Bob Dylan, llegenda de la música rock i premi Nobel de Literatura, ha venut els drets de tot el seu catàleg musical, que engloba més de 60 anys, a Universal Music Publishing Group (UMPG), segons ha anunciat l'empresa.

"Representar l'obra d'un dels compositors de tots els temps, la importància cultural dels quals no pot subestimar-se, és tant un privilegi com una responsabilitat", va indicar Jody Gerson, presidenta de UMPG, sense donar detalls sobre l'acord que inclou més de 600 cançons del músic.

Un recorregut de la carrera musical de Dylan des dels anys 60’s fins als 90’

Dylan va començar la seva carrera en la música tocant com a solista en locals nocturns, amb l'únic acompanyament de la seva guitarra i la seva harmònica. Va començar des de baix i en una ocasió va ser acomiadat del Ten O'Clock Scolar perquè, suposadament, la seva veu espantava als clients. A mitjans 1960, va obtenir el seu primer contracte com a professional en un local de strip tease de Central City, a Colorado.

Després, va entrar a la seva vida qui seria la peça clau de la seva inspiració com a artista, Woody Guthrie. Dylan es va assabentar que Guthrie estava ingressat en un hospital de Nova York i va decidir anar a conèixer-li, es va quedar per la ciutat tocant en bars musicals i fent contactes. A poc a poc , Dylan es va tornar un personatge conegut en l'ambient musical de la ciutat que mai dorm. En 1961 se li va presentar el que podria haver estat la seva gran ocasió, li van contractar per a tocar l'harmònica en algunes cançons d'un disc d'Harry Belafonte, però Dylan va abandonar els estudis d'enregistrament després de només una hora de treball, perquè no va suportar la insistència de Belafonte a fer repetides proves.

Aquest mateix any va aparèixer John Hammond, gran descobridor de talents per compte de la CBS, qui li va oferir a Dylan un contracte musical. El primer disc es va publicar al febrer de 1962 amb el simple títol de Bob Dylan. L'àlbum va presentar material poc homogeni però va posar en evidència les potencialitats del cantautor. Aquest disc contenia només dues cançons escrites per Dylan, Song to Woody i Talkin' Nova York, però van ser suficient per a donar-li confiança com a autor i obrir-li la porta d'una de les seves etapes més prolífiques. 

De cantautor a icona pacifista

En aquell primer període -1962-, a Dylan li va acompanyar Suzie Rotolo, una activista política compromesa amb la lluita contra la segregació racial i la bomba atòmica, a qui el cantant havia conegut en arribar a Nova York. Per a la portada del seu històric segon àlbum, Dylan va triar una fotografia que li retratava al costat de Suzie en un carrer del Village.

Cançons de Dylan com Blowin' in the Wind, Masters of War, Talkin' World War III Blues i Oxford Town, es converteixen en himnes del moviment pacifista. En 1963 es publica The Freewheelin' Bob Dylan, el seu segon i molt esperat àlbum. Dos mesos després de la publicació, Dylan apareix en el Festival Folk de Newport, on és saludat com el profeta de la revolució juvenil. 

En la primavera de 1965, Bob Dylan es trasllada a Anglaterra per a realitzar alguns concerts. Coneix als Beatles i a Eric Burdon, de The Animals. Aquell mateix any estrena Highway 61 Revisited, álbum que contenia la cançó Like a Rolling Stone, que es va situar en la primera posició de la llista de les millors cançons de tots els temps per la revista musical Rolling Stone.

Un punt d'inflexió

Després d'un tràgic accident amb moto i un llarg període de repòs, Dylan escriu i grava cançons de manera desenfadada, que després publica sota el títol de The Basement Tapis. I en 1967 va llançar el albúm de la seva reaparició John Wesley Harding, ple de referències bíbliques, de sabor country i visions oníriques.

Després va publicar el albúm meditatiu Blood on the Tracks amb cançons com: Tangled Up in Blue, i Simple Twist of Fate. El disc aconsegueix ser número 1 als Estats Units res més publicar-se. En 1975 va publicar Desire, la qual també va aconseguir ser número 1 de manera immediata en la majoria de les llistes musicals del món.

Dylan va llançar un disc doble gravat al Japó, Live at Budokan. Tres anys de treball intens en estudis produeixen sengles discos que formen l'esquelet del Dylan dels 80: Slow Train Coming (1979), Saved (1980) i Shot of love (1981), discos amb cadències de música gospel.

En 1984 va publicar el seu disc Real Live, amb nous arranjaments de vells èxits, com Highway 61 revisited i Maggie's Farm. Dos anys després, va llançar una altra producció Knocked Out Loaded, que conté temes escrits en col·laboració amb l'actor i escriptor Sam Shepard i amb Tom Petty.

En la primavera de 1988 va publicar Down in the Groove, en el qual intervenen les veteranes estrelles del punk Steve Jones, dels Sex Pistols, i Paul Simonon - de The Clash-. I endinsant-se en la dècada dels 90`s Dylan va publicar dos àlbums al costat de George Harrison, Roy Orbison, Tom Petty i Jeff Lynne, titulats Volume 1 i Volume 3.