Més enllà de les onades de calor d’aquest estiu, de la sequera i les pedregades, la migració climàtica és una de les conseqüències més importants de l’emergència climàtica. I una de les més invisibles. Beatriz Felipe Pérez dona veu a aquesta realitat en el llibre Migraciones Climáticas. “Des de la resiliència col·lectiva, l’alegria combativa i una mica de rebel·lia”, la cofundadora de CICrA Justicia Ambiental, parla amb el Diari de Barcelona d’aquest tipus de migració, de la "vulnerabilització" de la dona i de la responsabilitat del Nord Global.

Com definiries el migrant climàtic, quin és el seu perfil? 
No hi ha una definició internacionalment acceptada de qui són les persones migrants climàtiques però podríem dir que són les que es traslladen directament o indirectament pels impactes de la crisi climàtica. En realitat, no són tots trasllats internacionals com normalment es pensa, sinó que la majoria ocorren dins dels estats. I també és important visibilitzar que no és el canvi climàtic en si qui els provoca, sinó que són els seus impactes, que es deuen a la pròpia activitat de les persones, i sobretot dels estats i de les empreses multinacionals.

En el llibre parles de migracions forçades, però també d'immobilitat forçada. Què significa? 
La immobilitat forçada o voluntària és un fenomen que moltes vegades oblidem quan parlem de la crisi climàtica. La immobilitat es dona perquè aquests impactes de la crisi climàtica empobreixen les persones i les famílies perquè afecten l'aigua, els cultius, els treballs, el turisme… i en aquests contextos hi ha poblacions que es troben en una vulnerabilitat tan forta que ni tan sols poden marxar encara que vulguin. Marxar no és fàcil, ni en termes econòmics ni en termes socials. Ningú no vol haver d'abandonar la seva llar d'aquesta manera.

No...
Per això, també trobem que hi ha persones que fins i tot sabent que hi ha una crisi climàtica i la manera en què els afectarà no volen marxar. Sobretot es dona en poblacions amb un arrelament molt fort amb la terra, com poden ser algunes poblacions indígenes, en les quals la decisió de marxar d'un territori que entenen com a part de si mateixos és molt complicada. 

Les dones som més vulnerables que els homes enfront de la crisi climàtica per les estructures patriarcals de les cultures?
Jo no diria que les dones som més vulnerables, sinó diria que som més "vulnerabilitzades". Les dones liderem un munt d'iniciatives. I aquestes mateixes forces que han fet que sovint estiguem més a prop de la terra i les cures, també fa que tinguem un munt de coneixements que són importants en la lluita contra la crisi climàtica. Però desgraciadament hi ha unes estructures de poder i unes desigualtats que fan que moltes vegades les veus de les dones no tinguin tanta visibilitat com les dels homes. O que comptin amb menys recursos per a tirar endavant.

"Si parlem de responsabilitat climàtica, els homes tenen una responsabilitat molt més gran que les dones, sobretot en context del Nord Global."

Al mateix temps, però, les dones estan a primera línia en la lluita contra l'emergència climàtica. Hem d'anar amb compte de no carregar de responsabilitat exclusiva amb aquesta idea quasi de "guerreres climàtiques"? 
Clar, a vegades hi ha aquesta idea de la dona protectora de la natura i que en realitat acaba sent una càrrega més. Sembla que simplement pel fet de ser dones tenim un amor natural per la natura i la necessitat de cuidar-la i no hem de prendre-ho així. Aquesta no és una responsabilitat única. De fet, si parlem de responsabilitat climàtica, en molts aspectes, i hi ha evidències científiques que ho avalen, els homes tenen una responsabilitat molt més gran que les dones, sobretot en context del Nord Global.

Quan parlem de migració, tenim les causes molt clares: conflictes, falta de treball, problemes econòmics… però les causes climàtiques no són tan visibles. 
És difícil identificar el canvi climàtic o altres impactes ambientals com a causes dels moviments de població. Però moltes vegades, en les mal anomenades migracions econòmiques, si furguem una miqueta en aquests motius, podem trobar degradació ambiental i crisi climàtica. A més, des de diferents organitzacions es veuen com a migració voluntària quan al final, que estiguis marxant per motius econòmics o ambientals, no deixa de ser un moviment forçat.

Aquesta invisibilitat es pot relacionar amb la falta de reconeixement jurídic?
Clar, és una de les complexitats a l'hora de definir el subjecte jurídic. Les migracions són multicausals i arribar a aquestes causes ambientals és difícil fins i tot per a les pròpies persones. No hi ha aquesta cultura de reconeixement de dir: “Darrere del fet que els meus cultius no donin fruit hi ha crisi climàtica”. Que sigui tan complicat identificar això, i la falta de voluntat política, fa que no existeixi encara un reconeixement suficient d'aquestes realitats a nivell jurídic.

Sempre és tan difícil?
Hi ha ocasions que és molt clar: el desglaç del permafrost per als pobles inuit, o l'augment del nivell del mar en les comunitats dels petits estats insulars del Pacífic, per exemple, provoca que hagin de migrar. Aquí es veu clar, no podem mirar cap a un altre costat. Si no hi hagués crisi climàtica, aquestes migracions no existirien. Les causes econòmiques no poden continuar usant-se com a excusa.

