En els seus 121 anys d’història, el Barça ha tingut 41 presidents. Tots homes. Només Ana Maria Martínez Sagi, l’any 1934, va arribar a ocupar un càrrec a les files dirigents; però fins ara el club ha incorporat només 13 dones directives. Sagi va treballar de valent pel millorament físic i moral de la dona mitjançant classes gratuïtes de gimnàstica i cursos sobre higiene esportiva. Segons Manuel Tomás, historiador i documentalista del F.C. Barcelona, al cap d’un any va dimitir, “perquè aquella junta estava més pendent dels gols que de la cultura”, segons una confessió pròpia.

Una altra figura pionera en la normalització del paper de la dona va ser Edelmira Calvetó que, l’any 1913 es va convertir en la primera dona sòcia del Barça. Fins el moment, el Barça estava reservat pels homes. No va ser fins el 1921 amb el canvi dels estatuts, que les dones van adquirir el dret de vot i van referir els socis com a “persones” i no com a “barons”. Tot i això, Tomás explica que el Barça va ser “el primer a nivell estatal en admetre sòcies femenines i molt possiblement el primer en el panorama europeu.”

“Edelmira Calvetó era profundament culer i futbolera, quelcom insòlit en l’època tractant-se d’una dona”, detalla Tomás. Va convertir-se en la sòcia número 86 quan el president Joan Gamper va saltar-se les normes i va permetre la seva inscripció. “Es va posar entre cella i cella que si hi insistia ho acabaria aconseguint”, apunta Tomás. I així ho va fer.

Edelmira Calvetó: recuperar la memòria històrica de la dona

Edelmira Calvetó és el nom que rep un projecte que neix de la inquietud per donar veu a la dona culer. Es va crear de la mà de Pilar Guinovart i Susana Monje (primera tresorera del club), les dues dones que formaven part de la Junta Directiva de l’expresident Sandro Rosell, l’any 2011. L’objectiu? Reivindicar el paper de les sòcies, normalitzar el rol femení i promoure el seu protagonisme dins i fora de la massa social barcelonista.

En el mandat de Monje es forma la primera llotja de dones a un partit al Camp Nou (2011) i s’inaugura l’espai de futbol femení al Museu del Barça (2014). Ambdues dimiteixen el 2014 i  el 2016, respectivament, i és gràcies a Maria Teixidor, que arriba al Barça el 2015 amb la candidatura de Bartomeu, que el projecte segueix treballant.

“Hem generat tres potentíssimes jornades del 8 de març per a parlar de la dona al club i al món de l’esport, la salut i els mitjans”, explica. Aquest any però, degut a la pandèmia, a l’actual provisionalitat del govern del Club i al fet que el 8 de març és l'endemà mateix de les eleccions a la presidència, el Grup Edelmira Calvetó no organitza cap jornada.

Per què hi falten dones?

A l’univers Barça hi falten dones per diversos motius. Es parla de raons econòmiques, ja que per formar part d’una directiva cal poder pagar avals de quantitats molt elevades. “Una junta s’avala conjuntament per a tothom, i segurament és més difícil que la dona avui en dia pugui aportar el mateix patrimoni que un home per fer avals d’aquestes quantitats”, assegura al Diari de Barcelona Elena Fort, l’única dona present a l’actual candidatura de Joan Laporta. Fort també explica que a moltes dones del seu entorn els agradaria formar part de la junta, però quan s'assabenten de les condicions econòmiques necessàries, fan un pas enrere perquè no s'ho poden permetre.

Més enllà d’aquesta qüestió, també s’ha de tenir en compte la dedicació i l’esforç que requereix formar part d’una directiva d’aquest nivell. Teresa Basilio, assessora cultural de la junta directiva de Josep Maria Bartomeu, afegeix que “costa molt trobar dones que puguin compaginar les seves responsabilitats personals i familiars amb les reunions i els viatges d’última hora, ja que primer et diuen que tan sols treballaràs una tarda a la setmana i al final t’hi acabes dedicant tres dies sencers sense parar”, diu al DdB.

