- entrevistes -
"La màfia existeix, i tant. I les productores grosses són les pitjors de totes"
Publicat el 13 d’abril 2021

Bel Gris és un productor i actor porno barceloní, propietari des de fa 10 anys de la plataforma Tetatita. Bel Gris és un nom artístic. Explica que va escollir Bel perquè fa pensar en vel, en català. I Gris perquè és el color del contrast en què es mesclen el blanc i el negre. Durant les estones lliures que li deixa el seu ofici a la indústria pornogràfica, estudia la carrera de Dret. Ens asseiem a una taula del seu despatx, a Gràcia. Poso el mòbil a gravar sobre la taula. Ell també posa a gravar el seu, “per si hi hagués manipulacions”.

Vas dir que vas entrar al porno sense pensar-ho gaire, perquè sí.
Soc una mica impulsiu. Se m’ocorre una cosa i penso “per què no?, transgredim”. M’agrada la transgressió per si mateixa. No sé per què, dec tenir alguna mancança personal o alguna cosa similar, però m’agrada. 

Un jove em va explicar que va entrar al porno perquè es veia guapo i volia monetitzar-ho…  
El que passa és que ara, amb les xarxes socials, hi ha un moviment bastant estès de joves que volen entrar en aquest món perquè pensen que hi ha un ingrés fàcil. La joventut d’avui dia està molt frustrada perquè no hi ha manera de trobar feines dignes i al final es presten a fer això. Realment si ho fan és perquè volen, però hi influeix molt el fet que costi tant trobar feines amb sous i condicions decents.  


"Si ho fan és perquè volen, però hi influeix molt el fet que costi tant trobar feines amb sous i condicions decents"


I aquest “ingrés fàcil” és real?
Depèn. Si caus en gràcia, sí. Si el públic veu un valor afegit en tu i paga per mirar-te, és relativament fàcil. Però després has de seguir, has de mantenir-te. Has de crear contingut, i no és fàcil. No pots fer sempre el mateix, has de mostrar alguna cosa original perquè si no ho fas et deixen de seguir. I fer una cosa original costa, has de pensar nous guions, nous arguments. Si fas sempre el mateix perds públic i, per tant, ingressos.

Tu tens una productora i web, Tetatita, des de fa 10 anys. Com funciona?
Tal com ho tinc muntat jo és una pàgina web tradicional, i és complicat perquè has d’oferir molt de contingut, t’has de donar a conèixer. Hi ha una inversió bastant important que no es veu però que hi és. 

Imatge de Bel Gris, cedida per ell mateix

L’11 de desembre del 2020 Pornhub esborrava, en menys de 24 hores, més de 2/3 parts dels seus vídeos. Va passar de tenir 13 milions de clips a tot just 3 milions. Van eliminar, segons els comunicats de l'empresa, els vídeos que no havien pogut verificar, és a dir, en què no havien pogut comprovar que les actrius que hi apareixien eren majors d'edat i havien donat el seu consentiment. Què et diu la notícia?
Passa exactament el mateix que a YouTube. És un sistema empresarial en què actuen de forma negligent tots, del primer a l’últim, fins i tot Facebook, Instagram i Twitter. Tots actuen de manera negligent i no són perseguits.

Què vol dir que actuen de forma “negligent”?
Que s’expulsen responsabilitats. Ells diuen que hi ha una sèrie d’usuaris (que per a l’empresa són números) i no es fan responsable del que ells publiquin. Diuen que és responsabilitat de cada usuari. Però, alhora, no comproven qui és aquest usuari. No comproven els drets que puguin estar infringint aquests usuaris.

Les grans plataformes, també les pornogràfiques, aprofiten l’anonimat en favor dels seus interessos. Això no passa amb les petites productores com la teva…  
Jo, quan faig un vídeo i el publico, em cuido de tenir els drets d’imatge dels actors i les actrius que hi surten, que em cedeixin el dret d’imatge de la localització, de fer anàlisis de transmissions sexuals, de Covid, etc. Vaig amb compte. Vaig amb cura. Amb la cura que s'ha d’exigir a tot empresari. Perquè quan fas una activitat pots perjudicar, pots danyar terceres persones. Jo actuo amb la diligència necessària, però totes aquestes webs de “Tubes” no ho fan.  


"Vaig amb cura. Amb la cura que s'ha d’exigir a tot empresari. Perquè quan fas una activitat pots perjudicar, pots danyar terceres persones"


Aquests “Tubes”, com PornHub, Redtube, XVideos i un llarg etcètera, viuen, en bona part, de contingut robat d’altres webs més petites com la teva.
Moltes d'aquestes webs han “publicat” vídeos que m’han costat molts diners i molt d’esforç. I si un dels seus usuaris o diversos puja contingut meu sense la meva autorització, el mal ja està fet, perquè la gent deixa de pagar la meva subscripció perquè ja ha vist el vídeo. És delicat això.  

Sí que és cert que quan veuen que hi ha una infracció de drets de seguida ho tallen. Però el mal ja està fet. I no pagaran aquest mal. Estan infringint els meus drets, està penalitzat pel Codi Penal, però no hi ha persecució d’aquest tipus d’infraccions.  

Què haurien de fer?
Les empreses aquestes de “Tubes” el que haurien de fer és assegurar-se que la persona que puja els vídeos sigui localitzable. Com he de fer jo, que a la meva web posa l'adreça fiscal, el nom de l'empresa, el color dels meus calçotets, quasi! En canvi, ells no.

Ells cometen una infracció i “ai no sé, és que no sé qui és…”. Com que no? I per a què serveix la direcció? Per a què es posa una adreça? Pots provocar danys, i s’ha de poder perseguir si ho fas. Però ells no, ells diuen “nosaltres no ens responsabilitzem del que facin els usuaris perquè això és una xarxa lliure”. Aviam, és lliure per a ells, per a mi no.


"Diuen 'nosaltres no ens responsabilitzem del que facin els usuaris perquè això és una xarxa lliure'. Aviam, és lliure per a ells, per a mi no"


Llibertat per als forts, no?
Clar. Estan vulnerant el dret de la igualtat, el dret de la llibertat d’empresa, perquè és competència deslleial. Podria fer un llistat d'infraccions que s’estan cometent. Però jo soc com una formigueta que crida els elefants.  

I això ho poden fer simplement perquè són grans?
Qui es fot amb aquestes empreses? Són potentíssimes. A mi no m’escoltaran mai; jo estaré cridant com un caragolet i passarà un elefant i em xafarà. Els triomfadors són ells, jo soc un desgraciat, això sempre serà així i que així segueixi. [Riu.] Voldrà dir que soc lleial a la meva persona.  

Però tenen problemes: han hagut de borrar 2/3 dels vídeos i tirar més cap a contingut verificat…
Pessigolles. Són pessigolles, i una mica per donar exemple. Però segueixen amb la seva “tasca”, contínuament pengen contingut meu. Tant de bo que poc a poc tot es posi en ordre.  

En què consistiria aquest “ordre”?
Doncs que si algú vol penjar contingut, primer que s’identifiqui. Quin és el seu número de DNI, la seva adreça, i que es comprovi, que no ens estafin. Això com a mínim. Com se m’identifica a mi, que se’ls identifiqui a ells, com a totes les empreses. Poquet a poquet s’anirà fent, penso. Però el mal està fet, i ells ja han crescut molt, ja són monstres. Saps? Jo ja no puc arribar a ser un monstre. És la competència deslleial, no són les mateixes regles del joc.


"Els triomfadors són ells, jo soc un desgraciat, això sempre serà així, i que així segueixi. Voldrà dir que soc lleial a la meva persona"  


Molta gent consumeix porno, però molt poca paga per veure’l. Com es genera el benefici en la teva web?
Surt de les subscripcions. De la mateixa manera que pots subscriure't a Filmin o a Amazon, et subscrius a Tetatita. I la gent paga perquè els ofereixes un producte que els agrada; et segueixen i volen donar-te suport perquè els hi has caigut en gràcia, o l’actor que surt els hi ha caigut en gràcia. I aleshores un cop paguen es genera la inèrcia de seguir pagant, perquè el producte que et dona et compensa com a consumidor. Com qui va a prendre el cafè cada matí, doncs el mateix.  

Per què els teus clients no prefereixen les plataforemes gratuïtes?  
Moltes vegades quan vas a pàgines web gratuïtes cliques un botonet i no saps què passa però t’entra un virus, o t’envia a una altra pàgina. O potser hi ha massa contingut i és com una botiga de caramels, que n’hi ha tants que t’empatxes.  