Quina és la situació a casa nostra i a la Unió Europea? 
A la Unió Europea s'ha mantingut una posició bastant distant a les migracions climàtiques, com si fos una cosa que no ens afecta. El 2020, els europarlamentaris socialistes van proposar la creació d'un visat climàtic europeu, una proposta molt interessant i necessària, però no va prosperar per falta de vots. I a l'estat espanyol, fa uns dies, es va aprovar una proposició no de llei, que no significa molt, però almenys és alguna cosa. També és un avenç important que en el Pla Nacional d'Adaptació al Canvi Climàtic, vigent ara, es faci referència a les migracions climàtiques. Però poc més, no hi ha més referència que aquesta. Cal continuar. Avui dia no som migrants climàtics, però a l'estat espanyol ja hi ha moviments per la degradació ambiental i la crisi climàtica. I cal millorar l'acolliment de totes aquelles persones que arriben d'altres països per la crisi climàtica, que en part hem provocat des d'Espanya i des de Catalunya.

"Fa falta avançar en altres instruments jurídics perquè els que hi ha no són suficients per garantir els drets fonamentals, i menys en el cas de les migracions"

En el llibre esmentes la falta de drets dels migrants per aquest buit legal. Amb acords internacionals com la Declaració Universal de Drets Humans, no és suficient per garantir que es compleixin?
Hauria de ser més que suficient, però lamentablement no ho és. Aquests textos garanteixen aquests drets fonamentals per a totes les persones però al final, en el dia a dia, no es compleixen. A Espanya, a Catalunya, quantes vegades s'està vulnerant el dret a l'habitatge? I això és un dret fonamental garantit en Declaració Universal de Drets Humans i en altres textos. Com el dret a l'alimentació, que realment es vulnera contínuament a tot el món. Per tant, fa falta avançar en altres instruments perquè els que hi ha no són suficients per garantir els drets fonamentals, i menys en el cas de les migracions. I si no es fa, és per falta de voluntat política. 

Llavors, com haurien d'actuar aquests països? 
Responsabilitzant-se de l'emergència climàtica. En el marc de les migracions climàtiques, aquesta responsabilitat es pot materialitzar de moltes maneres i hauria de fer-se. La primera cosa, parar les causes. Invertir esforços més grans en la mitigació de la crisi climàtica i que siguin esforços de veritat i justos. No s'hi val a omplir el camp de plaques solars i que els propietaris d'aquestes plaques siguin les mateixes grans empreses que han causat la crisi climàtica. Volem una transició de veritat, justa per a totes les persones. I la segona cosa: afavorir l'adaptació d'aquelles poblacions que no vulguin marxar i que les persones que vulguin puguin fer-ho sense arriscar la vida.

(...)
És a dir, que afavoreixin mecanismes de protecció dins dels estats i en els trasllats internacionals. Que aquestes persones comptin amb garanties durant tot aquest procés migratori. Aquests estats tenen la responsabilitat de protegir les poblacions a les quals amb les seves emissions històriques han afectat. I això significa que han d'esforçar-se molt més per desenvolupar i adaptar els instruments jurídics existents i desenvolupar-ne nous per a protegir aquestes persones.
 

"És impossible que una persona a Barcelona no sàpiga que, en part, el seu model de consum diari és responsable d'aquesta crisi"

I nosaltres? Les persones del Nord Global, què fem? Som ingenus? Al final hi ha una barrera que ens dificulta entendre allò que passa...
No diria que siguem ingenus, diria que potser no veiem el que no volem veure. I això és una estratègia d'adaptació de moltes poblacions davant qualsevol problema de la societat. És més fàcil mirar cap a un altre costat o pensar que ja el solucionarà una altra persona que pensar que també hem de fer alguna cosa. No diria que siguem ingenus, sinó que és més fàcil no veure què passa. Avui dia és gairebé impossible que una persona a Barcelona no hagi sentit parlar de la crisi climàtica i que no sàpiga que, en part, el seu model de consum diari és responsable d'aquesta crisi.

Sabem què s'ha fet i les conseqüències. Què podem fer com a individus tenint en compte les limitacions de la responsabilitat individual?
Amb aquesta pregunta acabem el llibre. Ara què fem? Cada persona sap i ha de buscar maneres d'actuar davant aquesta crisi global dins del seu context local. No hi ha un manual d'actuacions que serveixi per a tothom i que pugui eliminar la crisi climàtica. Però es poden canviar coses. Sobretot, si bé cal actuar a nivell individual, és molt important actuar a nivell col·lectiu. Per la magnitud de la crisi en la qual estem, en solitud serà molt més complicat solucionar-la. Necessitem recolzar-nos i des de les associacions de veïnes i veïns hi ha moltes coses que es poden anar fent: els horts urbans, les comunitats energètiques, la conscienciació social… Juntes som més fortes.