Bancals de panical - Diari de Barcelona

La salvatgia de saltar bancals
sense el temor de trepitjar cap serp.
Allí. Al quall de l’argelaga feta
al gust de la tempesta,
a la serena de les llunes
i a tantes hores on no passa res,
res més que el sol fent via al mig del cel.
Bancals de panical i de preguntes
per on vorejo dies de vacances
mirant de fit a fit el verd inèdit
de l’herba punxeguda i el seu card.
Miro la terra al fons, com si fos cau
d’arrels de panical o niu de serps,
la terra feta de respostes clares
mare del verd inèdit,
càlid bressol, equànime aixopluc
que estima cada mata i cada bèstia
vivint per sempre de vacances.
Meritxell Nus ens recita 'Bancals de panical' (La serp que ens mira,2020) un poema que fusiona la contemplació profunda de la natura amb la contemplació indagativa del propi ésser. El poema està comprès dins el poemari La serp que ens mira que es publicarà aquest setembre.
La poeta explica que en aquest "s'estableix un paral·lelisme entre el període de vacances del jo poètic amb les vacances permanents de la terra, en concloure que la terra genera un moviment des d’una generositat i una felicitat com si fos de vacances".
A més, Nus comenta que l’altra gran aportació del poema és l’equanimitat: el jo poètic observa com la terra acull panicals (que punxen) i nius de serp (que piquen) sense fer distinció: aquesta acceptació ens convida a reflexionar sobre la importància de cada cosa, sense judici ni dualitat (bo/dolent), entenent que tot té una funció i que, una vegada més, la natura ens és Mestra.
La poeta Meritxell Nus
Meritxell Nus (1985) combina la docència de llengua catalana, literatura i ioga amb la passió per l’escriptura i la recitació.
En l’àmbit de la literatura ha publicat la plaquette Sense permís (2013) i el poemari Fenòmens (2014) i, durant aquest setembre, sortirà publicat La serp que ens mira, llibre del qual s’ha extret el poema recitat. Té algunes produccions en el camp de la narrativa, com ara L’atrapasomnis (Premi Drac I de Solsona, 2009 ) o bé Els que es van quedar (Premi Pirineu, Homilies d’Organyà, 2010). Al 2011, va col.laborar com a poeta i com a rapsode al disc de jazz Open Secrets. Ha participat en algunes antologies i en diversos festivals de poesia.