És rendible el teu model de negoci?
Jo vaig estar 5 anys sense que fos rendible. D’això fa 10 anys. Em va costar moltíssim, moltíssima lluita i cada mes hi afegia diners. I després va venir una època en la qual en 2 o 3 anys vaig recuperar els diners. Cosa que no està gens malament des del punt de vista empresarial, eh, que la gent creu que quan emprèn un negoci en 2 anys es farà rica. No, trigues 10 anys, si és que ho aconsegueixes. Ara funciona més o menys bé.  


"La gent creu que quan emprèn un negoci en 2 anys es farà rica. No, trigues 10 anys, si és que ho aconsegueixes"


Amb quantes subscripcions pot funcionar una plataforma com la teva?
Amb unes 3.000. La facturació de l’empresa és pública, és una empresa normal. No soc d’aquells que treballen per a una gran empresa. M’agrada treballar per a mi mateix, i ho faig com puc.

Imatge de Bel Gris, cedida per ell mateix

Et volia preguntar per això de la llibertat.
Uf. Quina llibertat?, si no existeix la llibertat. [Riu.]

Això et volia preguntar, si podies definir la teva llibertat.  
La llibertat, per a mi, és estar disposat que et contradiguin. A escoltar i a fer-te escoltar sense imposar. S’ha d’imposar en el moment en què hi ha un dany o un delicte, perquè llavors ja no és llibertat. Però la llibertat és estar disposat que et canviïn els esquemes. Moltes vegades tenim uns esquemes, uns fonaments, i d’allà no sortim. I penso que de tant en tant has d’escoltar i dir, “ostres, potser té raó”, no estar adoctrinat.  

Al debat sobre el treball sexual té un paper clau a la llibertat. On creus que acaba?
Per determinar si una cosa és immoral, si és il·legítima o il·legal, el que hem de fer és esbrinar si hi ha un consentiment no viciat. És a dir, si és un consentiment autèntic, un consentiment real.  

Què és un “consentiment viciat” per a tu?
Per “viciat” em refereixo a que si aquesta persona té unes necessitats perquè l’obliguen, o perquè s'ha de drogar, llavors ja és un consentiment viciat. Però si el consentiment és real, jo no crec que sigui immoral la pornografia. És immoral en el moment en què no hi ha una declaració de voluntat real.  

Creus que el més habitual a la indústria del porno és que hi hagi un consentiment real o que hi hagi un consentiment viciat?
Normalment sí que hi ha un consentiment real, però hi ha una part rellevant de consentiment viciat. Perquè moltes vegades el que fan és aprofitar-se de persones que no tenen diners, o que han entrat en una sèrie de vicis. Aleshores els posen el caramelet a la boca, o els venen una història que després no és, i entrem en una dinàmica de mafia. Això existeix.  


"Els posen el 'caramelet' a la boca, o els venen una història que després no és, i entrem en una dinàmica de mafia"


Existeix a les grans productores?
A les grans productores existeix. Ells directament no són, però sí que es dona entre els diferents creadors. Hi ha tota una sèrie de pràctiques que són rebutjables, il·lícites. Hi ha vici de consentiment total i absolutament. I moltes vegades hi ha abús.  

I tant que existeix això, i tant. Fins i tot presten diners, i per recuperar-los has d’actuar. I prostitució també. Jo no puc assenyalar exactament qui és, perquè si ho sabés ho hauria de posar en mans de la justícia.  


"La màfia existeix, i tant. I les productores grosses són les pitjors de totes. Perquè no se'n responsabilitzen"


La màfia existeix, i tant. I les productores grosses són les pitjors de totes. Perquè no se'n responsabilitzen. Ho saben, ho coneixen, i m’atreviria a dir que potser fins i tot hi contribueixen. Ells directament no ho fan, però utilizen instruments, altres persones, que són les que ho porten a terme.  

Costa molt diferenciar entre quan s’està actuant i quan no. Sobretot en el porno dur, en què es representen violacions. Si a una persona que no hagi mirat mai porno li poses un vídeo, pensa que és una violació.
Hem de partir de la base que quan tu estàs fent una gravació de porno, l’acte sexual és real. No és el mateix que quan el Clint Eastwood mata algú, que no el mata de veritat. Amb el porno sí, sí que estàs practicant sexe de veritat. Aleshores és un tema delicat.  

