El Suprem prohibeix l’exhibició de banderes “no oficials” als edificis i espais públics
Per Redacció
Publicat el 01 de juny 2020

La Sala III del Tribunal Suprem ha emès una sentència que estableix com a doctrina que “l’ús, fins i tot ocasional, de banderes no oficials a l’exterior dels edificis i espais públics no resulta compatible amb el marc constitucional i legal vigent, i en particular, amb el deure d’objectivitat i neutralitat de les administracions públiques”. Segons el Suprem, aquesta incompatibilitat amb el marc legal es manté encara que aquestes banderes “no oficials” no substitueixin, sinó que concorrin, amb la bandera d’Espanya i les altres legal o estatuàriament instituïdes.

La sentència del Suprem anul·la un acord del ple de l’ajuntament de Santa Cruz de Tenerife que el 30 de setembre del 2016 reconeixia la bandera nacional de Canàries (set estels verds) com un dels símbols del poble canari. Aquell acord aprovava que la bandera s’hissés en un lloc destacat de la seu central de l’Ajuntament de Santa Cruz de Tenerife el 22 d’octubre del 2016 en commemoració del 52 aniversari de l'ensenya.

Els magistrats anul·len aquell acord perquè la bandera de set estels no és la bandera oficial i per tant no se li pot atribuir la representativitat del poble canari. Segons la ponència aprovada –signada per la magistrada Celsa Pico- l’Ajuntament no la pot exhibir sense que el que ha acordat, encara que ho votin la majoria dels grups polítics, pugui emmarcar-se en el marc competencial dels consistoris.

El Suprem es pronuncia a instàncies d’un recurs promogut per l’Advocat de l’Estat en contra d’una altra sentència del Tribunal Superior de Justícia de Canàries que el novembre del 2017 va donar la raó a l’Ajuntament en considerar que l’acord s’ajustava a la legalitat.

Segons el Suprem, l’acord és nul de ple dret perquè les administracions públiques no poden legalment exhibir altres banderes que no siguin les oficials.

La història de la bandera tricolor 
La bandera nacional canària, més coneguda com la bandera tricolor, va ser concebuda pel moviment Canarias Libre en 1961, unint els colors de les banderes de les províncies marítimes de Tenerife i Gran Canària utilitzant franges verticals.

Tres anys més tard, el Movimiento por la Autodeterminación e Independencia del Archipiélago Canario (MPAIAC) modifica els colors i afegeix les característiques set estrelles verds que simbolitzaven a les set illes i la seva lluita per la independència de l'arxipèlag.

Amb l'arribada de la transició és el  1976 es va deslligar la polèmica a entorn de la bandera a utilitzar en una futura entitat canària autogovernada. Tant l'esquerra com els nacionalistes defensaven l'ús de la bandera amb les set estrelles verds, però el centre i la dreta, que constituïen la majoria legislativa, argumentaven que el concepte de les set estrelles verdes anava en detriment del model de “regió” que defensaven per a Canàries.

Finalment,  a l'estatut de 1982 va quedar recollit que la bandera institucional de Canàries seria l'actual, una modificació de la bandera tricolor amb l'escut de les Illes Canàries.

No obstant això, la bandera tricolor de les set estrelles ha romàs un símbol de la identitat nacional de l'arxipèlag, més enllà de continuar representant també la identitat dels col·lectius independentistes. Els canaris tenen fins i tot una cançó popular dedicada a aquesta bandera que per a ells representa la unitat del poble canari: M'agrada la bandera, m'agrada la bandera, ai mamà, bandera tricolor…amb set estrelles verdes, amb set estrelles verdes, ai mamà bandera tricolor!

Altres banderes  afectades per la sentència
La sentència del suprem ve donada a partir del cas de la bandera nacional canària. No obstant això, la decisió dels magistrats haurà d'aplicar-se a partir d'ara en totes les administracions públiques.

A Catalunya poden veure's afectats per aquesta mesura totes les institucions que exhibeixin l'estelada en les seves façanes. Però a més, la sentència fa referència a totes les banderes no oficials pel que queden afectades també les de col·lectius com el LGTBI, bandera que sol hissar-se d'en moments puntuals com el dia de l'orgull.

Diverses personalitats del món de la política i la cultura ja s'han pronunciat entorn d'aquesta mesura. El President de la Generalitat, Quim Torra, ha expressat en el seu compte personal de twitter el seu rebuig a aquesta mesura considerant que cap tribunal pot prohibir l'ús d'una bandera.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —