La fam voraç de plataformes i productores per crear contingut propi està fent que cada vegada siguin més els llibres que tenen la seva versió a la pantalla, una opció que gairebé és norma entre els "best sellers", convertits en l'aposta més segura pel sector audiovisual.

Com si es tractés d'una norma no escrita, gairebé tot llibre reeixit té ara una segona vida audiovisual, i gairebé tots els escriptors supervendes tenen o tindran els seus llibres versionats en sèries durant els pròxims mesos.

Tant canals de televisió com productores i plataformes de vídeo s'afanyen per trobar històries que atreguin espectadors, i les narrades per autors supervendes són un producte molt més precís ,"a priori", que una obra original.

Sydney Borjas, director de ScenicRights: "Això no treu que hi hagi produccions originals meravelloses, però hi ha un factor risc en una obra inèdita que no té una adaptació"

"Està estudiat que les adaptacions de llibres al cinema i sèries solen funcionar millor. Això no treu que hi hagi produccions originals meravelloses, però hi ha un factor risc en una obra inèdita que no té una adaptació, que parteix amb un punt d'avantatge", explica a Efe Sydney Borjas, director general de l'agència audiovisual ScenicRights.

No és que sigui una fórmula matemàtica d'èxit, però "influeix molt, perquè ja tens una audiència predisposada positivament, perquè generalment, quan algú llegeix un llibre i aquest llibre li agrada, si hi ha una pel·lícula o una sèrie, l'acaba veient", afegeix.

El passat 26 de març Amazon Prime va estrenar "La Templanza", la sèrie basada en el supervendes homònim de l'escriptora espanyola María Dueñas, i els espectadors li van poder posar cara a Mauro Larrea (la de l'actor colombià Rafael Novoa) i transportar-se més fidelment al Mèxic miner del segle XIX, als cellers de Jerez de la Frontera o a l'Havana colonial.

En els deu episodis de la sèrie d'Atresmedia Studios (Buendia Estudios) i Boomerang TV, protagonitzada per Novoa i Leonor Watling, els seus creadors buscaran repetir l'èxit de l'anterior versió televisiva de Dueñas, la de El tiempo entre costuras (2013).

María Dueñas, escriptora: "D'adaptacions n'hi ha hagut tota la vida, però el 'boom' d'ara és nou i és genial"

La història de la costurera convertida en espia Sira Quiroga (protagonitzada per Adriana Ugarte), una de les primeres grans produccions audiovisuals espanyoles en format sèrie, es va convertir en la sèrie espanyola més vista fins el moment, i va suposar el preludi d'un corrent que avui està en plena efervescència.

"D'adaptacions n'hi ha hagut tota la vida, però el boom d'ara és nou i és genial", explica a Efe María Dueñas, uns dies abans de l'estrena de La Templanza. En la seva opinió, el fet que "els nostres llibres adquireixin una segona vida" és "una cosa amb la qual tots guanyem: gana la literatura i la ficció audiovisual".

Borjas es manifesta en el mateix sentit: "Hi ha un boom brutal. No sols un boom en la producció de sèries en genèric sinó de compra de drets de llibres per a adaptar. A Scenic Rights vam tancar el 2020, malgrat el coronavirus, amb més de 100 operacions, més del doble que l'any anterior", explica a Efe el directiu d'una de les agències intermediàries de compra-venda de drets d'autor més importants del món hispà.

Així, Antena 3 estrenarà el 8 d'abril La cocinera de Castamar, amb Michelle Jenner convertida en la protagonista del llibre de Fernando J. Múñez; a Movistar + pot veure's des de desembre a Irene Escolar interpretant a Amelia Garayoa de Dime quién soy, la reeixida novel·la de Julia Navarro i Netflix també va tancar l'any passat amb El desorden que dejas, l'adaptació del llibre de Carlos Montero, sèrie protagonitzada per Inma Cuesta i Bàrbara Lennie.

També mereix ser mencionada Pàtria, l'adaptació del llibre de Fernando Aramburu, sens dubte una de les sèries més vistes, comentades i premiades del 2020.

Sydney Borjas, director de ScenicRights: “Tot i que la covid ha causat un endarreriment en producció física, en la fase de desenvolupament i cerca d'històries ha tingut un efecte positiu"

En un futur encara sense definir, els teleespectadors podran visualitzar la poderosa escena de l'home caminant nu pel centre de Boston amb el cap decapitat d'una jove, amb la qual arrenca el best seller de Javier Castillo, El día que se perdió la cordura; la versió en sèrie documental de El corazón del imperio de Santiago Posteguillo i la de El corazón helado d'Almudena Grandes.

“Tot i que la covid ha causat un endarreriment en producció física, en la fase de desenvolupament i cerca d'històries ha tingut un efecte positiu perquè els creadors d'històries han tingut més temps per llegir i buscar bones històries que serveixin de base per a crear una sèrie”, apunta Borjas.

També la literatura per a adolescents brilla en la pantalla. Trobem Valeria, l'adaptació de la saga En los zapatos de Valeria, d'Elisabet Benavent, que Netflix va estrenar en 2020 amb un  èxit notable i que tindrà segona temporada.

A més, veurà la llum de la mà de Morena Films la sèrie basada en la trilogia literària La chica invisible, de Francisco de Paula Fernández, conegut com Blue Jeans. Un exemple més de la tendència imparable en un sector audiovisual pressionat pels espectadors per a donar més i més.