Resulta que ara si no tens un podcast, no ets ningú, perquè fins i tot el gat de la teva veïna n'ha fet un. I clar, l'Amàlia i l'Olma no volíem ser menys. De Retop és un podcast sobre cultura musical. Però no us enganyem, això no va de senyors experts vestits de vint-i-un botons. Us heu d'imaginar una conversa de bar, canviant la cervesa per un micròfon.

En aquest episodi ens transportem a la falda de l'Etna per retre homenatge a Franco Battiato. La seva marxa suposa la pèrdua de moltes coses, però sobretot la pèrdua de la veu que ha estat el centre de gravetat permanent. Una veu que posava l'amor al centre de tot. Una veu conscient que l'amor també acaba. Una veu que sabia que viure no era complicat si podies renéixer després, conscient de l'animal que portem dins. Una veu que plorava per una pàtria, una pàtria esclafada per l'abús de poder de persones infames. Una veu que va crear un món propi on entraves sense entendre l'idioma. 

Si bé és cert que Battiato és el gran referent d'Itàlia, les seves lletres han traspassat fronteres. I, com diu Mishima, "admet que tu també, potser sense saber-ho, en algun moment, has volgut ser una cançó, potser sense saber-ho". I és que als joves ens han arribat les seves cançons d'una forma o altra, i d'això en parlarem.

Sense més preàmbuls, us deixem amb el podcast, i amb una de les seves darreres composicions abans de retirar-se a les faldes de l'Etna, "la vita non finisce, è como sommo, la nascita è come il risveglio".