Birmània
Per EFE
Publicat el 28 de març 2021

Birmània (Myanmar) s'ha aixecat de dol, un dia després de la pitjor repressió des del cop d'estat, encara que això no ha impedit que molts tornessin a sortir a protestar contra els militars que van prendre el poder el passat 1 de febrer. El recompte de morts d'ahir oscil·la entre els 90 i els 113 a causa dels trets dels soldats i la policia, que es van acarnissar contra els manifestants amb una violència indiscriminada en la qual van assassinar almenys sis menors d'entre 10 i 16 anys.

Cos d'un jove de 18 anys que va rebre un tret al cap en les protestes d'ahir a Mandalay

El nombre de morts total des del cop supera els 460 en un ambient de terror en el qual diàriament els uniformats disparen i torturen civils desarmats. No obstant això, els birmans han tornat a protestar avui, encara que en marxes menys multitudinàries que les de la vigíla, en ciutats com Yangon, Monywa, Myinchan, Magway i Hapakant, situades en diferents regions i estats del país, segons informen els mitjans locals i grups d'activistes a les xarxes socials.

A Monywa, les forces de seguretat han mort un home no identificat i una infermera de 21 anys que va rebre un tret al cap quan estava atenent ferits per les bales dels uniformats, indica el mitjà Myanmar Now. A més, almenys dues persones van resultar ferides a causa d'una granada llançada suposadament per les forces de seguretat a Yangon, la major ciutat del país, segons el grup dissident Myanmar Spring Revolution.

Manifestants es preparen en una protesta ahir a Yangon

Acte macabre

En un dels actes més macabres de la repressió, els soldats van disparar anit contra un home de 40 anys a la localitat d'Aungmyaythazan, a la regió de Mandalay, i el van tirar a unes barricades en flames, on va morir a causa del foc, segons van indicar testimonis a Myanmar Now. A causa dels trets dels soldats, cap veí va poder sortir a socórrer a la víctima, Aye Ko, casat i que tenia quatre fills.

La junta militar ha tancat mitjans i persegueix els periodistes, per la qual cosa la cobertura de les protestes i la repressió depèn de reporters que viuen en la clandestinitat i testimonis que graven i fotografien el que ocorre al carrer amb els seus mòbils.

Crítica inèdita

Després de la violència del dissabte, els màxims caps de les Forces Armades dels Estats Units i altres onze països van condemnar els militars birmans, que van massacrar els manifestants mentre celebraven el Dia de les Forces Armades amb una desfilada i un sopar de gala.

La nota, difosa pel Pentàgon i signada per comandants militars dels Estats Units, el Canadà, el Regne Unit, Països Baixos, el Japó, Corea del Sud i Austràlia, entre altres, critica l'ús de força letal contra civils desarmats i afirma que l'Exèrcit birmà ha perdut la "credibilitat". Es tracta d'un comunicat molt poc habitual per part dels caps militars d'aquests països, que solen deixar aquest tipus de pronunciaments en mans dels diplomàtics i titulars de la cartera d'Exteriors.

Manifestant rere una barricada

Aquesta condemna contrasta amb països com la Xina, Rússia, l'Índia, el Pakistan, Vietnam i Tailàndia, que van enviar representants a Birmània amb motiu del Dia de les Forces Armades.

Crítiques a la comunitat internacional

El relator especial de l'ONU per als Drets Humans a Birmània, Tom Andrews, ha qualificat la repressió del dissabte de "assassinats en massa" i critica els països que eviten condemnar la violència o la critiquen sense prendre accions. Així, ha demanat una reunió del Consell de Seguretat de l'ONU per imposar sancions que evitin que els militars birmans continuïn beneficiant-se de negocis com l'explotació de gas i petroli o puguin comprar armament.

"Si el Consell de Seguretat no pot actuar, llavors hauria d'organitzar-se de manera immediata una cimera internacional d'emergència", afegeix en un comunicat. Fins ara, la Xina i Rússia han impedit amb el seu dret de veto que el Consell de Seguretat condemni enèrgicament o prengui mesures contra Birmània.

Conflicte amb les minories

D'altra banda, l'ONG Burma Human Rights Network (BHRN) ha demanat un embargament global d'armes i zones d'exclusió aèria per a Birmània. Denuncia que l'Exèrcit birmà ha utilitzat avions de combat per bombardejar llogarets en zones controlades per la guerrilla karen com a represàlia pel suport dels grups de les minories ètniques al moviment de desobediència civil oposat a la junta militar.

"La comunitat internacional ha de respondre immediatament per frenar aquest malson dels birmans (...) Cada dia d'inacció per la comunitat internacional portarà a més morts de civils. Quants més han de morir abans que vegem accions concretes?",ha dit Kyaw Win, director executiu de la BHRN.

Els militars birmans justifiquen el cop d'estat per un suposat frau en les eleccions del novembre passat, encara que van ser declarades legítimes pels observadors internacionals.

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —