El Barça és com un tren de mercaderies. Allà per on circula, atropella. Sovint per convicció, però també per inèrcia. Això últim és el que ha succeït en l’últim partit de l’any contra el Madrid (7-0), un equip amb dinamita com pocs a Primera Divisió. De fet, ha començat tutejant al colós blaugrana per mitjà de les transicions, però que ha acabat rendit als capricis d’un Barça que clou el 2021 amb 52 victòries en els 56 partits disputats.

El Barça també és el tren al què fa gairebé dues dècades va pujar Melanie Serrano. La de Sevilla, ara amb 32 primaveres, va arribar d’Andalusia a Catalunya amb només 12 anys. Amb 14 va rebre la trucada del primer equip del Barça, quan tot just era a l’escola i els passadissos es van omplir de crits i salts d’eufòria.

Des d’aleshores, les tardes de Melanie tenien forma de trajectes en tren. De Blanes a Barcelona, per acudir a uns entrenaments dels que tornava a casa en hores intempestives. Mentre als nois del poble del costat, Lloret de Mar, els duien en taxi fins a la Ciutat Comtal.

Vist en perspectiva, Melanie deu pensar que tot plegat ha pagat la pena. En la seva 19ª temporada amb el primer equip, la jugadora sevillana ha assolit el seu partit número 500 amb l’elàstica blaugrana. Ha estat al minut 72, sortint des de la banqueta per Rolfö, quan el partit ja estava dat i beneït.

Tot el que ha passat abans, ha estat la història de sempre al Johan Cruyff. Un estadi que només conjuga el triomf des que es va estrenar el setembre de 2018. El Barça no s’ha estat de romanços i ha enllestit la feina al primer temps, a través d’Alexia, Paola Ulloa en pròpia porta, Jennifer Hermoso i Martens (4-0).

Tren robust

Un marcador enganyós, que ha amagat les revoltes orquestrades per un Madrid d’allò més digne. Encomanat al talent i la irreverència de Geyse, estrella visitant, el conjunt madrileny ha fet córrer al Barça en les transicions i ha sembrat el caos als dominis de Paños com pocs equips al Johan Cruyff aquesta temporada.

Amb el marcador encara verge, Gabriela ha etzibat un remat al pal. I quan el primer temps es desmaiava, la pròpia Geyse, després de deixar en evidència per enèsima vegada Jana Fernàndez, ha posat a prova els reflexos felins de la portera alacantina.

Les bales de fogueig d’unes i la contundència de les altres han escrit el relat del primer temps, i del partit sencer. Perquè amb el 4-0 dels primers 45 minuts, el Barça ha crescut en el joc, ha esborrat al seu rival del mapa i ha aprofitat l’avinentesa per eixamplar la ferida. Ningú millor que Alexia, que amb una diana de penal i una altra en un córner ha completat un nou hat-trick amb la samarreta del Barça.

També Leila, que ha culminat una gran jugada de Martens per fer el setè gol de la tarda i el seu segon gol particular de la temporada. Un fet inèdit per a la de Mataró, que mai no havia fet més d’una diana en una sol curs des que és al Barça.

El resultat contra el Madrid (7-0) ha estat l’epitafi d’un any de llegenda, en què el Barça ha arrasat en el terreny col·lectiu, amb un triplet històric per a l’entitat, i en el terreny individual, amb la Pilota d’Or d’Alexia com a reclam. I res ni ningú fa pensar que aquest ecosistema es pugui alterar. Perquè el Barça no s’abaixa del seu tren sense frens. Del tren, també, de Melanie Serrano: una futbolista de llegenda per a un equip de llegenda.