- entrevistes -
Publicat el 11 de desembre 2023

A l’Orient Mitjà hi ha entre 25 i 35 milions de kurds. La majoria viuen al sud-est de Turquia, però també n’hi ha de repartits al nord i est de Síria, al nord de l’Iraq i al nord-oest de l’lran, en una regió anomenada Kurdistan, la major nació del món sense estat. 

Quatre anys després de l'última gran invasió de Turquia en el territori del Kurdistan sirià, el govern d'Erdogan va iniciar una nova ofensiva el passat 5 d'octubre. Aquests atacs se sumen a la manca de subministraments bàsics i agreujen la situació a la zona. 

L'Administració Autonònoma del Nord i Est de Síria, coneguda també pel nom de Rojava o Kurdistan Occidental, controla el territori des del juliol de 2012 en el marc de la guerra civil siriana. A més a mès, varies regions com Afrin o Serekaniye estan ocupades per grups terroristes recolzats per Turquia, que busca ampliar fronteres i recuperar el somni otomà.

El 20 d'octubre de 2021, el Parlament de Catalunya es va convertir en la primera cambra parlamentària a nivell mundial en reconèixer oficialment l'Administració Autònoma del Nord i Est de Síria. Després de dos anys, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va rebre per primera vegada el passat dimarts 5 de desembre al co-ministre d’Exteriors de l'Administració Autònoma, Bedran Çiya Kurd

El ministre Çiya Kurd va concedir una entrevista al Diari de Barcelona. Traduït per la periodista kurda, Amina Hussein, va expressar la seva gratitud amb el poble de Catalunya i va analitzar la situació que es viu actualment al Nord i Nord-est de Síria. 


Aquest dimarts 5 de desembre es va reunir amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès. Què van discutir?
La trobada va ser molt positiva i ens vam donar les opinions sobre el que està passant al nord i nord-est de Síria, a Rojava. Vaig explicar la situació al president i vam parlar sobre com podem establir més vincles i reforçar les relacions que tenim amb el poble i Govern de Catalunya. Vaig aprofitar per donar-li les gràcies per tota la feina que fan des de Catalunya pels pobles de la zona. 


"El reconeixement de Catalunya és l'únic que tenim a tot el món i agraïm aquest pas immens"


Fa dos anys que el Parlament de Catalunya reconeix oficialment l'Administració Autònoma. En què s'ha traduït això i com us ajuda Catalunya?
El reconeixement de l'Administració Autònoma per part de Catalunya del 20 d’octubre de 2021 va ser un pas històric per nosaltres i és una mostra de la bona relació d'amistat que tenim amb el seu poble. És l'únic reconeixement que tenim a tot el món i agraïm aquest pas immens. Les ONG catalanes fan una gran feina a la zona i esperem que pugui durar molt temps i que cada cop la relació sigui més forta entre tots dos pobles. 

Quina és la situació actual de les ciutats i població kurda al nord de Síria? Tenint en compte que durant els últims anys ja s’han enfrontat a una greu crisi d’aigua i subministraments, però que ara han de suportar també un augment de bombardejos i destrucció.
Ara mateix, la situació és molt complicada, especialment després dels atacs que Turquia va començar a llançar a la zona a partir del 5 d'octubre. Aquests atacs van dirigir-se sobre infraestructures, i ara mateix tenim problemes d'aigua, electricitat i altres subministraments, i també de petroli. L'Administració Autònoma del Nord i Est de Síria vol reconstruir tot el que és atacat, bombardejat i destruït pels atacs de Turquia, però tenim un pressupost molt limitat. És una càrrega per a nosaltres i tothom ha d’ajudar perquè no hi hagi una altra onada de desplaçats i refugiats. 


"Sembla que cada cop Estat Islàmic té més força per reorganitzar-se i ressorgir"


L’any que ve es compleixen 10 anys de la proclamació del califat d’Estat Islàmic. Les unitats de defensa YPJ (Unitats de Protecció de les Dones) i YPG (Unitats de Protecció Popular) van combatre-hi des del primer moment sota la mirada del món sencer. Ara, una dècada més tard, la comunitat internacional no denuncia els atacs contra l’Administració Autònoma per part de Turquia. Per què aquest silenci?
Els interessos de diferents estats, com Síria o Rússia, però també de la resta amb Turquia, fan que ningú condemni els seus atacs. També els interessos dels EUA amb Turquia fan que no hi hagi una condemna ferma d’aquest aliat nostre. Els atacs turcs i d'altres grups terroristes sobre la zona fan que la coalició no puguin dedicar tot el seu temps i esforç a la lluita contra Estat Islàmic, perquè les nostres forces s’han de dedicar a defensar a la població kurda. 

En quin punt es troba la lluita contra Estat Islàmic?
Aquests anys hi ha hagut una lluita conjunta de totes les nostres unitats contra Estat Islàmic i hem aconseguit molts èxits, però hem de tenir en compte que sembla que cada cop aquest grup terrorista té més força per reorganitzar-se i per ressorgir. Això no vol dir que les operacions de les FDS (Forces Democràtiques Sirianes) hagin parat. Aquest 2023 hi ha hagut 112 operacions de les FDS amb la coalició nacional contra cèl·lules dorments d'Estat Islàmic. En aquestes operacions, 348 membres d’ISIS, entre líders i càrrecs importants, han estat detinguts, i 11 terroristes hi han perdut la vida. Això és una mostra que Estat Islàmic té la força per tornar-se a reorganitzar i ressorgir, i per això no hi pot haver aquest silenci de la comunitat internacional. La lluita i les condemnes han de seguir.

