Va debutar el 12 de juny d’aquest any amb la seva primera actuació en directe davant 50 persones. Tres mesos més tard, es prepara per al seu concert amb les entrades ja exhaurides per La Mercè en el marc del Barcelona Acció Musical o BAM 2021 (dijous 23 a les 20:50). Sobre l’escenari transmet llibertat, confiança i goig mentre canta i balla acompanyada dels seus dos percussionistes de confiança i el seu pare. Per això sorprèn quan a l’entrevista, entre riures, confessa: “era una de les coses que em feia por de tocar en viu, que no m’agradés tant o que em fes vergonya”, quan parlem sobre la seva primera experiència en directe. Sobre el concert d'avui assegura: “no estic molt nerviosa perquè no ho assimilo”. 

Nascuda i criada a Barcelona, la Bikôkô, amb només vint anys, ha passat per algunes de les ciutats més emblemàtiques de la indústria musical: Londres i Nova York. També ha tret el seu primer EP, Aura Aura, que ha estat compost i produït íntegrament per ella i que destaca per tenir influències tant del R&B -Rhythm and blues- dels 80 així com ritmes d’Àfrica Occidental. La influència africana li ve del seu pare, un músic i productor que va néixer a una tribu de Camerun i que ha estat una part important en el desenvolupament musical de la jove. Darrere el seu nom artístic Bikôkô, que significa “capvespre” en la llengua de la tribu del seu pare, s’amaga la Neï Lydia. Una jove que gaudeix fent música, cuinant i estant amb els seus amics.

Per la gent que encara no et coneix: com et descriuries breument, com a Neï Lydia.
Com a Neï Lydia soc moltes coses. Soc una persona que fa música. Intento dedicar la majoria del meu temps a això. Però també m’agrada molt cuinar, m’agrada molt estar amb els meus amics i m’agrada molt intentar cuidar-me a mi mateixa i intentar cultivar un ambient on estigui còmoda. 

I ara, tres paraules que defineixin la teva música?
Barreja, Àfrica i innovadora.

Amb 20 anys, ja has tret un EP, titulat Aura Aura. Quin ha sigut el teu recorregut per publicar el teu propi EP individual tan jove? És a dir, què diries que t’ha portat fins aquí?
Des del batxillerat vaig començar a interessar-me en la música i em vaig començar a plantejar portar-la a l’àmbit professional. Però estava ocupada amb els estudis. Llavors quan vaig acabar em vaig prendre un any sabàtic i tota aquella creativitat que havia estat estancada va poder sortir. Vaig començar a treballar-hi jo sola perquè tenia la necessitat de crear i, a partir d’aquí, el que realment em va ajudar a acabar el procés i a publicar-lo com jo vaig voler va ser tenir la sort de conèixer el meu equip de mànagers just quan em començava a plantejar com encarar la publicació de l’EP. Llavors va ser una barreja entre la necessitat d’expressar la meva creativitat i tenir ajuda d’un equip. 

L’EP conté sis cançons, cadascuna fent referència a una part diferent del dia i el que aquesta significa per a tu. Quin és el teu moment preferit del dia? És, també, la teva cançó preferida de l'àlbum? Si no, quina és?
Mmmm… interessant. Ha canviat a través dels anys, però diria que cada cop més és el despertar, que seria la cançó de “Get Up”. No és la meva cançó preferida, quan la vaig fer sí que ho era, però ara mateix la meva preferida és “I Know” només perquè he començat a fer shows en viu i és la que m’agrada més cantar. Una sorpresa, perquè no m’ho esperava. 

Per què vas basar el teu primer EP en aquesta idea?
Va ser una idea que em va sorgir de casualitat. En el moment en què em va sorgir la idea de fer l’EP estava a Nova York i estava vivint a una àrea que es diu Sunset Park. Potser hi ha gent que no ho sap, però Bikôkô vol dir “capvespre”, és a dir, “sunset” en l’idioma de la tribu del meu pare a Camerun. Llavors un dia, de casualitat, jo estava en aquest parc i era el capvespre, jo em dic capvespre, estava al parc que es diu capvespre… Aleshores va ser un moment una mica “loco”. I com que en aquell moment tenia dues cançons escrites, una que es deia “Morning” i l’altra “Night”, vaig tenir un moment de connexió i vaig pensar que seria xulo relacionar la meva música amb els moments del dia.

Has viscut a Nova York, recentment vas tornar de Londres, però has crescut a Barcelona. Fins ara, què destacaries de les escenes musicals de Londres i de Nova York que li manca a la barcelonina? I, viceversa?
Poden ser diferents coses. En ser tot més petit aquí a Barcelona i potser pel tipus de música que jo faig -que és més emergent-, hi ha alguns avantatges de ser a Barcelona. És molt més fàcil que gent de la indústria em conegui perquè al ser petit i en l’haver-hi poca gent amb qui competir (per dir-ho d’alguna manera, sense competir de manera dolenta), he pogut aconseguir concerts, entrevistes i oportunitats que no hagués aconseguit o m’hagués sigut més difícil obtenir estant a Londres o Nova York. Però és veritat que trobar-te de sobte a Londres o Nova York, a un ambient on hi ha molta més gent que està interessada en el que tu fas, moltes més opcions, més escoles, i molt més de tot en general, a part de ser els llocs on s’ha cultivat la música que a mi m’agradaria fer, crec que és molt interessant per la gent que vol desenvolupar-se. És un ambient molt bo per aprendre i per estar envoltat de gent que li agrada el que a tu t’agrada, i que és molt millor que tu. I això et fa aprendre molt i més ràpid. A Barcelona, a la meva escola, érem dues persones només que cantàvem i ningú s’ho prenia seriosament. I de sobte, al setembre vaig entrar a una escola de música a Londres i al meu curs només hi havia gent que cantava. I sentia que era la que sabia menys de tots. Això et posa els peus a terra i t’adones que hi ha molt nivell a fora i que et queda molt per aprendre, i d’una manera divertida.

"És un ambient molt bo per aprendre i per estar envoltat de gent que li agrada que a tu t'agrada, i que és molt millor que tu"

Hi ha alguna cosa destacada que t’emportes d’aquestes ciutats?
He tingut l’oportunitat de conèixer a productors tant per Instagram com en persona, de fet a Nova York el meu veí era productor. A partir de treballar amb productors sobretot i poder observar com treballen, he anat agafant parts dels seus mètodes de treball per poder incorporar-los al meu.

Aura Aura ha estat produït íntegrament per tu. Per què vas prendre aquesta decisió?
Al principi la idea no era fer-lo jo completament, l’únic que estant a Nova York treballant amb altres productors em vaig adonar que no sabia realment comunicar el que jo volia fer. La meva idea inicial era fer jo mateixa les maquetes i després un cop tenint la cançó feta, ensenyar-li a un productor i que m’ajudés a fer-la millor. Vaig començar a estudiar a Nova York, a investigar pel meu compte, per poder utilitzar els programes i em vaig adonar que allò que en teoria eren maquetes, realment m’agradava tal com estava i les vaig deixar com a cançons. 

Has hagut d’aprendre a produir des de zero? Ha estat un procés d’aprenentatge difícil?
Sí, vaig aprendre'n des de zero. Produir no és molt difícil, però és molt a la vegada. Hi ha tantes coses que no saps per on començar, i començar és el difícil. Al principi, per fer una cosa t’estàs mil hores perquè no te’n recordes d’on està el botó, l’eina... però un cop ho exercites i te'n recordes d’on has de clicar, cada cop es va fent més dinàmic i un cop ho coneixes tot ja vas sola. Per tant, el que és més difícil és aprendre a produir al principi. Però després no és produir, sinó trobar idees que t’agradin.

"El que és més difícil és aprendre a produir al principi, però després no és produir, sinó trobar idees que t'agradin"

I la teva idea és seguir fent tu la producció de la teva música?
Potser no completament, però sempre estant involucrada en el procés de creació. Per exemple, fa ja uns mesos que començo a treballar en nous temes. I, no ho havia fet abans, però m’està ajudant una mica el meu pare, que és productor i músic. Per tant, el que estic fent ara és fer les maquetes, produeixo una cançó, li ensenyo al meu pare i ell em recomana coses. Intento involucrar altres persones per tenir altres visions. També m’agradaria col·laborar amb altres artistes que és una cosa que realment no he fet. Per tant, sí que m’agradaria començar a treballar amb més persones perquè crec que sempre serà més interessant. Al final, si sempre faig jo les meves coses, arribarà un moment on m’estancaré perquè no sabré que més fer. 

Has dit que pràcticament no has col·laborat amb altres artistes. No obstant això, formes part del col·lectiu Lexa i Cutemobb. Com és l’experiència de col·laborar en equip a l’hora de fer música, mantenint cadascún la seva essència, i amb artistes coneguts com ara Leïti Sene, Sam Davis...

Sí, amb ells sí que he col·laborat una mica… hahaha. Al principi quan em van proposar unir-me al col·lectiu vaig dubtar perquè no sabia si realment ens entendríem en l'àmbit musical. Personalment em cauen tots genial i són uns amors, però musicalment pensava: estem interessats en coses diferents. Que per molt que a mi la seva música m’agradi, no sabia si a l’hora de fer música hi hauria la barrera que no ens agradarien les mateixes coses. Però vaig dir que sí perquè li van proposar al meu millor amic, el Malek. I, fent les cançons, en cap moment deien: “anem a fer això”. No, donaven espai perquè cadascú fes el que li agradés. Va ser un procés tan obert que no se'm va fer gens difícil, cadascú fa el que vol. Jo faig música més particular, però a l’hora d’escoltar, escolto de tot. Llavors al final també m'agradava una mica tot i, tot plegat, va ser una experiència bona per obrir-me i col·laborar amb més persones. 

A l’abril d’aquest any vas fer una entrevista on deies que mai havies fet un concert. Quan i com va ser la teva primera experiència fent un concert? 
Va ser el dia 12 de juny d’aquest any. Va ser una de les millors experiències, ho recordo com un dels millors moments de la meva vida. A l’haver tret l’EP a Londres, en ple moment de quarantena, no vaig poder presentar-lo. I al juny va ser el primer cop que vaig poder presentar-lo en directe amb gent que em venia a veure. I per molt que fos un format molt íntim, hi havia al voltant de 50 o 60 persones, em va encantar. Més que res perquè va ser com trencar una barrera. Des de petita, sempre m'ha agradat la música, però sempre també he sigut molt reservada amb el que faig. I això era una de les coses que em feia por de tocar en viu, que no m’agradés tant o que em fes vergonya, però va ser completament el contrari. Això ha sigut molt en part perquè tinc a tres músics que toquen amb mi com a suport, un d’ells és el meu pare. Els tres toquen tan bé que sé que si m’equivoco, no passarà res. Em dona confort, a més són gent que conec i puc deixar-me anar.

"Des de petita, sempre m'ha agradat la música, però sempre també he sigut molt reservada amb el que faig"

El fet que el teu pare sigui músic i productor, t’ha influenciat, tant a tu com a la teva música?
El meu pare mai em va obligar a fer música, ell feia música i posava música a casa, però va esperar que en tot cas jo digués que volia fer classes de piano. Això va estar molt bé per part del meu pare, perquè tinc amics que els seus pares els van apuntar de petits al conservatori i quan són adolescents ja no poden més. Realment, va estar molt bé que el meu pare em deixés llibertat i un cop va veure que estava interessada en la música, va començar a involucrar-s’hi d’alguna manera. Per exemple, el meu interès d’integrar música tradicional africana en les meves cançons ve del fet que el meu pare me la va ensenyar. El meu pare té una manera d'ensenyar-me coses de manera que jo puc crear amb el seu aconsellament.

Ara, aquest dijous, actues per La Mercè 2021. Havent nascut i crescut a Barcelona, segur que has estat en alguna Mercè anterior. Quina sensació tens al saber que actues a una de les celebracions més emblemàtiques de la teva ciutat? 
Per una part no estic molt nerviosa perquè no ho assimilo. Em sol passar molt. Fins que no és el moment abans de sortir a l’escenari no em venen els nervis. Però igualment, quan em van dir que volien que cantés a la Mercè, em va fer molta il·lusió perquè, potser la gent de fora no sap què és, però aquí és mític. 

I tens alguna cosa pensada per l’actuació?
Tocaré amb els dos percussionistes i el meu pare. Tocarem l’EP i material nou que encara no ha sortit també.