L’any 2016, el president del FC Barcelona, Josep Maria Bartomeu, va pronunciar la frase: “Hem d’acabar amb el cercle virtuós que ho fia tot a l’èxit esportiu”. Un any després de ser escollit president, just després de la primera eliminació a la Champions contra l’Atlètic de Madrid, Bartomeu justificava que el model del club havia d’anar més enllà del camp i havia de portar el Barça a ser punter en tots els aspectes de la seva gestió.

Així, el major projecte que es va proposar l’actual junta va ser crear l’Espai Barça, que incloïa remodelar el Camp Nou i un nou Palau Blaugrana, mentre que en l’àmbit esportiu les decisions han tingut l’única intenció d’allargar el projecte guanyador, estirant el xiclet al màxim i, qui dia passa, any empeny. Tot això ha acabat amb la major derrota del Barça en competició europea (2-8 contra el Bayern) i amb el projecte de l’Espai Barça, que havia acabar el 2021, encara sense data de fi i cada dia amb més sobrecostos.

Sembla difícil d’entendre com la gestió d’un club de futbol no s’ha de basar en el que passa sobre el camp, i més per part d’un president que va ser escollit sota el lema “triplet i trident”, després que l’equip aconseguís guanyar tres títols enmig d’una crisi institucional gegant.

Potser per agraïment als jugadors que el van mantenir a la llotja, o potser per no saber-ne més, el projecte esportiu s’ha deixat en mans de l'equip del 2015. Tots els membres importants d’aquell grup que han abandonat el club ho han fet per voluntat pròpia: Luis Enrique, Iniesta, Neymar i, fins i tot, Dani Alves; i els responsables han anat prenent decisions perquè l’equip seguís guanyant, però sense haver pensat abans que necessitava l’equip per seguir-ho fent.

El club ha deixat de tenir il·lusió per guanyar i ha passat a tenir por a la derrota. I per això el club s’ha gastat gairebé 1.000 milions d’euros en completar l'armari de jugadors amb les peces més cares del mercat, pensant que com millors jugadors es tenen a la plantilla, més difícil és perdre. Però sense ni tan sols plantejar-se si la peça comprada encaixa amb el teu estil.

Messi en un instant del partit de Champions contra el Bayern. Foto: EFE

Això ha provocat que el Barça hagi renovat tot l'armari però hagi acabat vestint amb la mateixa roba de sempre. Tanmateix s’ha fet vella i, per tot allò viscut, o perquè encara es creu que pot durar un temps més, ningú s’ha atrevit a desfer-se’n definitivament. Mentrestant, la teva peça més cara, Coutinho, t’ha acabat marcant dos gols quan encara és de la teva propietat.

L’equip s’ha fet gran i s’ha perdut entre allò que havia estat i el que ara pot ser. El Barça no pot anar a pressionar als rivals i no sap tancar-se a darrere a defensar; és incapaç de dominar els partits amb la pilota i tampoc té les eines per sortir al contraatac. No hi ha mecanismes, ni idea. Els partits es basen en alinear 11 jugadors que han de resoldre els partits amb el seu talent individual.

Això ha portat a tres lligues en cinc anys, però ha arribat un moment on el talent ja no és suficient ni tan sols a la competició nacional i ha acabat portant a la humiliació europea. No es pot dir que hagi estat una sorpresa, ja que en les darreres quatre temporades l’equip ha caigut estrepitosament a Europa contra el PSG, la Juve, la Roma i el Liverpool. Però ningú ha estat capaç de prendre les decisions adequades per revertir un camí que tenia un final gens esperançador.

De decisions se n’han pres, i moltes: s’han canviat directors esportius, entrenadors, s’ha fitxat... però la majoria de cops ha costat entendre per què es prenien, o si només volien buscar un cap de turc, per fingir canvis i que tot seguís igual. I ara, en el pitjor moment, arribarà Koeman, aquest sí amb una funció clara: fer neteja i enfrontar-se al vestidor.

Un vestidor que va mantenir el president a la llotja i que mantenia el club mentre la institució era als jutjats i pactava amb la fiscalia una condemna per delicte fiscal. Bartomeu ha buscat un escuder per fer el que ell mai ha pogut o volgut fer, però que també li serveix per buscar un culpable si això acaba sortint malament.

El Barça necessita una reconstrucció, però sembla que pot esperar, almenys fins les eleccions del març. El president considera que haver portat el club a aquesta situació no es prou motiu per dimitir. És molt més important acabar el mandat, quadrar els comptes i encarar l’Espai Barça. Perquè s’ha d’acabar amb el “cercle virtuós que ho fia tot a l’èxit esportiu”.