Jordi Moix, membre de les Juntes de 2003, 2010 i 2015, afirma que amb tots tres presidents “es va cercar amb insistència incorporar dones. No era fàcil fa 17 anys”. L'exvicepresident econòmic explica a aquest mitjà que no es tracta en cap cas d’una qüestió de talent sinó de donar el pas essent conscient del compromís que comporta. “Fa una mica de respecte, i per una part de sòcies femenines, estar a una Junta es veia fa uns anys com a quelcom més llunyà”, sentencia.

Actualment les sòcies representen gairebé el 27% de la massa social barcelonista. Tot i que el percentatge ha millorat respecte a molts anys enrere, a hores d’ara el soci típic continua estant representat per un senyor d’edat amb un ampli currículum barcelonista. Elena Fort també afirma que més del 40% dels socis són homes i tenen aproximadament més de 65 anys.

“Hem de canviar aquesta realitat. Hem d’aconseguir que la mare vingui a passar els dissabtes amb la família i es faci sòcia. Per tant, hem de fer polítiques col·lectives per canviar aquest perfil de soci que és històric”, assegura. En aquesta línia, la periodista esportiva Danae Boronat sentencia que “no pot ser que un club com el Barça, que té gairebé un terç de la seva massa social composat per dones, no tingui aquesta representació com a mínim a la junta”.

És molt difícil trobar dones que compleixin els requisits necessaris per formar part d’una directiva ja que les circumstàncies històriques i culturals han marcat un camí dividit entre homes i dones. Tanmateix, el club segueix una tendència positiva en la presència femenina en les altes esferes i les diferents directives han intentat generar un canvi en aquest sentit.

La mediatització del cas Teresa Basilio             

El setembre de l’any 2018, el club blaugrana va anunciar la incorporació de Teresa Basilio a la junta directiva del moment. Un dia després es va fer pública, a través d’un comunicat, la decisió de prescindir de Basilio perquè no complia un dels requisits recollits als Estatuts, el de tenir un mínim de cinc anys d’antiguitat com a sòcia. Així doncs, es va convertir en l’assessora cultural, però els mitjans van voler fer molt ressò de la directiva més breu de la història del Barça.

“M’agrada portar la meva vida en anonimat i em va fer mal que sortís tant el meu nom a les xarxes. Vaig pensar: Ostres tu, la reputació digital a la porra! Perquè per més coses que hagi fet, si tu poses ‘Teresa Basilio’ al buscador, és el primer que surt”, assegura al Diari. Basilio explica que en aquell moment es buscaven dones per incorporar-les a la junta, però que era molt difícil trobar-les. “Quan em van dir d’anar-hi perquè necessitaven dones, vaig pensar: preferiria que m’agafessin com a persona, no com a dona”. Tot i això, el nomenament de Basilio no va ser un error de la junta, perquè aquesta desconeixia qui era ella, sinó que es tractava d’un “lapsus” del president.

Però el cas de Teresa Basilio té un precedent. En el tram final de l’etapa de Joan Gaspart (president del F.C. Barcelona entre els anys 2000 i 2003), la sortida d’un membre de la junta va portar a una reestructuració d’aquesta on es va incorporar a Joan Sagalés.

“Passats uns dies, algú es va adonar que no portava el temps mínim de soci per a poder ser directiu”, explica Edu Polo, periodista d’El Mundo Deportivo. Finalment, però, i a causa de la dimissió de Gaspart, Sagalés mai no va arribar a ser directiu. “De fet, a Víctor Font li ha estat a punt de passar el mateix perquè la primera dona que anava a anunciar com a membre de la seva candidatura -Carlota Pi Amorós- ja la tenien a la llista, però no complia el requisit de cinc anys d'antiguitat com a sòcia”, assegura Polo.

Noves candidatures, més dones

El Barça celebra avui eleccions a la presidència del club. Tot i això, la cursa presidencial va començar fa setmanes i va haver d’allargar-se per la pròrroga en motiu de la crisi sanitària. Tres candidats aspiren a asseure's a la llotja del Camp Nou: Joan Laporta, Víctor Font i Toni Freixa. Un objectiu: retornar la il·lusió al Barça i deixar enrere un període de desencís amb la gestió de la directiva, sumida ara en un procés judicial pel cas ‘Barçagate’.

A tot això, però, quin paper juga la dona en les seves candidatures? Enmig del període electoral, Danae Boronat creu que “molts s’omplen la boca parlant d’igualtat i de Barça femení però resulta que alguns d’ells no han considerat necessari apostar per una junta més equitativa”. Cal recordar que l’anterior junta de Josep Maria Bartomeu només comptava amb dues dones, Maria Teixidor i Susana Monje.

Al capdavant de la Candidatura d’Estimem el Barça, Joan Laporta afirma al DdB que el Barça encara és un reflex de la societat, “on cal treballar per millorar la presència de la dona i no només en una qüestió de paritat sinó sobretot en una qüestió de poder”.

L’expresident blaugrana ha assegurat a aquest diari que sota el seu mandat “això es farà” i ha recordat que ell va incorporar al 2014 Anna Xicoy com a directora general i Marta Segú com a directora general de la Fundació, “a més d’impulsar el futbol femení”. Amb la idea de donar la confiança en el talent, “que n’hi ha molt en aquest país, de dones en àrees executives”, Laporta no ha volgut oblidar-se d’Elena Fort: “tenim una directiva amb un bagatge impressionant”.

Joan Laporta amb la junta directiva que va presentar a la precandidatura. FONT: joanlaporta.cat

Si guanya, l’expresident blaugrana vol començar pel futbol femení. “Volem que tinguin més presència en els mitjans de comunicació i també ens els mitjans interns i oficials del club en les campanyes que farem perquè creiem que són un mirall per els nens i les nenes”. En aquest sentit Laporta ha destacat el paper de la Masia: “volem que sigui un centre d'excel·lència esportiva pensat pels nois i les noies i pels entrenadors i les entrenadores i per tant donarem la màxima paritat i igualtat en les polítiques de formació d’esportistes.”

Sí al Futur, candidatura de Víctor Font, considera que la poca de presència de dones en els òrgans directius i executius del Barça està causada per diferents factors, però en destaca al Diari de Barcelona “la manca de voluntat real de voler normalitzar el paper de la dona al Club.” Font ha assegurat que la seva junta directiva serà la de “més dones de la història del Barça” ja que Sí al Futur que compta amb cinc dones a nivell institucional.

El candidat s’ha compromès a crear “seccions femenines a tots els esports” i impulsar “una nova secció: la natació artística.” Quatre de les cinc dones de la candidatura de Sí al Futur han volgut parlar sobre aquest aspecte.

Víctor Font amb Maria Teresa Andreu, Maria José Balañá, Annamari Basora, Carolina Fabregat i Joana Barbany. FONT: Sí al Futur

Toni Freixa, presidenciable amb la candidatura de Fidels al Barça manté que “la dona ha d’ocupar aquestes posicions de manera natural, com els homes.” Freixa coincideix que es tracta d’un “problema social” i “que la societat està organitzada de tal manera que les dones no ho tenen tan fàcil.” Fidels al Futur ha presentat una junta amb quatre dones, però el nom d’una d’elles se sabrà si guanyen, segons ha clarificat Freixa.

Toni Freixa amb part de la junta directiva que presenta a la candidatura d’aquest diumenge. FONT: Fidels al Barça

Si és escollit, Freixa es compromet a “impulsar l’esport femení com ja està fent també el primer equip de futbol”. Des de Fidels al Barça, aspiren a poder comptar amb esportistes de base i amb l’afició femenina, que a poc a poc, va creixent.

És evident que el F.C. Barcelona és un club de llarga història. El barcelonisme es comença a coure a partir del 1899, però en aquest camí sempre hi han faltat dones. Malgrat tot, les pioneres Edelmira Calvetó i Ana Maria Martínez Sagi van obrir les portes a d’altres dones que, a poc a poc, n'han agafat el relleu i van guanyant posicions al club.

Actualment, i en el context d’aquests comicis, el paper de la dona ha pogut generar debat i s’ha instal·lat a l’agenda electoral. El Barça és un club pioner i, tot i que sempre ha estat capitanejat per homes, està seguint una tendència positiva en l’exercici de la paritat en el poder.