Es tem pel ressorgiment d’ISIS? La situació preocupa?
No és que ressorgeixi un altre cop, sinó que mai s’ha acabat. Sempre hi ha hagut cèl·lules dorments i membres amagats. Sempre hi ha hagut atacs, i això és una mostra que hem de seguir la lluita contra ISIS. 


"Turquia sempre és una amenaça i busca les oportunitats per atacar el territori i ocupar més ciutats de la zona"


Molt sovint pateixen atacs amb drons per part de Turquia que tenen com a objectius personatges polítics, instal·lacions de subministrament bàsic, edificis residencials o posicions militars. Per què els Estats Units no fa res per impedir-ho?
Sempre discutim aquests atacs amb la coalició nacional. No els condemnen públicament, sinó que diuen que pressionen a Turquia perquè deixi d’atacar la zona. Diuen que Turquia ho fa sense la seva llum verda. Nosaltres volem que la coalició faci un pas endavant perquè aquests atacs deixin de passar, ja que són contra membres de l’administració i líders de les FDS i de les unitats de defensa (YPG i YPJ).

En quin punt es troben les negociacions entre Damasc i l’Administració Autònoma del Nord i Est de Síria?
Ara mateix no podem parlar de diàleg ni de negociacions amb el règim de Síria. Rússia ha intentat que hi hagi converses, però mai hem arribat a cap acord. La mentalitat del règim no és oberta i no accepta les nostres condicions. Ells volen tornar a com estàvem abans del 2011, però ni nosaltres, l’Administració Autònoma, ni el poble de Síria, accepta aquesta condició. Per això cridem a Rússia i a les Nacions Unides perquè tinguin un paper més important i facin més força i pressió per tal que Síria accepti les nostres condicions i es pugui trobar una solució al conflicte i a la crisi. Nosaltres estem oberts i disposats a qualsevol diàleg. 

Quines són les condicions que planteja l’Administració Autònoma?
Qualsevol solució al conflicte i a la crisi del país ha de tenir en compte la condició del poble kurd i els nostres drets. Volem que hi hagi una constitució democràtica en una futura Síria. Demanem el nostre reconeixement per part del govern, no només polític, sinó també cultural, econòmic i militar.


"Erdogan vol recuperar el somni otomà; Turquia vol ampliar les seves fronteres i tenir un paper important en l’agenda mundial"


Com s’explica que Turquia i Erdogan condemnin els atacs d’Israel contra la població civil palestina, però després ordenin una ofensiva semblant contra els kurds a Síria?
Turquia sempre és una amenaça i busca les oportunitats per atacar el territori i ocupar més ciutats de la zona. Erdogan, amb aquesta doble cara, lliura una política pels seus propis interessos entre la població àrab. Fent això vol ser el líder de la nació musulmana o àrab. Erdogan sempre aprofita les crisis de la zona per proclamar-se com a líder. 

Quines són les ambicions turques a Síria i a l’Orient Mitjà? Quin futur li veu al conflicte?
Està molt clar el projecte de Turquia a l’Orient Mitjà: Erdogan vol recuperar el somni otomà. Vol recuperar les fronteres de l'imperi que abans tenien, i aprofita tots els conflictes de la zona per defensar els seus interessos i proclamar-se com un califat musulmà. Amb aquestes amenaces contra la nostra zona, i contra totes les zones amb què fa frontera, amb Grècia, els països dels Balcans, l'Iraq o Síria, Turquia vol ampliar les seves fronteres i tenir un paper important en l’agenda mundial.


"Turquia és una amenaça per a tothom; no hi ha d’haver debilitat dels estats davant dels seus interessos amb els turcs"


Conflictes com el d'Israel i Palestina atrauen tota l’audiència mediàtica i es fan fòrums per discutir-los. En canvi, n'hi ha altres, com la causa kurda, que no tenen el mateix tractament i que passen més desapercebuts mediàticament. Ho sent així?
La causa kurda sí que es discuteix en fòrums internacionals. La setmana passada va haver-hi un fòrum al Parlament Europeu i el conflicte kurd era un dels temes principals. La causa kurda necessita que els estats tinguin el valor de fer passos importants, però la majoria tenen interessos molt forts amb Turquia, que exerceix una gran pressió perquè aquests països no puguin fer aquests passos. Demanem que ningú deixi que aquestes pressions afectin la causa kurda al món. Tenim una amistat forta amb molts països europeus. Per exemple, quan Estat Islàmic va atacar la ciutat de Kobane, o quan Turquia va ocupar Afrin, molts països europeus van fer una crida contra aquests atacs. Desgraciadament, tenen massa interessos amb Turquia. 

Què hauria de canviar perquè aquests països no estiguin tan lligats als interessos que tenen amb Turquia?
Els estats han de seguir allò que van signar als acords internacionals, als acords de Ginebra i defensar els principis de la democràcia. Si no fan això, hi haurà una injustícia al món i seguiran la línia que dibuixa Turquia. No hi ha d’haver debilitat dels estats davant dels seus interessos amb els turcs. Turquia, tot i ser un estat membre de l’OTAN, dona suport a grups islamistes i utilitza els refugiats com a carta d'amenaça. També és un estat membre de la coalició internacional contra ISIS, però dona suport a aquest grup i no fa res contra el terrorisme al món. Turquia és una amenaça per a tothom. Si no hi ha una lluita conjunta contra les amenaces de Turquia, segurament aquesta aprofitarà la situació per enviar membres d'Estat Islàmic a altres països del món. Ja vam veure que cada cop que Erdogan amenaçava als països europeus amb el tema dels refugiats, el dia següent hi havia un atac d'Estat Islàmic en aquests països.

 


 

 



 


 

 

— El més vist —
— Hi té a veure —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —