar fent pressió perquè a Madrid es continuïn aprovant normatives que ajudin als llogaters. De totes maneres, des dels comitès asseguren que aquesta vaga és una oportunitat irrepetible per aconseguir que els lloguers baixin de preu: "La solució no hauria de ser temporal. Els lloguers ja eren molt elevats pels salaris de la majoria de ciutadans, i si abans eren injustos, ara ja són inassolibles".

La situació a Barcelona, agreujada pels lloguers turístics

Óscar Blanco adverteix que la situació a la ciutat ha estat especialment complicada. De fet, de les 16.000 sol·licituds que inicialment va rebre la plataforma a través de la seva pàgina web, la meitat provenien de Catalunya. I un terç del total, eren de la ciutat de Barcelona.

En aquestes circumstàncies, l'ajuntament de Barcelona no té cap competència sobre la regulació dels preus del lloguer, encara que des del consistori s'ha reclamat un pacte en diverses ocasions. De totes maneres, Blanco apunta que l'Ajuntament sí que pot incidir en les llicencies i sancions als pisos turístics, que segons ells, són els culpables de bona part dels problemes d'habitatge de la ciutat. A més, des dels comitès també reclamen més finançament per a l'oficina d'habitatge de la ciutat, que s'ha vist completament desbordada per les peticions d'ajuda per part d'aquests llogaters.

Blanco considera que la crisi també farà reduir el nombre de pisos turístics de la ciutat, antigues llars que s'han convertit en hotels clandestins, però que els seus propietaris els convertiran en contractes de temporada: "Per exemple, faran pagar als seus llogaters una quantitat durant els primers mesos i després apujaran el preu". Així, el membre del comitè de vaga de Nou Barris, considera que els tenidors s'aprofitaran de la desesperació de la gent en plena pandèmia, quan canviar de casa és realment complicat.

Tot i que ens troben en l'últim esglaó de la desescalada, l'anomenada nova normalitat o fase de represa, els comitès tenen ben clar que han de continuar treballant, bé donant suport, bé exigint mesures més efectives, perquè els ciutadans no siguin expulsats de les seves llars: "Què s'acabi l'estat d'alarma no vol dir que s'hagi acabat l'emergència sanitària", conclou Blanco.