El Salvador, com altres països d'Amèrica Central, ha patit repressió i violacions dels drets humans des de l'època colonial. De fet, la injustícia social al país va persistir i va ser un desencadenant important del conflicte armat entre 1980 i 1992. La recerca de víctimes i desapareguts durant la guerra civil a El Salvador, però també d'emigrants que cada any perden la vida en intentar creuar la frontera entre Mèxic i els EUA, ha fet un gir gràcies a la potent base de dades que permet fer identificacions de correspondència genètica. 

L'equip de recerca del Servei de Genòmica de la UPF, de l'Institut de Biologia evolutiva (IBE), un centre mixt del CSIC i la UPF, ha desenvolupat una base de dades genètiques de 400 individus salvadorencs que constituirà una eina per a identificar de forma més precisa les restes de desapareguts a El Salvador i a les rutes de migració.

Els equips de recerca juntament amb l’Associació Pro-Búsqueda de Nenes i Nens Desapareguts d'El Salvador, la Fundació Panamericana per al Desenvolupament (PADF), i l’Associació Reds, han desenvolupat la primera base de dades genètiques d’alta resolució d'Amèrica Central. 

L’equip ha analitzat la variació genètica en 248 homes i 143 dones del país i ha convertit l'eina en un essencial del país centreamericà per a poder identificar-ne les víctimes. El grup de recerca, liderat per Ferran Casals, anteriorment cap del Servei de Genòmica de la UPF i per Francesc Calafell, investigador principal a l’IBE, ha treballat amb l’equip dirigit per Patricia Vásquez de l'Associació Pro-Búsqueda, que gestiona una base de dades de perfils genètics de familiars que continuen buscant els seus nens desapareguts durant el conflicte armat i de joves ja trobats per Pro-Búsqueda.

Retrobament d’un jove amb la seva mare 35 anys després d’haver estat separats. Foto: Pro-Búsqueda.

Eduardo García, Director Executiu de Pro-Búsqueda, afirma: ”La nostra associació ha pogut resoldre més de 400 casos de nens que van ser donats en adopció en un context de violència. Un dels nostres objectius és fomentar l’estudi de la Genètica al nostre país per tal d’identificar als desapareguts i gràcies a projectes com aquest ho estem aconseguint. Comencem a veure resultats i millores en justícia i democràcia, que ens il·lusionen i són molt necessàries”.

“Ha estat un projecte innovador, on hem desenvolupat aplicacions pioneres de les tecnologies més avançades de seqüenciació d’àcids nucleics a la genètica forense. A més, l’intercanvi i la col·laboració amb investigadors de El Salvador han estat enormement estimulants i enriquidors per tots”, afegeix Casals. 

30 anys després de la guerra

Durant la guerra civil a El Salvador es van produir un gran nombre de víctimes no identificades i de desapareguts, tant adults com nens, alguns dels quals van ser donats en adopció il·legalment. Tot i els grans avenços després dels Acords de Pau per finalitzar la guerra el 1992, el país encara s'enfronta cada dia al crim i la violència, que amenacen el desenvolupament del poble salvadorenc.

Aquesta situació d’inestabilitat ha disparat el nombre de migracions a altres països, especialment de salvadorencs que arrisquen la seva vida per creuar la frontera entre Mèxic i els EUA.

No obstant això, fins ara, El Salvador no disposava d’una base de dades forense completa que permetés valorar la coincidència i la correspondència genètica entre les restes d’un desaparegut i els seus familiars. La recerca s’ha publicat a la revista Forensic Science International: Genetics, la revista de major impacte en ciència forense.

La primera base de dades genètica del poble salvadorenc

Fins a dia d'avui, no hi havia una base de dades genètica d’aquest tipus de les poblacions de països d'Amèrica Central. La nova base de dades ha permès caracteritzar la diversitat de la població de El Salvador per a fer millors identificacions de les persones desaparegudes.

“Quan tenim una coincidència entre dues mostres, una d’un desaparegut i una d’un potencial familiar seu, la base de dades ens serveix per valorar la probabilitat de que aquelles persones tinguin un parentesc, comparant-les amb la resta de la població de El Salvador”, detalla Calafell. “És a dir, trobar coincidències en una variant genètica que és molt rara en aquella població serà una evidència amb més pes que si trobem una coincidència a una variant molt freqüent”.

La nova base de dades obre la porta a poder identificar persones que han desaparegut en altres situacions, com bé els migrants que han mort al camí per arribar als EUA (i quina fracció d'aquests són salvadorencs), dada que a dia d’avui es desconeix. Tanmateix, la nova eina es podrà fer servir per a qualsevol aplicació de la genètica forense, com bé identificar restes humanes en la pràctica dels casos criminals o en situacions on l’ADN recuperat estigui molt degradat.