És delicat perquè afecta la teva carn, la teva persona, tant d’ànima com de físic. I aleshores ha d’haver-hi un consentiment de veritat. Moltes vegades quan estàs fent un vídeo porno, tant tios com ties perquè moltes vegades es creu que només són les ties, però els tios també penses “que s’acabi això ja, que s’acabi això ja, és que no puc més”. I és dur. Però t’ha d’agradar. Ha d’haver-hi aquest punt morbós que t’agradi.  

Aquest punt és delicat. Moltes vegades te’n vas entristit, de la gravació. A vegades no, eh, però a vegades sí. I és real això, no t’ho nego. I acabes de vegades quasi plorant i tot. I això que jo no faig veure que hi ha violacions ni coses d’aquestes, però moltes vegades és complicat. Perquè entra dins de la teva sexualitat profunda, i això afecta.  


"Moltes vegades te’n vas entristit, de la gravació. A vegades no, eh, però a vegades sí. I és real això, no t’ho nego. I acabes a vegades quasi plorant i tot"


Coneixes altres actors o actrius que hagin viscut alguna situació d’aquest tipus?
Conec moltes noies. De nois no en conec tants, però també n’hi ha. Hi ha moltes noies que sí, que han gravat coses fortes i que n'han quedat tocades, traumatitzades. S’han prestat a fer-ho, ho han volgut fer, realment, però potser els actors i els productors s'han passat. S’han passat. I és dur, això, per a elles. Perquè es traumatitzen de veritat. I això és molt bèstia. Això a la meva productora mai no ha passat. Però m’ho han explicat. Perquè veus el vídeo i li preguntes, “òstia, aquí...va passar, eh?” i et respon “sí… no ho he fet mai més”. I és molt cru. 

El problema amb el consentiment és que jo potser consenteixo una relació però que arribi un moment en què estigui patint i vulgui acabar. Aleshores si no hi ha un missatge molt clar de “vull parar”...


"Ho han volgut fer, realment, però potser els actors i els productors s'han passat. S’han passat.  I és dur, això, per a elles. Perquè es traumatitzen de veritat"


Tu no graves porno dur...
A mi m’agrada la part més eròtica, la violència no m’agrada. Si als participants, tant actors com actrius, realment els agraden aquestes pràctiques, aquí hi ha una autorització de totes les parts i no ens hi podem fotre.  

El que no pot ser, el que no consenteixo i no admeto, és que a aquest tipus de vídeo hi pugui accedir tothom lliurement, fins i tot nens petits. Tots aquests tipus de vídeo haurien d’estar filtrats de manera efectiva. Que no sigui clicar un botó per afirmar que ets major d’edat i ja està. Hauria d’estar filtrat de forma efectiva. 

Imatge de Bel Gris, cedida per ell mateix

Per tant, tu estàs a favor que al porno hi hagi més filtres?
Clar, hi ha d’haver un filtre, no ha de ser lliure. A PornHub, per exemple, no hi hauria d’haver vídeos d’agressió, de violació, de “puta”, “zorra”, no. Tot aquest tipus de contingut hauria de ser degudament filtrat. Per "filtrat" em refereixo a que hi puguis accedir només a través de pagament, perquè ara mateix és una mesura que es pot aplicar fàcilment, i ja es crearia una barrera de cara als nens.  

O bé, d’una manera encara més efectiva, a través del reconeixement facial. Que si tu vols veure aquest tipus de contingut hagis de posar la teva cara, perquè és un contingut que pot fer mal. D’aquesta manera, si ets una persona que té unes conductes agressives amb el sexe, si ets potencialment un violador, no puguis veure segons quin contingut. O perquè ets menor d’edat, pot afectar completament la teva sexualitat i convertir-te en un depredador sexual.  


"El que no pot ser, el que no consenteixo i no admeto, és que a aquest tipus de vídeo hi pugui accedir tothom lliurement, fins i tot nens petits"


Això els catòlics ho diuen, del porno en general.
No, crec que és un error. Crec que els menors d’edat haurien de poder veure segons quines coses, no crec que sigui dolent.  

I en veuen, i en veuen.  
El que és dolent, des del meu punt de vista, és que vegin segons quin tipus de porno.  

Al final resultarà que ets conservador…
Es que potser ho soc. [Riu.]. El que hem de fer és fer un contingut que no infringeixi ni vulneri els drets. Com totes les empreses.   

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —