Josep Maria Bartomeu
Per Redacció
Publicat el 27 d’octubre 2020

El president del Barça, Josep Maria Bartomeu, i tots els seus directius, ha presentat la seva dimissió en bloc en la junta d'urgència celebrada aquest dimarts a la tarda. Tot i que ahir el mateix president havia dit que no hi havia motius per dimitir, la moció de censura que s'havia de celebrar aquesta setmana que ve i que el Govern de la Generalitat havia autoritzat, han precipitat la decisió.

Lluny queda aquell 18 de juliol de 2015, quan Bartomeu va guanyar les eleccions del Barça amb 25.823 vots —10.000 més que el següent candidat, l'expresident Laporta— i va convertir-se en el president més votat de la història del club.

"Prometo suar la samarreta com Xavi, Iniesta, Puyol i Messi", va afirmar aquella mateixa nit un pletòric Bartomeu mentre feia gala del seu lema "Triplet i trident", rebut en herència de l'anterior mandat i del qual havia estat president interí des del gener del 2014, arran de la dimissió de Sandro Rossell per les informacions del cas Neymar. 

Una eufòria que albirava cinc anys replets de glòria, en una posició de força per convertir el Barça en el primer club del món, esportivament i econòmicament.

Les polèmiques de cinc anys de mandat

Però el que és cert és que cinc anys després i tombant la vista enrere queda clar que les expectatives han quedat lluny de complir-se, i fins i tot es fa difícil defensar que Bartomeu deixi el club en una situació millor que no pas el va agafar.

Esportivament, més enllà de l'exitosa aposta pel futbol femení, l'actual junta directiva ha convertit la gallina dels ous d'or en una autèntica gàbia d'or, on la millor plantilla del continent ha quedat reduïda a un equip envellit i poc competitiu, amb uns contractes astronòmics i fora de mercat, que han dotat els jugadors d'un poder excessiu que ha acabat per derivar en comoditat.

Aquesta situació s'ha traduït en uns resultats decadents, en els quals els títols nacionals (que en altres temps haguessin estat símbol d'èxit absolut) han resultat inapreciables davant de quatre cataclismes consecutius a Europa —Torí, Roma, Liverpool i Lisboa—, a cada un pitjor que l'anterior.

Un escenari que ha deixat el balanç de quatre entrenadors i quatre directors esportius —cinc, si es té en compte a Zubizarreta—, acompanyat d'una política de fitxatges ineficaç, on s'ha dilapidat els diners de la major venda de la història del club, s'han destinat fortunes a joves brasilers desconeguts i s'ha deixat de banda el talent de la Masia. I tot això sense parlar de Messi i el seu burofax.

El capità Leo Messi va estar a punt d'abandonar la disciplina blaugrana a l'estiu

Institucionalment, les coses no han anat gaire millor. Durant el mandat de la seva junta directiva, el club ha estat condemnat per primer cop a la història per dos delictes fiscals en el fitxatge del brasiler Neymar (atribuïbles als exercicis en què Bartomeu era vicepresident del club), i han hagut de pagar una multa propera als 5,5 milions d'euros, en virtut de l'acord aconseguit per l'entitat amb la Fiscalia.

A això s'hi ha sumat el polèmic patrocini de Qatar Arways —vigent des de 2012—, la controvèrsia al voltant de l'actuació del club l'1-O, l'intent fallit de canvi d'escut en assemblea, les dificultats per aprovar el projecte de l'Espai Barça —pal de paller del mandat—, la dimissió en bloc de part de la Junta el passat abril o l'anomenat Barça Gate, una presumpta campanya de difamació a les xarxes socials per protegir la imatge de Bartomeu i alhora atacar persones de diferents àmbits de l'entorn blaugrana, entre elles jugadors de l'actual plantilla, a través de la contractació de l'empresa I3 Ventures.

Una gestió de club qüestionable que ha anat acompanyada d'una situació econòmica a la baixa, que ara per ara és més que preocupant i que es troba afectada circumstancialment pels efectes de la pandèmia.

Al llarg dels últims mesos, el club s'ha vist obligat a fer autèntica enginyeria financera per tal de quadrar uns números desajustats, a través d'intercanvis de jugadors valorats sobre mercat i l'allargament de contractes a preu d'or per aconseguir moratòries en l'actual exercici. Unes mesures que poden acabar hipotecant el futur immediat del club, més enllà de l'acord amb Goldman Sachs per l'Espai Barça, sobre el qual planen unes quantes ombres.

Amb tot, per moments ha semblat que la junta directiva se centrava tant en la fita dels 1.000 milions d'ingressos que ha oblidat aquell principi que s'estudia als primers cursos d'ESADE que diu que els beneficis no depenen només dels ingressos, sinó també de les despeses.

Una moció de censura de rècord

En aquest context, la plataforma Més que una Moció va impulsar una moció de censura contra Josep Maria Bartomeu i la seva junta directiva, va aconseguir aglutinar vuit grups de socis culers (Cor Blaugrana, Compromissaris FCB, Dignitat Blaugrana, El Senyor Ramon, La Resistència del Palau, Manifest Blaugrana, Seguiment FCB i Noies Twitter) i amb el suport de les precandidatures de Víctor Font, Lluís Fernández i Jordi Farré per a les eleccions anunciades pel març de 2021.

Els impulsors de la moció de censura presentant al Camp Nou les signatures aconseguides. Foto: Més que una Moció

Respecte a les raons per iniciar un vot de censura, Emili Perona, soci número 10.499 i membre de Dignitat Blaugrana —plataforma creada després del cas I3 Ventures—, afirma al Diari de Barcelona que els col·lectius estaven "indignats amb la mala gestió que està patint el club en tots els àmbits".

"Com que el Barça és un club democràtic i és propietat dels socis, vam considerar que calia fer alguna cosa", assegura Perona, que admet que tenien dubtes que poguessin aconseguir les signatures necessàries "tenint en compte el moment Covid, sense partits al Camp Nou, que és on veritablement hi ha tota la massa social".

Finalment, la plataforma va presentar 20.687 signatures, de les quals 19.532 van ser considerades vàlides per la Mesa del Vot Censura. D'aquesta manera, es van superar de llarg les 16.521 signatures que exigien els estatuts (15% dels socis), per la qual cosa s'ha batut un nou rècord històric sense precedents, lluny de les presentades per Joan Laporta i l'Elefant Blau el 1998 (6.014) o Oriol Giralt el 2008 (9.473).

Un èxit rotund, tenint en compte la situació sanitària i social del país, que demostra que el club està més actiu que mai: "M'ha sobtat veure la indignació de la gent, m'he quedat sorprès de l'organització i la força del voluntariat que hem tingut", comenta Perona.

Per la seva part, Ricard Faura, portaveu de la plataforma Més que una Moció, afirmava al Ddb que la pandèmia havia salvat a la junta directiva, ja que si no "hagués hagut de marxar fa temps": "No hagués suportat la pressió que s'hauria trobat a l'estadi".

Finalment, la junta ha acabat per dimitir abans de celebrar-se la moció de censura.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— Hi té a veure —
— El més vist —