Arrenca la novena edició de Barcelona Districte Cultural i, amb ella, es reivindica el que s’ha sentit tants cops durant la pandèmia: la cultura és segura. La iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona, a través del seu Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), ha tornat aquest dimecres amb 44 propostes d’espectacles en viu que entren dins el total de 250 funcions.

Totes elles es duran a terme entre el 10 de febrer i el 29 de maig, en una edició que aquest any serà més llarga “donades les incerteses de les restriccions”, com expliquen els organitzadors, a més de permetre “acabar de programar algunes funcions ajornades”. Es tracta d’un cicle d’arts escèniques i projeccions cinematogràfiques que l’ICUB porta a diferents centres cívics de la ciutat  per tal d’arribar a públics amplis i diversos.

Barcelona Districte Cultural va néixer la primavera del 2017 i des de llavors no ha deixat de créixer. En només tres anys d’història ha aplegat 100.000 espectadors. Ho ha aconseguit mitjançant el creixement progressiu de centres que s’han anat implicant en el circuit —29 en aquesta edició— i l’augment de funcions que s’hi han anat incorporant. L’entrada a tots els espectacles de Districte Cultural és gratuïta i en ells hi haurà aforaments reduïts per tal de complir amb les mesures de prevenció de la Covid-19. 

Torna el #BcnDCultural❗

? 27 nous espectacles de ? teatre, ?dansa, ? circ i ? música

? ➕17 espectacles reprogramats

? Més ? musical documental i Petit Cineclub

? 29 espais de proximitat ?️ amb 31 escenaris

? ? Del 10 de febrer i fins a finals de maig pic.twitter.com/gyfLBfFiqj

— BcnDCultural (@BcnDCultural) February 8, 2021

Amb motiu de les restriccions, en aquesta edició es continuaran oferint activitats complementàries en línia. Una tendència que es va iniciar durant els primers mesos de confinament per “alimentar el vincle entre públic i artistes” i que ha estat present en les edicions de l’estiu, la qual va ser “excepcional amb motiu de la Covid-19” ja que mai s’havia programat en aquesta època, i a la tardor. La primera va ser formada íntegrament per espectacles suspesos per la pandèmia, mentre que a la tardor es van combinar nous espectacles amb reprogramacions anteriors.

Més dones als escenaris

En aquesta edició, les propostes musicals estan liderades íntegrament per dones. Elles són, entre d’altres, Queralt Lahoz, Alba Carmona i Clara Gispert. La Clara és una artista barcelonina emergent que assegura que el fet que BCN Districte Cultural hagi apostat pel seu projecte, “ha estat un salt de fe per a ells”, però un regal per a ella i per a la seva banda. Explica al Diari de Barcelona que durant aquest últim any colpejat per la pandèmia no ha tingut cap mena d’ingrés i ha cobrat molt poques ajudes, però l’aturada total del país també li ha permès dedicar-se al màxim en el seu projecte personal. 

“Que s’aposti per un cicle en què totes les líders musicals són dones és posar les coses sobre la taula”, remarca Gispert. Segons la cantant, falten dones als escenaris. La indústria musical és un sector molt masculinitzat, però “les dones estem empenyent moltíssim, tenim moltes ganes i fem coses de molta qualitat”, assegura. En un moment com aquest, en què la cultura passa per una situació incerta i canviant, l’artista barcelonina afirma que “la societat necessita cultura i necessita art, perquè és l’únic que cura l’ànima.”

Quin gran plaer de debó! ??❤️ ens veiem disfrutant dels escenaris ? https://t.co/YGmySRLSku

— Clara Gispert (@gispertmusic) February 4, 2021

Programar i reprogramar

De les 44 propostes d’espectacles que s’oferiran, 17 d’elles són recuperades de l’edició de fa un any, ajornada per la pandèmia, i de la darrera edició de tardor. Un exemple d’això és l’espectacle de dansa Parrà, ideat per Miquel Barcelona i Marc Vilajuana a partir d’un estrat de Korps, l’anterior obra de Miquel Barcelona.

El duet català ja va actuar en l’edició de tardor, en el qual per al Miquel va ser una experiència “molt complexa i emocionant”, diu al DdB. El Marc, en canvi, considera que “és una llàstima veure el públic reduït i amb mascareta”, ja que es perd la “gràcia del directe”, com és poder veure la gent. És per això que han volgut donar sentit a l’experiència presencial a partir de la realització de col·loquis al final de les representacions on es subratllava l’extraordinarietat de la situació.

Aquesta nova edició de Barcelona Districte Cultural acollirà l’última representació de Parrà dintre d’aquesta organització, el dia 20 de maig a Tomasa Cuevas, però en cap cas serà l’última a la ciutat ni a Catalunya, com avança Miquel Barcelona. Aquest ha sigut també el primer any que el ballarí ha pogut col·laborar en l’esdeveniment, un fet que no entén després de tants anys de carrera i de tants projectes presentats que no han avançat.

L’artista considera que el procés d’acceptació és “poc transparent, no saps molt bé quines propostes entren i per què” i li agradaria que fos més accessible. No obstant això, per al Miquel continua sent un projecte “molt necessari i positiu” i en el qual “li encantaria estar l’any que ve”.

Però la principal aportació de la iniciativa de l’ICUB per ambdós ballarins és la possibilitat de “poder actuar a casa”, una cosa que per les persones que es dediquen a la dansa “no és gens fàcil”. Segons Marc Vilajuana, “és un plaer per qui és o viu a Barcelona poder actuar per als veïns”. L’artista multidisciplinari recalca la importància de Barcelona Districte Cultural a l’hora de “no apuntar només a un públic elitista d’una sala concreta, sinó dirigir-se també a centres cívics o espais del barri”. A més d’oferir l’oportunitat de “portar les arts escèniques a terrenys que no són teatres o sales de representació”, un fet que ell considera “meravellós”. 

Segons els organitzadors, havent passat només una setmana des de l’anunci de la programació, “la major part de les primeres funcions programades han exhaurit les seves entrades”. Un fet que, per a ells, demostra “que el públic té ganes de tornar al consum de cultura en directe” i que els fa ser “molts optimistes” respecte a l’assistència. Tot i això, les restriccions els han fet patir “fins al darrer moment” encara que sempre han treballat pensant que es celebraria.