EUA ha sortit del pacte un dia després de les eleccions, però el president electe ha promès tornar
Per Ivan Urbina i Ignacio Prieto
Publicat el 11 de novembre 2020

Enmig de la tempesta electoral, els Estats Units s'han convertit en el primer país del món en abandonar els Acords de París de 2015 contra el canvi climàtic. El 4 de novembre es va formalitzar el que era una vella promesa de campanya de Trump per les presidencials de 2016. La sortida dels EUA, el segon país que més emissions de CO2 genera al món, pot suposar un cop dur per l'acord.

A París, 155 països van signar un tractat en el qual es comprometien a mantenir l'increment de la temperatura global per sota dels dos graus respecte a l'època preindustrial (actualment ja està al voltant d'un grau). Aquests Acords van renovar el protocol de Kyoto, però no suposaven un pacte vinculant pels estats signants. Cada govern nacional ha d'establir, voluntàriament, el seu pla concret i es pretén que la suma de plans nacionals assoleixi l'objectiu global. La realitat és que els plans presentats fins ara no són suficients.

La sortida dels Estats Units apuntala el fracàs actual d'aquests Acords, una mort anunciada fa més de 4 anys per Donald Trump. Si la sortida ha estat més lenta, ha sigut a causa de les clàusules del pacte. S'establia que cap país podia abandonar abans dels 3 anys i, en cas de sol·licitar-ho, s'havia d'esperar un any més perquè la sortida fos efectiva.

El candidat demòcrata, Joe Biden, ha sigut clar durant la campanya respecte a aquest tema, tot i que ha quedat relegat en importància durant la campanya. El tàndem Biden-Harris ha destacat el seu compromís amb la lluita climàtica i al programa electoral s'han compromès a reincorporar-se al pacte el primer dia del seu mandat. A més, en l'últim debat televisiu Biden va afirmar que establiria una meta de zero emissions de diòxid de carboni l'any 2050, en línia amb l'anunciat per altres països. En tot cas, no queda clar quin és el pla de retall concret que proposa el demòcrata, ja que manca d'objectius a curt termini. El que sí que ha promès és un pla de dos bilions de dòlars per impulsar les energies renovables i la transició energètica.

Si Biden vol retornar a l'acord de París té dues opcions: una via llarga i una més curta. La via llarga i que pot ser més complicada si no tenen una majoria a les dues cambres (Congrés i Senat), és que primer s'aprovi al Congrés el retorn i ho acabi ratificant el Senat, però també pot optar per la mateixa via que va utilitzar Obama el 2016 per entrar en els Acords. Aquesta seria fer una ordre executiva i en un mes, aproximadament (finals de febrer, principis de març), els EUA tornarien a estar dins.


l tàndem Biden-Harris ha destacat el seu compromís amb la lluita climàtica i al programa electoral s'han compromès a reincorporar-se al pacte el primer dia del seu mandat


Els grans líders mundials han anat pronunciant-se des que Trump va anunciar que tenia intenció d'abandonar els Acords, tots en la mateixa línia. Van afirmar que aquesta decisió no era bona per parar el canvi climàtic. Rússia, mitjançant el seu portaveu presidencial rus, Dmitri Peskov, va ser dels primers a expressar en el seu moment el descontentament afirmant que "la decisió soscavarà l'acord". A més, va remarcar que fer acords sobre el canvi climàtic "és molt difícil" si una de les economies més grans del món no hi participa. França, mitjançant les paraules de Macron, també va expressar la seva contrarietat en la decisió de Trump, i a més, va fer una crida al treball col·lectiu, i en una reunió amb el govern xinès va expressar que "la cooperació UE i la Xina ha esdevingut imprescindible". Des d'Espanya també hi ha hagut reaccions, en aquest cas han sigut per part de la ministra Teresa Ribera (Ministeri de Transició Ecològica) en afirmar que la decisió de Trump és molt preocupant per aconseguir els objectius, però ella creu que aquest projecte "no descarrilarà". A més, juntament amb la ministra de Medi Ambient xilena, Carolina Schmidt, va fer un comunicat conjunt on expressaven que esperaven que Trump es pensés la decisió i que aquest Acord demostrés que el multilateralisme és possible si hi ha cooperació. El govern xinès també ha anat expressant el seu malestar de la mà del seu portaveu diplomàtic Geng Shuang, qui ha deixat constància de la seva sorpresa pel fet que els EUA no fossin més responsables.

La Xina, per demostrar el seu compromís amb la lluita contra el canvi climàtic, es va posar diversos objectius que s'haurien d'anar aconseguint fins al 2060: va explicar la seva intenció d'aconseguir la neutralitat del carboni i recuperar zones verdes pel país. Diversos experts han expressat que, si això s'aconsegueix, es reduiria la temperatura del món entre 0,2 i 0,3 °C, però ja han sortit veus que diuen que és complicat, ja que s'haurien de reduir el 90% dels valors actuals de consum de carboni. El Japó té la intenció d'haver reduït a zero les emissions de CO2  l'any 2050. A la UE el que es busca és arribar a la neutralitat climàtica el 2050 i reduir en un 95% les seves emissions. També es té la intenció de què el 80% de l'electricitat provingui d'energies renovables el 2050.

La pròxima cimera pel canvi climàtic serà a Glasgow des de l'1 fins al 12 de novembre de 2021. Serà important veure si els EUA han tornat o no i si la Xina continua amb la idea de liderar el canvi climàtic.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —